"" Faré que es compleixi el desig que em demani. Sigui el que sigui. Qualsevol cosa que desitgi"
Haruki Murakami
Em semblava que m'hi trobava dins dels contes de Murakami, m'han agradat molt... i després vaig escriure això, com si aquest personatge fos meu o com si jo fos el personatge: 
- El vellet m'havia promès que faria realitat el meu desig, perquè jo li havia portat el sopar, perquè jo complia 20 anys justament aquell dia i perquè em va dir que semblava una fada. Es va quedar molt parat quan li vaig dir el que volia.
- Què vas demanar?
- Tenia tanta por d'equivocar-me, de desaprofitar l'ocasió, de quedar malament suposant que només fos un joc... No sé si els desitjos s'han d'explicar o s'han de mantenir secrets... i és que aquest encara no s'ha acomplert.
- No me'l diràs doncs?
- És clar que sí! Si no ja no hauria començat a explicar res.
- Ummm... no ho sé pas, ja t'estàs fent pregar massa.
- Només podia demanar-ne un i vaig fer trampa vaig demanar-ne 2 en un.
- I va colar?
- Crec que si, encara no ho sé.
- Au va! El diràs?
- Li vaig demanar el desig de demanar el meu desig quan complís 50 anys.
- Però això no són pas dos, és només un ajornament.
- Si, però el primer desig és que desitjava ajornar-lo i el segon el que demanaré als 50 anys, però era com un "desitjo demanar el desig als 50 anys".
- I per què?
-Jo creia que als 20 anys encara no tenia res a redreçar, i el meu desig era poder redreçar allò que hagués desencaminat.
- I per què?
-Jo creia que als 20 anys encara no tenia res a redreçar, i el meu desig era poder redreçar allò que hagués desencaminat.
- I encara no tens 50 anys...
- No, però els compliré aquest any!
- Doncs ara va de bo! Ja saps què demanaràs?
- Rumio la manera de tornar a demanar dos en un.
- Altre cop?
- És que en realitat oscil·lo entre dos conceptes: temps i llibertat.
- Temps? més anys de vida?
- Aleshores, això no és temps, és llibertat.
- Un temps que sigui meu, demanaré. Pots anomenar-lo com vulguis i en són dos: temps i llibertat.
Com que aquest encara no l'he llegit, no reconec el personatge, però l'escrit és digne del mateix Murakami!
ResponEliminaDelicios conte`per començar el dia.
ResponEliminaXexu, és que no és només el personatge, podria dir que els dos primers paràgrafs resumeixen una mica el tema del conte, és com una continuació... tenia tantes gane s de saber el desig que me'l vaig haver d'inventar.
ResponEliminaGràcies, Striper, bon dia!
Caram amb quina empenta comences la setmana....bon escrit i bons dibuixos
ResponEliminatemps i llibertat! màgia vital per començar la setmana.
ResponEliminaBona setmana, garbí!
ResponEliminaIsabel, ja m'agrada repartir màgia vital, si tu ho veus així. Bon dia i bona setmana!
preciós, imaginatiu, màgic!!
ResponEliminaquin regal de dilluns a bon matí
=;)
jo també vaig gaudir molt amb aquest llibre. No sñé quin aedició tens, però també em va agradar la introducció que fa l'autor
ResponEliminaLa Utnoa és una fan declarada de l'Haruki Murakami. A mi no sé que em passa que no sóc capaç de posar-m'hi.
ResponEliminaCom sempre molt ben il•lustrat!
*Sànset*
Cercar la llibertat al llarg del temps pot ser decebedor i esgotador. Si aquesta llibertat és una part d'ell i en podem gaudir de manera natural deu ser sublim.
ResponEliminaÉs curiós...Els dibuixos d'avui m'han fet parar atenció al de la primera finestra d'ahir. És l'única en què es percep des de dins.
tant de bo que els teus desitjos s'acompleixin.
Ohh! em va encantar, aquest llibre!
ResponEliminaI també m'encanta el que escrius... i el que dibuixes, i el que...
Començo a retornar (retornar-me)... sembla que les neurones no estan tan tontes...
Una abraçada, guapa!
Si en portes em trauria el barret!!!!! m'ha agradat molt! li haurem d'explicar al Haruki Murakami ....i segur que incorpora aquesta possible continuació! Això és una de les possibilitats creatives dels éssers humans sempre podem recrear, crear, inventar, un nou final, una altra continuació.....jo també demanaria aquest desig de poder demanar un desig de tenir temps
ResponElimina( però ja en tinc 50 i 10 mesos!!!)
Gràcies, Hypatia, bonica, un regal també el teu comentari.
ResponEliminaJesús, si també tinc aquesta introducció que parla del fer d'escriure i d'escriure novel·le s i contes alternativament. És molt bonica i interessant.
Doncs compartim gustos amb Utnoa... i segurament amb tu, quan t'hi posis... si t'hi poses, és clar! O no, també hi ha gent que no li agrada, però molt poca.
Pilar, la finestra d'ahir, no dibuixada amb geire traça... pretenia representar el reflex del vidre... ja veus... totes eren de s de fora, tral com jo veia la façana de la casa. Em sembla que els meus desitjos són difícils d'acomplir. ;)
Ben retornada... Arare, m'encanta compartir gustos amb tu, una abraçada ben forta!
