Des del carrer
cada finestra
té una personalitat:
unes transparents,
l'altra reservada
una com mirall.
S'assemblen a les persones.
S'assemblen a les persones.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I el valor ´s en el que passa dins d'elles.
ResponEliminaBons dibuixos....
Jo crec que cada finestra identifica els seus habitants i sinò fes la prova... Una abraçada.
ResponEliminaHola, Carme! Precisament a Holanda m'he fixat molt amb això perquè no tenen persianes i sí un voladís interior amb les cortines al darrera que fa que cada finestra sigui una petita escaparata on possen flors i objectes decoratius. Preciós!
ResponEliminaLa teva deu ser ben transparent!
ResponEliminabon diumenge, carme!
Com un vidre,
ResponEliminatu sempre et despulles
i quan et contemplo sorprès
mai sé si és per dins ... o per fora.
Bon dia Carme.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaD'acord amb Frannia, jo també anava a dir això d'Holanda i , a més a més a part del bon gust, veus si estan llegint o no.
ResponEliminaA mi també em van impactar les finestres d'Holanda però el tipus de finestra potser depén del clima.
ResponEliminaTens moltíssima imaginació!!! Fer aquest muntatge amb les finestres... si sembla que estem veient un edifici... M'encanta!!! ;-))
ResponEliminaLes finestres! Cada una és un món. Amb persianes, sense, amb flors, amb cortines, amb cares que miren...
ResponEliminaComentari sobre la feina: et queden massa encarcarats, Carme. Fes-ho amb grafit i prou. No retallis tant el què veus. És com si a les finestres els hi retallessis la vida. Tingue-ho sempre en compta.(dit amb "carinyu")
La senyu ;-)
I tot el que hi ha, més enllà de les finestres...
ResponEliminaÉs veritat en cada finestra hi respira una vida diferent...
ResponEliminaSalut.
onatge
Les finestres...Acostumen a mostrar-nos el que hi ha a l'altre costat, tant si som a la part de dins com a la part de fora.
ResponEliminaTot un univers se'ns obre, si aprofundim en la seva contemplació.
Em sobten les que m'emmirallen.
Bona metàfora, Carme.
Òndia si s'assemblen les finestres....ho tinc negre odio netejar els vidres i confesso que les he de netejar....m'agrada la teva finestra dibuixada a llapis!
ResponEliminaa mi com a l'Assumpta tambe m'ha semblat un edifici
ResponEliminaescolta...
escrius...dibuixes..
tu cantes??
hi ha persones que tot ho fan be!!
un peto, reina
el teu blog és un collecció d'emocions;)
ResponEliminagarbí, no sé si el que veiem ens deixa imaginar una mica el que pasa dins... però mai no en sabren res de res...
ResponEliminaMaria Rosa, benvingudqa al meu blog, potser tens raó, no sé si sabreé fer la prova...
Frannia, ja recordo jo les finestres d'Holanda, amb els objectes posats com de cara enfora, perquè es vegind es del carrer.
Fanalet, no ho sé pas si prou, en tot cas em fa bé que m'ho diguis. Un petó.
Pere, tu creus? :)
Bona tarda, Pere!
Rafel, permeten xafardejar, eh?
Noves flors, del clima segur i dels costums culturals, també, crec.
Assumpta, de fet, eren 4 finestres d'un mateix edifici...
Amb "carinyu" ho rebo senyu, encara tinc molt per aprendre i molt poca pràctica!
Sempre és mun misteri, Clara.
onatge, com a cada blog, la metàfora de les fienstres podria servir per als blogs també.
Pilar, a vegades les que t'emmirallen són molt seductores, però t'acaben incomodant.
Elvira, netejar vidres és pesadet, oi? jo també li trobo, però el vidre transparent és una bona recompensa.
Era un edifici, ho era... no, no canto gaire, ja m'agradaria tenir-ne més ocasió... ni ballo, que ho faig fatal tot i que vaig anar a classes de ball. :) Ningú, ningú ho fa tot bé.. tots tenim un però... gràcies, guapa... un petó.
Merike, m'agrada que trobis emocions. Petonets.
Sí, sí, clar... jajaja és que no m'he explicat bé :-)
ResponEliminaVolia dir que has aconseguit perfectament això, que sembli que estiguem veient un edifici de veritat, amb les seves quatre finestres :-)
Perquè no és un sol dibuix sinó que són quatre dibuixos posats sobre... roba? (un sofà?) i l'efecte és molt realista!!
Sí, sí, són quatre dibuixos posats sobre un jersei verd. :)
ResponEliminaHavia pintat el trosset de no finestra de verd i vaig buscar una roba verda... i va ser un jersei.
Per què serà que ens agrada tan espiar?
ResponEliminaSembla que puguis veure de veritat a través d'elles! Bé, menys la que està amb les persianes baixades, clar... ;P
ResponEliminaTens tota la raó. Les finestres són com les persones. Unes de més transparents que d'altres, unes més maques que d'altres, unes més brutes que d'altres...
Petons! ;)
Joana... :) no sé, no pensava que espiava, les finestres són com són... Bona nit, Joana i bona setmana.
ResponEliminaJoan, quan tanquen la persiana, ja no veiem res... hi ha molta gent que les porta permanentment baixades les persianes. :) Bona nit.
Cadascú personalitza casa seva sense voler-ho/saber-ho. I les finestres no són més que trossos de la seva realitat abocada al carrer.
ResponEliminaEn aquestes quatre, tot i mostrar-nos estances diferents, es veuen personalitzades pel teu traç.
ains, espieta!!! Jo no m'he fixat mai gaire en les finestres dels altres, perquè quan vaig pel carrer no miro mai cap amunt i tinc milers de coses al cap! I ara, davant de casa no tinc veïns amb finestres que em deixin veure què fan...
ResponEliminaLes teves són precioses! M'agrada aquest exercici en llapis!