dimecres, 21 d’abril del 2010

LA CIUTAT

 Els  narcisos ja havien florit quan vam arribar  a la ciutat.  parcs,  jardins,  places,  finestres  i parterres lluïen el groc  d'uns  narcisos  immensos.

Els grataccels,  al seu lloc, imponents, creant un ordre estrany  en les  seves diferents alçades i magnituds,  un ordre  que jo no sabia veure.

I  mentre  passaven els  dies,  ràpids  i  lents segons  com els  miraves,  i el cansament s'havia  fet  un lloc constant als  peus  i a les  cames,  anaven florint  els arbres  als  carrers:  blancs,  blanquíssims  i  alguns de rosats.

I els  gratacels ofereixen la seva  visió  de  la ciutat,  llunyana  des  de l'alçada.

És impressionant però  no em va enamorar.

21 comentaris:

  1. M'han agradat molt tant l'escrit com els dibuixos però vull destacar l'última frase que la subscric completament perquè és el mateix que penso jo: La gran ciutat impressiona però no enamora de cap manera. :-)

    ResponElimina
  2. A mi si em va enamorar una ciutat semblant a la que descrius, on els gratacels es van convertir en gegants que guaitaven l'entorn. El fet de ser-hi em va donar l'oportunitat de viure un dels meus somnis. Llavors pensava que seria la primera i última vegada que viuria aquest somni. Ara estic segura que hi tornaré.
    També m'enamoren els teus textos, versos o dibuixos.

    ResponElimina
  3. A mi també enamorar i molt! M'agradaria tornar-hi i ho tinc pendent des de fa anys, però sempre acabo prioritzant altres indrets, per desconeguts.
    Clar que hi ha aquella dita que diu que "segundas partes nunca fueron buenas"...
    Però per poc que pugui...
    De moment, ja m'hi has fet viatjar una mica!
    :)

    ResponElimina
  4. El que si impresiona de veritat es la feina feta a llapis....
    bona feina

    ResponElimina
  5. Quins dibuixos més bonics! sobretot m'ha agradat el primer dibuix, els narcisos com a gratacels...
    és estrany perquè pels dibuixos diria que t'hi has enamorat...
    potser hi ha llocs que són com flors d'estiu, t'enamoren però dura poc.

    ResponElimina
  6. Que bonic el segon dibuix, Carme. Frescor de primavera!
    Bon dia!

    ResponElimina
  7. A mi m'han enamorat els teus dibuixos d'aquesta ciutat que ens descrius!! :D

    Definitivament, m'encisa veure els teus dibuixos a llapis!

    ResponElimina
  8. UNa ciutat plena de contrastos! Potser, d'aquí un temps, aquests gratacels ocuparan el lloc dels arbres.

    ResponElimina
  9. A les aigües de l'asfalt és on més narcisos es miren. A la ciutat sempre han sovintejat més els fatxendes.
    Uns dibuixos molt naïfs i gens narcisistes.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  10. FELICITATS!!!!
    Això sí que són dibuixos. Ja sabia jo que tenies "fusta" de dibuixant. Els de l'ordinador ja són molt teus i també són cosiderats com a ART. Endavant!
    Vaig ser de viatge ense ordinador i m'he perdut moltes coses...

    ResponElimina
  11. Aquesta ciutat no és com les nostres, eh? Crec que sentiria el mateix que tu.

    ResponElimina
  12. El teu escrit, i també el comentari d'Albert, m'han fet recordar un poema de Marc Granell: "L'arbre vell". El coneixes?

    ResponElimina
  13. La ciutat.. té un encant, però no sé si hi sabria viure! estic massa acostumada a la tranquil·litat del poble..


    molt xulos, els primers dos dibuixos! m'han agradat molt!

    ResponElimina
  14. Quan vaig visitar la Défense de Paris per primer cop em va impressionar per la seva grandiositat però sobre tot per la varietat de formes i la distribució de l'espai. Em va deixar corprès i amb ganes de tornar-hi. És això un enamorament?

    ResponElimina
  15. Els dibuixos m'agraden molt! enamorar-se ...enamorar-se...jo de la vista de gratacels ...doncs crec que no...ara dels narcisos...de les flors...potser sí

    ResponElimina
  16. Per això es diu que hi ha ciutats a la mida de les persones i no crec que s'stiguin referint a les concentracions de gratacels.
    Des de dalt d'un gratacels no es veuen els narcisos.

    ResponElimina
  17. A mi si que m'enamora la ciutat, la meva, la més preciosa... Barcelona, clar ;-))

    I els teus dibuixos els miro i remiro perquè m'agraden, m'agraden molt!! :-)) (quina feinada a fer tots els maons) :-)

    ResponElimina
  18. Suposo que has de ser d'una pasta especial perquè t'enamori la City.

    ResponElimina
  19. M'agrada molt el contrast que remarques entre la senzillesa de les flors, dels arbres, la seva fragilitat i color, i la fredor i gegantisme dels gratacels.

    Els gratacels que han ocupat el lloc de les flors i que en un futur pugui arribar a ser a l'inrevés...Mai se sap...

    ResponElimina
  20. Mc, m'agrada trobar gent que sigui del meu bàndol, dels que la ciutat no enjs enamora... no sé per què, pe`ro m'agrada.

    Pila, fanalet... si us enamora, us enamora "en segundas partes, en terceras" i en les que calgui. Aquest és un només dels avantatges que teniu vosalttes sobre mi. Gaudir d'una cosa o d'una ciutat i enamorar-se sempre és millor que no gaudir-ne tant o no enamorar-se'n. I que consti que aquesta idea la vaig treure de Bertrand Russell i crec que tenia raó. Pe`ro tenint en conte que ningú m'obliga a tornar-hi... aquest cop no m'esforçaré perquè m'agradi. Petònets guapes!

    Gràcies, garbí!

    Lolita, enamorar-me per tenir gane s de tornar no... però mirar-me-la de bons ulls per gaudir-la com més millor, sí, això sí... que s'han d'aprofitar tots els moments.

    Gràcies, Anna!

    Gràcies Núr... un petó!

    Espero que no, Albert!

    Gràcies, kweilan!

    Francesc, m'ha encantat la teva lectura dels narcisos... però et prometo que els narcisos eren de veritat, molt grocs, menys grocs i blancs! :)

    Gràcies Mª Antònia! Ja ens anirem retrobant per aquí, hi ha més dies que llonganisses. :)

    És posible que sí Frannia, no m'extranyaria gens!

    Noves Flors, no el conec, però el buscaré! petons...

    Clara, gràcies, maca, segur que vius millor que no pas allà!

    Llaudal, doncs jo crec que si tens ganes de tornar-hi, sí que és un enamorament... jo precisament no tinc ganes de tornar-hi, de moment, clar que no se sap mai. I també pot ser una visió de l'enamorament molt meva...

    Elvira, per això em mirava els narcisos, de tant en tant, a veure si aconseguia que m'enamorés... :)

    Rafel, no es veuen... no...

    Assumpta, la teva, la meva m'agrada més!

    Xexu, suposo que sí... pe`ro conec molta gent que diuen que tornarien a NY cada any... si poguessin.

    Violeta, a mi em va costar de pair. No v aig acabar de saber-ho fer.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari