D'una foto de Fanal blau
Tresors recollits
en el sotabosc del dia.
Reviuen en colors subtils
sota aixoplucs de mirades.
en el sotabosc del dia.
Reviuen en colors subtils
sota aixoplucs de mirades.
No trencaria l'intent
del seu mirar intens...
Sabia que el conduia
a la joia i alegria
retrobant nou univers.
del seu mirar intens...
Sabia que el conduia
a la joia i alegria
retrobant nou univers.
Anton.
Escollits són els tresors
del sotabosc que surten
a la llum del dia.
La subtilesa de les mirades
dóna aixopluc als colors.
del sotabosc que surten
a la llum del dia.
La subtilesa de les mirades
dóna aixopluc als colors.
onatge
com sempre una versio exquisita d'una imatge ja especial
ResponEliminabon dia, carme
no cal afegir-hi res més...;)
ResponEliminaAmb la teva poesia em fas adonar dels petits grans detalls de la vida, o si ja els he experimentat, amb aquesta poesia, me'ls fas veure encara més bonics...
ResponEliminaMoltes gràcies!!
Una abraçada.
Potser no estan tan mortes...
ResponEliminaQuan he vist el títol del teu post he pensat "haurà dibuixat l'Ebre al seu pas per Ascó". Anava errat, per sort.
*Sànset*
aix...
ResponEliminaSota una bella mirada res no és petít ni mesquí, tot pren color i esdevé poesia.
ResponEliminaCarme.. el dibuix anterior és una currada! guapíssim!!
ResponEliminaI no és pas ressaca futbolística.. és un mal dia com tants d'altres! (bé, potser el futbol hi ha influencïat una mica..)
I l'anònim també el veig per tot arreu.. deu fer temps que no va de ventre!
Bon dijous!
No trencaria l'intent
ResponEliminadel seu mirar intens...
Sabia que el conduia
a la joia i alegria
retrobant nou univers.
...................Anton.
Els teus versos mostren vida en la natura morta...M'agrada aquesta percepció.
ResponEliminaEscollits són els tresors
ResponEliminadel sotabosc que surten
a la llum del dia.
La subtilesa de les mirades
dóna aixopluc als colors.
Una abraçada de sotabosc.
onatge
Gràcies, sargantana!
ResponEliminagarbí, cadascú pot afegir o no... segons les ganes que en tingui. :)
Gràcies, Montse!
Sànset, :) mortes estan, però donen vida...
Un petò, Arare.
Llaudal, les petites coses poden ser tant importants!
Clara, espero que només sigui "un" mal dia. Demà com nova!
Anton, és preciós!
Pilar, o bé la natura morta dóna vida als meus versos, segons com t'ho miris.
onatge, cap amunt doncs... una altra versió d el mateix poema, m'agraden les versions.
Bon dia, Carme!
ResponEliminaVaig tard!
Gràcies per la teva mirada poètica! Em va arrencar un somriure!
Ni que dir que les versions de l'Anton i de l'onatge m'encanten també!