dilluns, 12 d’abril del 2010

El salze cec i la dona adormida d'Haruki Murakami

""  Faré que es  compleixi el desig  que em demani.  Sigui el que sigui. Qualsevol  cosa que desitgi"
Haruki Murakami
Em semblava  que  m'hi trobava  dins dels contes  de  Murakami,  m'han agradat  molt...  i després  vaig  escriure  això,  com si  aquest  personatge  fos  meu  o com  si jo fos  el personatge:

- El vellet m'havia promès que faria  realitat el meu desig,  perquè jo li havia portat  el sopar, perquè jo complia  20  anys  justament  aquell dia i perquè  em va dir que semblava una fada.  Es va  quedar  molt parat quan li vaig  dir  el que volia.
- Què  vas  demanar?
- Tenia tanta  por  d'equivocar-me, de  desaprofitar  l'ocasió, de quedar  malament  suposant  que només  fos  un joc...  No sé  si els desitjos  s'han d'explicar o s'han de mantenir  secrets...  i  és  que aquest  encara  no s'ha acomplert.
- No me'l diràs  doncs?
- És  clar  que sí!  Si no ja no hauria  començat  a explicar res.
- Ummm...  no ho sé  pas,  ja t'estàs  fent  pregar  massa.
- Només  podia demanar-ne un i vaig  fer  trampa  vaig  demanar-ne  2  en un.
- I va colar?
- Crec  que si,  encara  no ho sé.
- Au  va!  El  diràs?
- Li vaig  demanar  el desig  de demanar  el meu desig quan complís  50  anys.
- Però  això  no són pas  dos,  és només  un ajornament.
- Si,  però  el primer  desig  és  que  desitjava  ajornar-lo  i el segon  el  que demanaré  als 50  anys,  però  era  com un  "desitjo demanar  el desig  als  50  anys".  
- I per què?
-Jo creia  que  als 20  anys  encara  no tenia  res  a redreçar,    i el meu desig  era  poder  redreçar  allò  que  hagués  desencaminat.
- I encara no tens  50 anys...
- No, però els compliré  aquest  any!
- Doncs  ara  va  de bo!  Ja saps què  demanaràs?
- Rumio  la manera  de tornar  a demanar   dos en un.
- Altre cop?
- És que en realitat oscil·lo  entre  dos  conceptes:  temps  i llibertat.
- Temps?  més  anys de vida?
- No, no, temps  per a mi,  dins  de  la mateixa  llargada  de vida  que se m'hagi  adjudicat.
- Aleshores,  això  no és  temps,  és  llibertat.
- Un temps  que sigui  meu,  demanaré.  Pots  anomenar-lo  com vulguis i en són dos:  temps  i llibertat.

27 comentaris:

  1. Com que aquest encara no l'he llegit, no reconec el personatge, però l'escrit és digne del mateix Murakami!

    ResponElimina
  2. Delicios conte`per començar el dia.

    ResponElimina
  3. Xexu, és que no és només el personatge, podria dir que els dos primers paràgrafs resumeixen una mica el tema del conte, és com una continuació... tenia tantes gane s de saber el desig que me'l vaig haver d'inventar.

    Gràcies, Striper, bon dia!

    ResponElimina
  4. Caram amb quina empenta comences la setmana....bon escrit i bons dibuixos

    ResponElimina
  5. temps i llibertat! màgia vital per començar la setmana.

    ResponElimina
  6. Bona setmana, garbí!

    Isabel, ja m'agrada repartir màgia vital, si tu ho veus així. Bon dia i bona setmana!

    ResponElimina
  7. preciós, imaginatiu, màgic!!
    quin regal de dilluns a bon matí
    =;)

    ResponElimina
  8. jo també vaig gaudir molt amb aquest llibre. No sñé quin aedició tens, però també em va agradar la introducció que fa l'autor

    ResponElimina
  9. La Utnoa és una fan declarada de l'Haruki Murakami. A mi no sé que em passa que no sóc capaç de posar-m'hi.

    Com sempre molt ben il•lustrat!

    *Sànset*

    ResponElimina
  10. Cercar la llibertat al llarg del temps pot ser decebedor i esgotador. Si aquesta llibertat és una part d'ell i en podem gaudir de manera natural deu ser sublim.
    És curiós...Els dibuixos d'avui m'han fet parar atenció al de la primera finestra d'ahir. És l'única en què es percep des de dins.
    tant de bo que els teus desitjos s'acompleixin.

    ResponElimina
  11. Ohh! em va encantar, aquest llibre!

    I també m'encanta el que escrius... i el que dibuixes, i el que...

    Començo a retornar (retornar-me)... sembla que les neurones no estan tan tontes...

    Una abraçada, guapa!

    ResponElimina
  12. Si en portes em trauria el barret!!!!! m'ha agradat molt! li haurem d'explicar al Haruki Murakami ....i segur que incorpora aquesta possible continuació! Això és una de les possibilitats creatives dels éssers humans sempre podem recrear, crear, inventar, un nou final, una altra continuació.....jo també demanaria aquest desig de poder demanar un desig de tenir temps
    ( però ja en tinc 50 i 10 mesos!!!)

    ResponElimina
  13. Gràcies, Hypatia, bonica, un regal també el teu comentari.

    Jesús, si també tinc aquesta introducció que parla del fer d'escriure i d'escriure novel·le s i contes alternativament. És molt bonica i interessant.

    Doncs compartim gustos amb Utnoa... i segurament amb tu, quan t'hi posis... si t'hi poses, és clar! O no, també hi ha gent que no li agrada, però molt poca.

