Dibuix d'una foto de la Montse
Reflex de mirall, sota els peus, el món és veu a l'inrevés.Desdibuixats vianants topen amb objectes desconeguts.
Diferents nivells, a dalt ordenats es barregen a sota, confusos.
La pluja ha creat una altra dimensió, abans inexistent.
No puc desenganxar els peus d'aquest immens caos inferior.
Mentre s'evapora sobre meu l'aigua caiguda,
em descobreixo: un petit rai ordenat
perdut en una immensitat de caos.
M'agrada i m'admira veure les meves imatges convertides en un dibuix teu!!... I amb la teva imaginació em fas descobrir una altra imatge plena de matissos, que em torna a atrapar.
ResponEliminaNo em canso de dir-te gràcies per aquests regals que em fas.
Una abraçada molt forta.
Veure les coses a l'inrevés pot ser una bona manera de fer-se amb noves perspectives!
ResponElimina*Sànset*
Montse, gràcies a tu i a tots els que em doneu un motiu i un desig d'escriure. Sense el vostre estímul em quedaria en blanc ben sovint. Una abraçada.
ResponEliminaSànset, i tant! i mira que ens fa una bona falta fer-nos amb noves perspectives!
El dibuix t'ha quedat impressionant, Carme! Sembla ben bé un terra mullat de pluja i els reflexos borrosos de la gent que va i ve... Fantàstic!
ResponEliminaQue bonica i expressiva, sugerent, la realitat que has captat i expressat al teu escrit que descriu el teu delicat dibuix.
ResponEliminaBon puntal per a començar el dia assolellat que fa...
Es curiós, la majoria portem el caos a la part superior(el cap) i trobo genial que ara el caos estigui als meus peus....M'agrada l'idea de ser un rai surant damunt l'aigua que s'asseca....M'agrada molt el teu dibuix ( ja sé que repeteixo però és cert...m'agrada)
ResponEliminaAquelles fotos de la Montse amb reflexos em van agrada molt especialment... la teva versió també!!! :-)))
ResponEliminaUna altre dimensió... què interessant!...
Miralls deformants coberts de pluja que desdibuixa i crida a fantasiejar. Bon tàndem aquest post. ^_^
ResponEliminaLa soledat del carrer, inundada de humitat, observa com els vianants trenquen la pluja, creant imatges borroses.
ResponEliminaT'ha quedat beníssim, l'efecte de mullat.
Un dibuix sensacional! Perquè els colors del reflex m'indiquen que ho és. Però si només mires el terra pintat, realment sembla un terra de veritat!
ResponEliminaFelicitats! Cada dia et vas superant... ;)
No puc comentar aquest post perquè acabe de llegir l'anterior i ho omple tot! T'hi he deixat el comentari. FELICITATS DE NOU.
ResponEliminaProvoca certa angoixa. A vegades els miralls tenen la virtut de reflexar les coses tal com són, d'altres confondre la realitat. Ben trobat! :)
ResponEliminaUna troballa interessantíssima aquesta nova dimensió; tot està encara per descobrir.
ResponEliminaSalut i Terra
Carme és preciós el dibuix; m'agrada molt els colors que has escollit.
ResponEliminaSi algún dia trec un llibre ja sé a quina il·lustradora cridar...
Núr, ja mateixa en vaig quedar ben sorpresa, t'ho asseguro! Gràcies, guapa!
ResponEliminaVioleta, gracies per venir, això del puntal m'ha fet somriure.
Elvira, a vegades, canviar el punt de vista va molr bé... i què t'he d'explicar, prou que ho saps! Un petó, maca!
Assumpta, una abraçada, en cadascuna de les dimensions.
La meva perdició, posats a fantasiejar, ja saps que m'agafo a qualsevol cosa ...
Pilar, gràcies per veure l'efecte de mullat. Jo el veia i m'agrada comprovar que no sóc l'única.
Gràcies, Joanfer...
Noves flors... doncs no pots comentar però has comentat, m'encanten les paradoxes, ho sabies?
Caterina, el terra, el mirall, a vegades barrejar coses va bé...
Francesc, m'encanta que encara tot estigui per descobrir. Una abraçada.
Gabriel... m'afalagues, gràcies, si mai treus un llibre, millor que et busquis sun il·lustrador de veritat i no una aprenent que va fent proves com jo. Un petó. :)