Elvira, i jo en tinc 58, això no importa... però és que per a mi els 50 van ser màgics i els tinc una especial predilecció... ni els 20 ni els 30... els 40 ja una mica una mica i els 50 genials... Petonassos, bonica!
M'agraden aquests desitjos que tens Carme!
ResponEliminaM'ha encantat com ho has plantejat i dibuixat.
ResponEliminaBona setmana, maca!
quin conte més, més... genial!!
ResponEliminaSerà perquè el sento proper? X¬DDDD!!
És tant bonic i dolç que m'he omplert, tot jo, de somriures.
Moltíssimes gràcies, nina!
Petonet dolç :¬)***
Temps i llibertat... si, esencial! Hi ha un poema de Margarit que es diu: Amor i temps! podria conjugar-se tot plegat.
ResponEliminaEm va encantar aquest llibre tant a prop meu en molts sentits.
Salut i llibertat!
Anna, he badat us hagués hagut de preguntar quin desig demanarieu vosaltres... aix!
ResponEliminaRita, gràcies, una abraçada.
Barbo, quina ilu veure't per aquí! què passa? que quan tenies 20 anys vas portar-li sopar a un vellet agraït i et va concedir un desig? ;) Ja posats... quin desig?
Gloria, m'alegro que també t'agradés el llibre, gràcies per venir!
Que bonic, que bonic, tot, relat, dibuixos, tot. El llibre de Murakami també em va agradar. I això del doble desig em recorda un relat de quí? Potser de Quim Monzó?
ResponEliminaBellíssim!
ResponEliminaSí que m'ha agradat la teva continuació, està molt bé això de fer-te teu el conte i acabar-lo com voldries, però a mi m'ha encantat el desig, perquè contínuament demanem temps però ens oblidem molt de la llibertat.
ResponEliminaEt recomano, si no el coneixes ja, cosa que dubto, Hiromi Kawakami. No sé si ha sortit en català, a mi me'l va recomanar una llibretera i em va encantar aquesta bella història d'amor: "El cielo es azul, la tierra blanca"
Es un llibre que em va agradar mooooolt !!! el teu post es fantàstic!!!
ResponEliminaVull tenir temps per gaudir dels teus dibuixos, entre altres coses.
ResponEliminaAquest matí t'he llegit, carme, i t'he rellegit.
ResponEliminaI potser llegint-te, més d'un i una ens hem llegit.
Jo també em treuria el barret!
Un petó per a tu, pel temps i la llibertat!
El llibre encara no l'he llegit, però el teu seguiment m'agrada.
ResponEliminaSalut.
onatge
A veure, a veure... el desig és invenció teva, Carme? ;-))
ResponEliminaEs absolutament magnífic!! No vull semblar exagerada ni que dic les coses per dir, no vull que sembli "aquí està l'Assumpta que sempre diu comentaris macos", no, no, és que ho dic de veritat. Trobo el desig d'una gran intel•ligència!! :-))
Ara em diràs que no, que el desig ja ve al llibre i que jo no ho he entès... jajaja si? no?
A més, admiro aquesta il•lusió amb la que ens vas mostrant els teus dibuixos... Jo, com sempre, em quedo amb els que tenen els contorns marcats... al primer trobo que li falta alguna cosa, és com molt "fàcil"... no m'acaba de convèncer... El segon m'agrada molt!! i el tercer també... unes quantes línies... però magníficament posades :-))
El quart dibuix... caram... la porta (o finestra) permet veure l'arbre a l'altre costat però un vidre dóna un fons blau i l'altre vermell... no sé per què ho has fet així, no sé si vol representar alguna cosa, però m'agrada... ho trobo atrevit, tal com ho faria un nen petit... Les persones grans no s'atreveixen a fer coses així i sempre he dit que no és fàcil que una persona gran sàpiga dibuixar amb la ingenuïtat amb la que ho faria un petit (però amb la visió d'adult)... M'agrada! :-))
Novves Flors, no sabria dir-te què et erecorda el doble desig... no en tinc ni idea. M'alegro que t'agradi tot. Bona nit.
ResponEliminaGràcies, Frannia!
Doncs, no, no el conec, Cèlia, me l'apunto per buscar-lo!
Gràcies, Jaka!
Llaudal, benvingut al meu blog, gràcies per venir i deixar el comentari.
Fanal blau, que bonic això que em dius, m'afalagues i em fas contenta! Petonets...
onatge, crec que el llibre t'agradarà si el llegeixes.
Assumpta, a veure, el desig propiament és cosa meva. Murakami, el deixa sense explicar i em va deixar pensant quin desig podia demanar una noia de 20 anys... quin desig demanaria jo... em vaig anar pensant i pensant coses i finalment le s vaig escriure.
I el darrer dibuix, una part era una paret d'una casa de totxo entre marró i vermell que s'acabava just al mig de la finestra i l'altra part era un fons més indefinit entre cel, i plantes i edificis més llunyans, i vaig deixar que predominés el cel...
Gràcies, Assumpta, bona nit.