diumenge, 11 d’abril del 2010

Finestres a llapis

Des  del carrer
cada  finestra
té  una personalitat:
unes  transparents,
l'altra reservada
una com mirall.
S'assemblen a les persones. 

24 comentaris:

  1. I el valor ´s en el que passa dins d'elles.
    Bons dibuixos....

    ResponElimina
  2. Jo crec que cada finestra identifica els seus habitants i sinò fes la prova... Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Hola, Carme! Precisament a Holanda m'he fixat molt amb això perquè no tenen persianes i sí un voladís interior amb les cortines al darrera que fa que cada finestra sigui una petita escaparata on possen flors i objectes decoratius. Preciós!

    ResponElimina
  4. La teva deu ser ben transparent!
    bon diumenge, carme!

    ResponElimina
  5. Com un vidre,
    tu sempre et despulles
    i quan et contemplo sorprès
    mai sé si és per dins ... o per fora.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. D'acord amb Frannia, jo també anava a dir això d'Holanda i , a més a més a part del bon gust, veus si estan llegint o no.

    ResponElimina
  8. A mi també em van impactar les finestres d'Holanda però el tipus de finestra potser depén del clima.

    ResponElimina
  9. Tens moltíssima imaginació!!! Fer aquest muntatge amb les finestres... si sembla que estem veient un edifici... M'encanta!!! ;-))

    ResponElimina
  10. Les finestres! Cada una és un món. Amb persianes, sense, amb flors, amb cortines, amb cares que miren...
    Comentari sobre la feina: et queden massa encarcarats, Carme. Fes-ho amb grafit i prou. No retallis tant el què veus. És com si a les finestres els hi retallessis la vida. Tingue-ho sempre en compta.(dit amb "carinyu")
    La senyu ;-)

    ResponElimina
  11. I tot el que hi ha, més enllà de les finestres...

    ResponElimina
  12. És veritat en cada finestra hi respira una vida diferent...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  13. Les finestres...Acostumen a mostrar-nos el que hi ha a l'altre costat, tant si som a la part de dins com a la part de fora.
    Tot un univers se'ns obre, si aprofundim en la seva contemplació.
    Em sobten les que m'emmirallen.
    Bona metàfora, Carme.

    ResponElimina
  14. Òndia si s'assemblen les finestres....ho tinc negre odio netejar els vidres i confesso que les he de netejar....m'agrada la teva finestra dibuixada a llapis!

    ResponElimina
  15. a mi com a l'Assumpta tambe m'ha semblat un edifici

    escolta...
    escrius...dibuixes..
    tu cantes??
    hi ha persones que tot ho fan be!!
    un peto, reina

    ResponElimina
  16. el teu blog és un collecció d'emocions;)

    ResponElimina
  17. garbí, no sé si el que veiem ens deixa imaginar una mica el que pasa dins... però mai no en sabren res de res...

    Maria Rosa, benvingudqa al meu blog, potser tens raó, no sé si sabreé fer la prova...

    Frannia, ja recordo jo les finestres d'Holanda, amb els objectes posats com de cara enfora, perquè es vegind es del carrer.

    Fanalet, no ho sé pas si prou, en tot cas em fa bé que m'ho diguis. Un petó.

    Pere, tu creus? :)
    Bona tarda, Pere!

    Rafel, permeten xafardejar, eh?

    Noves flors, del clima segur i dels costums culturals, també, crec.

    Assumpta, de fet, eren 4 finestres d'un mateix edifici...

    Amb "carinyu" ho rebo senyu, encara tinc molt per aprendre i molt poca pràctica!

    Sempre és mun misteri, Clara.

    onatge, com a cada blog, la metàfora de les fienstres podria servir per als blogs també.

    Pilar, a vegades les que t'emmirallen són molt seductores, però t'acaben incomodant.

    Elvira, netejar vidres és pesadet, oi? jo també li trobo, però el vidre transparent és una bona recompensa.

    Era un edifici, ho era... no, no canto gaire, ja m'agradaria tenir-ne més ocasió... ni ballo, que ho faig fatal tot i que vaig anar a classes de ball. :) Ningú, ningú ho fa tot bé.. tots tenim un però... gràcies, guapa... un petó.

    Merike, m'agrada que trobis emocions. Petonets.

    ResponElimina
  18. Sí, sí, clar... jajaja és que no m'he explicat bé :-)
    Volia dir que has aconseguit perfectament això, que sembli que estiguem veient un edifici de veritat, amb les seves quatre finestres :-)
    Perquè no és un sol dibuix sinó que són quatre dibuixos posats sobre... roba? (un sofà?) i l'efecte és molt realista!!

    ResponElimina
  19. Sí, sí, són quatre dibuixos posats sobre un jersei verd. :)

    Havia pintat el trosset de no finestra de verd i vaig buscar una roba verda... i va ser un jersei.

    ResponElimina
  20. Per què serà que ens agrada tan espiar?

    ResponElimina
  21. Sembla que puguis veure de veritat a través d'elles! Bé, menys la que està amb les persianes baixades, clar... ;P
    Tens tota la raó. Les finestres són com les persones. Unes de més transparents que d'altres, unes més maques que d'altres, unes més brutes que d'altres...
    Petons! ;)

    ResponElimina
  22. Joana... :) no sé, no pensava que espiava, les finestres són com són... Bona nit, Joana i bona setmana.

    Joan, quan tanquen la persiana, ja no veiem res... hi ha molta gent que les porta permanentment baixades les persianes. :) Bona nit.

    ResponElimina
  23. Cadascú personalitza casa seva sense voler-ho/saber-ho. I les finestres no són més que trossos de la seva realitat abocada al carrer.

    En aquestes quatre, tot i mostrar-nos estances diferents, es veuen personalitzades pel teu traç.

    ResponElimina
  24. ains, espieta!!! Jo no m'he fixat mai gaire en les finestres dels altres, perquè quan vaig pel carrer no miro mai cap amunt i tinc milers de coses al cap! I ara, davant de casa no tinc veïns amb finestres que em deixin veure què fan...

    Les teves són precioses! M'agrada aquest exercici en llapis!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari