Dibuix d'una foto d'en Francesc Mompó
T'has estès, ales a l'aire
com un paó, les seves plomes,
pètals i sèpals
estams i carpel
sense protecció
ni del temps ni de l'espai,
com un crit delicat
com un esclat de color.
Captivat,
en l'intent d'oblidar-te,
aparto els ulls.
És increïble com dibuixes la bellesa...Preciosa i femenina flor alada. Em recorda una fada.
ResponEliminaVaig llegir el poema del Francesc i vaig veure la fotografia que ara tan bé dibuixes....i t'he de dir que m'agrada molt, molt el teu poema....
ResponEliminanooooo
ResponEliminaperque oblidar-la??
al contrari!!
bones pasques guapa!!
Quin dibuix.. :)
ResponEliminaT'ha quedat encisadora l'orquídia, i el poema delicadíssim.
ResponEliminaUna agraïda abraçada.
Salut i Terra
Un dibuix ple de delicadesa, un poema digne de la teva sensibilitat. No esperava menys de tu.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
El meu comentari anava en el mateix sentit que el de Sargantana :-)) I per què obildar-la si és molt bonica!! :-))
ResponEliminaLlençolets a l'aire
ResponEliminaalegrant l'espai...
Nuvolets, paraigues,
petons estimats.
........... Anton.
Bon retorn, Carme...
Preciosa flor en alguna epoca simbol de luxe.
ResponEliminaSaps que a casa meva en créixen? pero de les autoctones!Son com paons, quanta rao!
ResponEliminaM'encanta! el poema i el dibuix!
ResponEliminaPotser és una tonteria, però quan dius "sense protecció" he pensat: ben cert, que valenta!
Quina rucada, oi? però m'agrada la gent valenta!
Feliç Pasqua!
Crec que em costaria oblidar una flor així. Soc molt curiós i la miraré una bona estona ...
ResponElimina"Aquesta flor descarada
sols amaga
els sentiments"
Bona nit Carme.
Nooooooooooo! No apartis res tu, boja! Te l'has de mirar molt i molt bé, Carme! Què no veus que surt perquè la miris? Ai, nena, no entens a les flors quan parlen?
ResponEliminaBellíssim!
ResponEliminaM'agraden les flors, m'agraden els teus dibuixos i m'agraden les teves paraules. Felicitats Carme per ser tan delicada
ResponEliminaUna flor que te quelcom que la fa especial. Si de cas, tancar els ulls per retenir-ne la imatge a la retina, no pas per oblidar-la!
ResponEliminaEl dibuix magnífic i el poema... també.
Desitjo que hagis gaudit d'una bona pasqua. Petons!
Pilar, una fada? que bonic!
ResponEliminaGràcies, Elvira! un petó.
sargantana... segur que tens raó, és una sensació que a vegades tinc, quan la bellesa em sembla inassolible per més que me la miri... :) però és només una sensació!
Clara, :) i petó!
Francesc, gràcies a tu per contagiar-me-la... salit i terra!
onatge... aquest no esperava menys de tu m'ha fet riure i m'ha fet venir ganes de repetir-te: ets un cas! un somriure per atu i una abraçada. :)
Assumpta, doncs t'hauria de contestar el mateix... no és que vulgui oblidar-la ben bé, és que no puc retenir-la com voldria, potse r per això dibuixo i per això escric i per això col·lecciono moments. :)
Gràcies, Anton, escrius un poemes dolços, més bonics que la flor, encara.
Striper, oi que vist així sembla un contrasentit? que una flor sigui un luxe?
Cèlia, quina sort! boniques, oi?
Filadora, de fet, potse r tots estem s ense protecció, i hem de ser valents, si no en som, ens hi hem dpanar fent mica en mica... petonets, filadoreta.
Pere, mira, mira i si no la pots oblidar, ja m'explicaràs el secret. Gràcies pel mini poema, preciós. una abraçada. Bona nit, Pere.
Anna, no t'ha fet mai mal mirar una cosa molt bella? és un mal dolç, però no deixa de ser mal... però potser tens raó hauré de practicar més el llenguatge de les flors... ara que ve la primavera les escoltaré bé! petonet de bona nit.
Gràcies, kweilan!
Mª Antònia, gràcies a tu també per les teves paraules!
-assumpta- miraré de recordar-la doncs... si tots m'ho recomaneu :) bona tornada, bonica!
M'ha sorprés i m'has fet pensar, al llegir el que li dius a l'Anna, sobre si alguna vegada li ha fet mal mirar una cosa molt bella??...
ResponEliminaQuina sensibilitat la teva, per poder sentir aquest mal dolç al contemplar la bellesa!!...
I no sé perquè m'estranyo, perquè precisament és aquesta sensibilitat la que et fa escriure, dibuixar i pintar tot el que veus, d'aquesta manera!!
Sempre em sorprens!!
Una abraçada.
i la primavera fa cap a la blocosfera, de la teva mà!
ResponElimina*Sànset*
Junt amb el lliri, la meva flor preferida :) Preciós el text i el teu dibuix magnífic!!! Petons primaverals, artistassa :)
ResponEliminaMontse, a vegades em sembla no poder-la abastar... una abraçada.
ResponEliminaSànset, cap a la primavera de cap, que ja la tenim aquí i ben florida! Petonets!
Molts petons, Cris!