    Pilar, la finestra d'ahir, no dibuixada amb geire traça... pretenia representar el reflex del vidre... ja veus... totes eren de s de fora, tral com jo veia la façana de la casa. Em sembla que els meus desitjos són difícils d'acomplir. ;)

    Ben retornada... Arare, m'encanta compartir gustos amb tu, una abraçada ben forta!

    Elvira, i jo en tinc 58, això no importa... però és que per a mi els 50 van ser màgics i els tinc una especial predilecció... ni els 20 ni els 30... els 40 ja una mica una mica i els 50 genials... Petonassos, bonica!

    ResponElimina
  14. M'agraden aquests desitjos que tens Carme!

    ResponElimina
  15. M'ha encantat com ho has plantejat i dibuixat.
    Bona setmana, maca!

    ResponElimina
  16. quin conte més, més... genial!!

    Serà perquè el sento proper? X¬DDDD!!

    És tant bonic i dolç que m'he omplert, tot jo, de somriures.

    Moltíssimes gràcies, nina!

    Petonet dolç :¬)***

    ResponElimina
  17. Temps i llibertat... si, esencial! Hi ha un poema de Margarit que es diu: Amor i temps! podria conjugar-se tot plegat.

    Em va encantar aquest llibre tant a prop meu en molts sentits.

    Salut i llibertat!

    ResponElimina
  18. Anna, he badat us hagués hagut de preguntar quin desig demanarieu vosaltres... aix!

    Rita, gràcies, una abraçada.

    Barbo, quina ilu veure't per aquí! què passa? que quan tenies 20 anys vas portar-li sopar a un vellet agraït i et va concedir un desig? ;) Ja posats... quin desig?

    Gloria, m'alegro que també t'agradés el llibre, gràcies per venir!

    ResponElimina
  19. Que bonic, que bonic, tot, relat, dibuixos, tot. El llibre de Murakami també em va agradar. I això del doble desig em recorda un relat de quí? Potser de Quim Monzó?

    ResponElimina
  20. Sí que m'ha agradat la teva continuació, està molt bé això de fer-te teu el conte i acabar-lo com voldries, però a mi m'ha encantat el desig, perquè contínuament demanem temps però ens oblidem molt de la llibertat.
    Et recomano, si no el coneixes ja, cosa que dubto, Hiromi Kawakami. No sé si ha sortit en català, a mi me'l va recomanar una llibretera i em va encantar aquesta bella història d'amor: "El cielo es azul, la tierra blanca"

    ResponElimina
  21. Es un llibre que em va agradar mooooolt !!! el teu post es fantàstic!!!

    ResponElimina
  22. Vull tenir temps per gaudir dels teus dibuixos, entre altres coses.

    ResponElimina
  23. Aquest matí t'he llegit, carme, i t'he rellegit.
    I potser llegint-te, més d'un i una ens hem llegit.
    Jo també em treuria el barret!
    Un petó per a tu, pel temps i la llibertat!

    ResponElimina
  24. El llibre encara no l'he llegit, però el teu seguiment m'agrada.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  25. A veure, a veure... el desig és invenció teva, Carme? ;-))

    Es absolutament magnífic!! No vull semblar exagerada ni que dic les coses per dir, no vull que sembli "aquí està l'Assumpta que sempre diu comentaris macos", no, no, és que ho dic de veritat. Trobo el desig d'una gran intel•ligència!! :-))

    Ara em diràs que no, que el desig ja ve al llibre i que jo no ho he entès... jajaja si? no?

    A més, admiro aquesta il•lusió amb la que ens vas mostrant els teus dibuixos... Jo, com sempre, em quedo amb els que tenen els contorns marcats... al primer trobo que li falta alguna cosa, és com molt "fàcil"... no m'acaba de convèncer... El segon m'agrada molt!! i el tercer també... unes quantes línies... però magníficament posades :-))

    El quart dibuix... caram... la porta (o finestra) permet veure l'arbre a l'altre costat però un vidre dóna un fons blau i l'altre vermell... no sé per què ho has fet així, no sé si vol representar alguna cosa, però m'agrada... ho trobo atrevit, tal com ho faria un nen petit... Les persones grans no s'atreveixen a fer coses així i sempre he dit que no és fàcil que una persona gran sàpiga dibuixar amb la ingenuïtat amb la que ho faria un petit (però amb la visió d'adult)... M'agrada! :-))

    ResponElimina
  26. Novves Flors, no sabria dir-te què et erecorda el doble desig... no en tinc ni idea. M'alegro que t'agradi tot. Bona nit.

    Gràcies, Frannia!

    Doncs, no, no el conec, Cèlia, me l'apunto per buscar-lo!

    Gràcies, Jaka!

    Llaudal, benvingut al meu blog, gràcies per venir i deixar el comentari.

    Fanal blau, que bonic això que em dius, m'afalagues i em fas contenta! Petonets...

    onatge, crec que el llibre t'agradarà si el llegeixes.

    Assumpta, a veure, el desig propiament és cosa meva. Murakami, el deixa sense explicar i em va deixar pensant quin desig podia demanar una noia de 20 anys... quin desig demanaria jo... em vaig anar pensant i pensant coses i finalment le s vaig escriure.

    I el darrer dibuix, una part era una paret d'una casa de totxo entre marró i vermell que s'acabava just al mig de la finestra i l'altra part era un fons més indefinit entre cel, i plantes i edificis més llunyans, i vaig deixar que predominés el cel...

    Gràcies, Assumpta, bona nit.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari