Resseguint les múltiples senderes et fa l'efecte d'estar dins del bosc, creuant un petit rierol i veient alguna petita caiguda d'aigua. El millor és caminar fent ziga-zaga per poder veure com més millor... Part dels meus moments al parc.
S'assemblen molt als teus.
Gràcies pel que em fas recordar amb els teus dibuixos.
Caminem lentament admirant els dibuixos de l'aigua saltironegem com el pinzell i som a poc a poc el color blau i el color verd i el marró Entrem de ple dins el dibuix i en fer-ho el parc es transforma respirem amb el seu alè i ens mirem dins de l'aigua com en un somni.
Des de que ens mostres els teus dibuixos i pintures fets a mà, m'he adonat que, sense voler, tracto sempre de buscar "quin m'agrada més", com si hi hagués un "dibuix guanyador"... i no sé per què em passa això, però bé... en aquest cas, em quedo EL PRIMER!! M'agrada com ressegueixes la silueta, tal com fas quan dibuixes amb el paint :-))
Com si respiréssim arbres, aigua, mirall, ocells, colors, aire, llum... i els féssim nostres, com si els anéssim absorbint cadencialment mentre passegem pel part. És el que em transmet aquesta poesia.
Pilar, realment això é s com un bosc, molt gran... bona setmana!
Noves flors, sempre busco els colors d'una manera o altra... Una abraçada.
Mireia, el regal sempre és la vostra visita! Un petonet de diumenge al vespre.
Gràcies, Striper!
Violeta, les teves paraules si que són un regal... de calma i tranquil·litat. Bona setmana, Violeta!
Cada dia més ciutat, Albert, a vegade penso que aquest país nostre serà tot ell com una única cuitat... de tant com ocupem el territori! Aix! quines bestieses que dic!
Elvira, és amb el ìnzell que ens has pintat aquest poema? Gràcies maca. Una abraçada.
Gràcies gourmet!
Assumpta, vaig veient que això de la pintura no és el meu fort, prefereixo dibuixar añ Paint o al paper. Ahir vaig llençar un munt de proves horroroses... :) Bona setmana!
Gràcies Llaudal, una passejada doncs compartida. :) Bona setmana.
Garbí, d'acord amb tu... passeja una estonaeta... que ja s'està fent fosc. Una abraçada.
:D Com m'agrada veure que vas provant tantes tècniques diferents!!!!! Preciosos els dos dibuixos i les paraules que els acompanyen. Això sí, si n'hagués de triar, no sé quin seria! :S
Resseguint les múltiples senderes et fa l'efecte d'estar dins del bosc, creuant un petit rierol i veient alguna petita caiguda d'aigua. El millor és caminar fent ziga-zaga per poder veure com més millor...
ResponEliminaPart dels meus moments al parc.
S'assemblen molt als teus.
Gràcies pel que em fas recordar amb els teus dibuixos.
M'encanta caminar lentament pels teus paisatges de traços i colors.
ResponEliminaSobretot l'aquarel·la m'encanta.
Que bonic que és passejar mentalment per allò amb el que ens regales...
ResponEliminaUns dibuixos preciosos!!!
ResponEliminaQue bonic el dibuix, l'aquarel.la, les paraules que ens regales, Carme. Tanco els ulls i m'arriba una calma, una serenor...
ResponEliminaEl problema és que, a base d'especulació, la ciutat cada dia pot respirar menys. A aquest pas, ens deixaran sense res!
ResponEliminaCaminem lentament
ResponEliminaadmirant els dibuixos de l'aigua
saltironegem com el pinzell
i som a poc a poc el color blau
i el color verd i el marró
Entrem de ple dins el dibuix
i en fer-ho el parc es transforma
respirem amb el seu alè i ens mirem
dins de l'aigua com en un somni.
Una amanida de formes i colors exquisita, felicitats.
ResponEliminaDes de que ens mostres els teus dibuixos i pintures fets a mà, m'he adonat que, sense voler, tracto sempre de buscar "quin m'agrada més", com si hi hagués un "dibuix guanyador"... i no sé per què em passa això, però bé... en aquest cas, em quedo EL PRIMER!! M'agrada com ressegueixes la silueta, tal com fas quan dibuixes amb el paint :-))
ResponEliminaCom si respiréssim arbres, aigua, mirall, ocells, colors, aire, llum... i els féssim nostres, com si els anéssim absorbint cadencialment mentre passegem pel part. És el que em transmet aquesta poesia.
ResponEliminaEl dibuix a llapis el millor, sens dupte, convida a una passejada relaxant
ResponEliminaPilar, realment això é s com un bosc, molt gran... bona setmana!
ResponEliminaNoves flors, sempre busco els colors d'una manera o altra... Una abraçada.
Mireia, el regal sempre és la vostra visita! Un petonet de diumenge al vespre.
Gràcies, Striper!
Violeta, les teves paraules si que són un regal... de calma i tranquil·litat. Bona setmana, Violeta!
Cada dia més ciutat, Albert, a vegade penso que aquest país nostre serà tot ell com una única cuitat... de tant com ocupem el territori! Aix! quines bestieses que dic!
Elvira, és amb el ìnzell que ens has pintat aquest poema? Gràcies maca. Una abraçada.
Gràcies gourmet!
Assumpta, vaig veient que això de la pintura no és el meu fort, prefereixo dibuixar añ Paint o al paper. Ahir vaig llençar un munt de proves horroroses... :) Bona setmana!
Gràcies Llaudal, una passejada doncs compartida. :) Bona setmana.
Garbí, d'acord amb tu... passeja una estonaeta... que ja s'està fent fosc. Una abraçada.
M'encanta el segon dibuix! I sí.. a vegades cal caminar lentament!
ResponEliminaI ja ho veus; 17 anys que són com un regal al seu costat! Una història dura que, per sort, ha tingut final feliç!
bona setmana Carme :)
Veritablement un parc per caminar-hi lentament. Tan de bo tothom s'estimés els parc i la natura. El segon quadre, és un poema...
ResponEliminaUna abraçada al parc.
onatge
Clara, espero que tinguis un munt de finals feliços... bona nit bonica! :)
ResponEliminaonatge, gràcies, bona nit!
:D Com m'agrada veure que vas provant tantes tècniques diferents!!!!! Preciosos els dos dibuixos i les paraules que els acompanyen. Això sí, si n'hagués de triar, no sé quin seria! :S
ResponElimina