Han passat dies
des que vaig dibuixar-te
els pètals rosats.
Ja no ets la mateixa:
del rosa, al morat
*******
Canviant com el dia
s'obren llençolets
els pètals de la flor
esperant el rou
de feliç matinada,
el sol calent
que enlluirà colors,
o en una tarda
que enfosqueix coloraina
i espera al final
el repós.
s'obren llençolets
els pètals de la flor
esperant el rou
de feliç matinada,
el sol calent
que enlluirà colors,
o en una tarda
que enfosqueix coloraina
i espera al final
el repós.
............Anton.
Els cicles evolutius també es tenyeixen de colors.
ResponEliminaha madurat i s'ha fet més bonica encara!
ResponEliminaEls colors ens parlen, si els volem escoltar.
ResponEliminaM'encanta aquest dibuix, Carme. No sé perquè, però m'encanta.
Tens raó Carme, com han canviat es prunus en quatre dies!
ResponEliminaLa natura no s'atura mai.
Preciós dibuix i genial tanka.
Un molt bon dissabte!
Fresc i alegre el dibuix. Les paraules fan pensar. El cice vital dels essers vius es idèntic per a tots. L'unic que canvia és la velocitat amb la que es produeix.
ResponEliminaUna abraçada.
Sort que la natura canvia de manera natural i amb naturalitat, mentre que els homes ho manipulem tot amb interessos obscurs...
ResponEliminaUna abraçada natural.
onatge
Bonica tanka. El pas del temps vist del rosa al morat. Podria ser una bona metàfora de la vida: de la joventut a la maduresa.
ResponElimina**
Per cert...que s'ha de fer per inscriure's als personatges poètics 2010?
Ostres, Carme! A vegades les paraules que escriuen uns poden portar idees, records i pensaments molt diferents... A mi m'has fet pensar en com poden també canviar les persones...
ResponEliminaT'han quedat precioses, les flors!
ResponEliminaCanviant com el dia
ResponEliminas'obren llençolets
els pètals de la flor
esperant el rou
de feliç matinada,
el sol calent
que enlluirà colors,
o en una tarda
que enfosqueix coloraina
i espera al final
el repós.
............Anton.
A la natura, hi ha tant color, Noves FClors que no esn l'acabem mai!
ResponEliminaestrip... no sé si més o simplement diferent. (És que a mi m'encanta florida, es nota oi?)
Pilar, gràcies, maca...
Fanal blau, no s'atura, no... a vegades tot i la seva parsimònia, em sembla que va molt depressa... petonets, fanalet.
Ramon, tens raó... en aquest cas crec que jo anava més lenta que la prunera, embadalida encara amb les seves flors i en un no res les fulles morades!
onatge, una abraçada natural.
Gràcies Gabriel, m'agrada la teva interpretació.
Pel que fa a Personatges itinerants, posaré un parell de posts durant el mes de juny, aquí i allà perquè pugueu deixar els comentaris per apuntar-vos, però també podríem considerar que ja estàs apuntat. :) Una abraçada.
Doncs sí, també m'agrada la teva interpretació, s'adiu metafòricament ... fins i tot amb alguns dels meus comentaris.
Gràcies, Clara!
Anton, poema cap amunt al post... una abraçada.
Diumenge passat em vaig estirar en un camp de matgarides i...m'hi vaig adormir!
ResponEliminaTants colors embriaguen!!!
Bon cap de stemana carme i gràcies per ser-hi...tot va bé :)
Els canvis poden ser de colors i els recanvis també....ai l'aroma de les flors ..la puc olorar des de el dibuix ....! ei jo també em vull apuntar a això de la roda poètica!!!
ResponEliminaPrunus ceracifera atropurpura? alies prunus pissardi? fa anys vaig treballar en FP especial de jardineria i sabia un munt de coses sobre arbres...però se m'ha anat oblidant
ResponEliminaDormir entre margarides, deu donar somnis suaus i de colors bonics... una abraçada, joana.
ResponEliminaEvira, jo no és que en sàpiga gaire d'arbres, però m'agrada conèixe'ls, no podria asssegurar-te que fos aquest que dius, prefereixo confiar en la teva memòria. Segur que sí.
Doncs et dic el mateix que al Gabriel, si vols estàs apuntada als PI des d'ara mateix... l'any pasat van ser al juny, però la gent preferia al juliol, ho provarem!