S’havia ficat ell sol dins d’aquesta presó... les reixes les havia forjat de pors, els murs els havia construït de pànic, les claus que ho fermaven tot eren fetes d’angoixa.
En Feliu estava atrapat a casa seva.
Feia una Formosa tarda. Darrere el vidre, la vida
Molt ben aconseguit; felicitats. I el dibuix el rebla.
ResponEliminaSalut i Terra
Una molt molt bona aportació i com no...un molt molt molt bon dia!
ResponElimina:)
Quin relat més maco!
ResponEliminaI engoixant!
*Sànset*
Un micro molt bo que en poques paraules et fa veure les pors que moltes vegades nosaltres sols ens muntem
ResponEliminaTu també t'has animat!
ResponEliminaUn bon microconte. Perfectament integrat obra i autor. Uff! es pot sentir l'angoixa del tancament i com la vida sembla molt llunyana, practicament inassolible.
M'encanta el teu dibuix de la vida.
Molts petonets.
M'agrada molt. El títol i l'autor estan tan ben integrats que costaria trobar-los sinó estiguessis marcats. :-)
ResponEliminaI realment les pitjors reixes i la pitjor presó són les que ens construïm nosaltres mateixos.
M'ha agradat moltíssim Carme...té un to poètic....molt ben aconseguit!
ResponEliminaM'has fet delir!!! ;)
ResponEliminaEl teu conte és genial, crec veritablement que el què expliques no és anecdòtic, qui ens ensenya a tenir una bona salut mental? A saber gestionar les nostres emocions? És cert que hi han molts psicòlegs que ajuden a les persones a sortir de les seves presons, però sempre he pensat que és millor prevenir que curar. Una qüestió tant important com la salut mental, no s'hauria d'ensenyar a l'escola (a part de a casa, evidentment)?
Un pató!
M'encanta el teu petitíssim (i alhora tan gran) relat. Em permetràs que pose ací el poema de Feliu Formosa que dóna títol a tot el recull (Darrere el vidre):
ResponEliminaDarrere el vidre veig
Com de sobte s'imposa
El gotejar incessant
De la pluja damunt
Les rajoles vermelles
De la terrassa immersa
En un silenci gris
També cessa de sobte
El torturat repàs
Mental de tot allò
Que crec tenir pendent
I que vol ser ordenat
Dintre meu amb aquest
Sentiment prou sabut
Del deure no buscat
Tot ho deixa en suspens
El lleu so de la pluja
Que va caient damunt
Les rajoles vermelles
De la terrassa immersa
En un silenci gris
Estic totalment d'acord amb el que t'ha dit en Mac... Has integrat tan bé el títol del llibre al text, que si no marques les paraules no sabria quin llibre és :-))
ResponEliminaUna història que podria ben bé ser real, d'algú espantat, d'algú que ha patit molt i s'ha anat tancant tant tant que ara ja, ni que volgués, no pot sortir...
És molt bo!
Grandíssim petit relat, Carme. Preciós dibuix.
ResponEliminaFelicitats!
Potser de fora no li interessava res.
ResponEliminaCom un gat sense un esquirol que li cridés l'atenció i li fes saltar la finestra escales avall ...
Bona tarda Carme.
M'encanta, Carme. Un cant preciós a la VIDA...I pensar que només cal obrir una finestra...
ResponEliminaAdmiro la capacitat de tots els participants que he llegit, i probabeament dels que no he llegit, de dir tant amb tan poques paraules.
Gràcies, francesc!
ResponEliminaBon dia, fanal blau, millopr dit, bona tarda ja!
Gràcies Sànset!
Garbí, és justament així!
Mercè, sí m'he animat, aquestes propostes s'escampen i tots els que havia llegit me'n van fer venir ganes...
Mc, gràcies... és ben cert.
Elvira, moltes gràcies, maca! M'alegro molt que t'agradi.
Filadora, no, no és anecdòtic, és real, molt real, potse r en certa mesura metafòric o absolutament literal, en alguns casos.
La prevenció per no caure en aquestes presons autoconstruides, és molt simple: sentit comú i una mica de criteri. No cal fer grans coses. Però el que hi té una tendència, tot li sembla molt complicat, molt més del que realment és...
Gràcies pel poema, Noves Flors, tinc el llibre a la tauleta de nit i me'l vaig mirant de tant en tant, ara un, ara l'altre...
Assumpta, jo he conegut històries reals, reals del tot, potser no sense sortir gens de casa, però persones que només són capaces d'anar tres carrers cap aquí i tres carrers cap allà de casa seva, si que n'he vist. La seva zona de seguretat é s tant petita que no poden viure amb normalitat, van renunciant, renunciant i es queden sense res...o amb els mínims, mínims.
Gràcies, Violeta!
Pere, ets "l'enfant terrible dels blogs" ... si no els interessés res del que hi ha a fora, no vindrien a demanar ajuda per poder sortir. :)
Gràcies, Pilar maca!
Un bon micro-conte en tan poc espai, i molt realista també, passa a més persones de les que sembla.
ResponEliminaXexu, tristament, passa... gràcies per ser-hi!
ResponEliminaPerò, malgrat tot, les finestres són obertes. Encara hi ha esperança de poder escapar!
ResponEliminaExcel·lent microconte! ;)
sabem que darrere d'aquestes finestres hi ha vida. És angoixant està tant a prop de la vida i no poder viure. peró hem de trencar aquests vidres. genial Carme. Potser el pots portar el dia 23 per signar.
ResponEliminaEn el dibuix ja has indicat una sortida digna.
ResponEliminaNo hauríem de convertir refugis en presons.
Hola Carme, m'agrada el teu microrelat. I em dóna peu a dir o preguntar: Quantes persones no hi ha que viuen empresonades en una presó com aquesta...? Sort que la vida és Formosa i el vidre sempre té davant i darrere...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Joan, primer pensava dibuixar una finestra tancada, però finalment vaig trobar aquesta i em vaq semblar bé donar una sortida al pobre Feliu!
ResponEliminaLa vida hi és, només hauria de decidir que vol sortir-hi, wizard.
Rafel, no ho hauríem de fer mai...
onatge, n'hi ha força, moltes més de les que sembla. Una abraçada.
L'has fet rodó, rodó. Felicitats sinceres. Sento l'aire viciat, l'ambient malsà, la indecisió i els remordiments.
ResponEliminaGràcies, acabo de llegir el teu i m'ha sortit (curiosament) les mateixes paraules, i és que a tu també t'ha sortit rodó.
ResponEliminaDarrere el vidre, la vida...
ResponEliminaEl conte l'he trobat preciós, poètic, suggerent i molt ben trobat.
Encara que només haguéssis escrit: "darrere el vidre, la vida" a mi ja m'hagués agradat , integrat en un microrelat imaginat...!
La vida sempre és darrera el cristalí, no?
M'encanta la darrera frase: "darrera el vidre, la vida".
ResponEliminaQue tingues molta sort!