diumenge, 25 d’abril de 2010

Parc

 

Sobre  els camins  del parc,  respira  la ciutat,
els arbres s'emmirallen a la vora  del'aigua
i els ocells  de colors  ens  il·luminen l'aire.
Caminem  lentament.

16 comentaris:

  1. Resseguint les múltiples senderes et fa l'efecte d'estar dins del bosc, creuant un petit rierol i veient alguna petita caiguda d'aigua. El millor és caminar fent ziga-zaga per poder veure com més millor...
    Part dels meus moments al parc.

    S'assemblen molt als teus.

    Gràcies pel que em fas recordar amb els teus dibuixos.

    ResponElimina
  2. M'encanta caminar lentament pels teus paisatges de traços i colors.
    Sobretot l'aquarel·la m'encanta.

    ResponElimina
  3. Que bonic que és passejar mentalment per allò amb el que ens regales...

    ResponElimina
  4. Que bonic el dibuix, l'aquarel.la, les paraules que ens regales, Carme. Tanco els ulls i m'arriba una calma, una serenor...

    ResponElimina
  5. El problema és que, a base d'especulació, la ciutat cada dia pot respirar menys. A aquest pas, ens deixaran sense res!

    ResponElimina
  6. Caminem lentament
    admirant els dibuixos de l'aigua
    saltironegem com el pinzell
    i som a poc a poc el color blau
    i el color verd i el marró
    Entrem de ple dins el dibuix
    i en fer-ho el parc es transforma
    respirem amb el seu alè i ens mirem
    dins de l'aigua com en un somni.

    ResponElimina
  7. Una amanida de formes i colors exquisita, felicitats.

    ResponElimina
  8. Des de que ens mostres els teus dibuixos i pintures fets a mà, m'he adonat que, sense voler, tracto sempre de buscar "quin m'agrada més", com si hi hagués un "dibuix guanyador"... i no sé per què em passa això, però bé... en aquest cas, em quedo EL PRIMER!! M'agrada com ressegueixes la silueta, tal com fas quan dibuixes amb el paint :-))

    ResponElimina
  9. Com si respiréssim arbres, aigua, mirall, ocells, colors, aire, llum... i els féssim nostres, com si els anéssim absorbint cadencialment mentre passegem pel part. És el que em transmet aquesta poesia.

    ResponElimina
  10. El dibuix a llapis el millor, sens dupte, convida a una passejada relaxant

    ResponElimina
  11. Pilar, realment això é s com un bosc, molt gran... bona setmana!

    Noves flors, sempre busco els colors d'una manera o altra... Una abraçada.

    Mireia, el regal sempre és la vostra visita! Un petonet de diumenge al vespre.

    Gràcies, Striper!

    Violeta, les teves paraules si que són un regal... de calma i tranquil·litat. Bona setmana, Violeta!

    Cada dia més ciutat, Albert, a vegade penso que aquest país nostre serà tot ell com una única cuitat... de tant com ocupem el territori! Aix! quines bestieses que dic!

    Elvira, és amb el ìnzell que ens has pintat aquest poema? Gràcies maca. Una abraçada.

    Gràcies gourmet!

    Assumpta, vaig veient que això de la pintura no és el meu fort, prefereixo dibuixar añ Paint o al paper. Ahir vaig llençar un munt de proves horroroses... :) Bona setmana!

    Gràcies Llaudal, una passejada doncs compartida. :) Bona setmana.

    Garbí, d'acord amb tu... passeja una estonaeta... que ja s'està fent fosc. Una abraçada.

    ResponElimina
  12. M'encanta el segon dibuix! I sí.. a vegades cal caminar lentament!

    I ja ho veus; 17 anys que són com un regal al seu costat! Una història dura que, per sort, ha tingut final feliç!

    bona setmana Carme :)

    ResponElimina
  13. Veritablement un parc per caminar-hi lentament. Tan de bo tothom s'estimés els parc i la natura. El segon quadre, és un poema...

    Una abraçada al parc.
    onatge

    ResponElimina
  14. Clara, espero que tinguis un munt de finals feliços... bona nit bonica! :)

    onatge, gràcies, bona nit!

    ResponElimina
  15. :D Com m'agrada veure que vas provant tantes tècniques diferents!!!!! Preciosos els dos dibuixos i les paraules que els acompanyen. Això sí, si n'hagués de triar, no sé quin seria! :S

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari