Vigilant atent
dels picnics sobre l'herba.
Buscant el moment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Sempre cauen engrunes, oi? Molt bo, com sempre Carme :) Petons blaus, bons dibuixos!!!
ResponEliminaTot el que veus i t'agrada ho transformes en un bon dibuix i ens l'expliques d'aquesta manera tan particular!!
ResponEliminaCóm m'agrada!!
Una abraçada.
No negaré que aquests bitxos són espavilats!
ResponEliminaMolt diferent amb color que sense, però no millor. Simplement, diferent.
*Sànset*
Com m'agraden! no sé com els entens, però a mi m'han agradat molt vistos com un sol dibuix , el blanc i negre seria l'ombra de l'altre o a l'inrevés..!
ResponEliminaFantàstics dibuixos els teus, a mi també m'agrada dibuixar i pintar espero que algun dia em surtin tan bé com a tu.
He escrit el comentari anterior, però el perfil que ha sortit no és el meu, el que passa és que el meu bloc està penjat del seu..!
ResponEliminaM'encanta l'esbos en blanc i negre de l'ocell blau.
ResponEliminaHo veig cada dia en el pati del col.legi. Darrerament ens vénen les gavines que sembla que s'atreveixen a allunyar-se del mar uns pocs kilòmetres. Potser perquè troben menjar segur. Fins ara el nostre pati era propietat única de dues parelles d'esquirols del bosquet del costat.
ResponEliminaCarme ara veig que has canviat els dibuixos i també m'agraden molt, però la teva visió d'observadora amb tanta sensibilitat et donen un do especial per saber veure la vida i fer-ne un resum en positiu!
ResponEliminaUn ocell que és un cant a la vida... Llàstima que algú va tallar l'arbre.
ResponEliminaUna abraçada amb rosa.
onatge
Jejeje aquest "buscant el moment" és molt simpàtic... unes engrunetes ;-))
ResponEliminaEls ocells són una de les teves especialitats, sempre et queden bé, però trio el primer perquè es nota la salueta dibuixada quasi d'un sol traç i això és una passada!! :-))
Gràcies Cris, petons blaus!
ResponEliminaUna abraçada, Montse!
Sànset, provo, una manera i una altra...
lolita, si t'agrada... tot és posar-s'hi... jo tot just f a un any i mig que dibuixo i vaig aprenent i fent proves. per a mi eren dos dibuixos separats, com dues proves diferents, però la teva visió m'agrada!
Gràcies Pilar!
Llaudal, espero que no hagin desaparegut els esquirols, per a mi tenen un encant especial. A casa abans en veia sempre des de la cuina mentre esmorzàvem, ara fa uns anys que ja no!
Cèlia, no és qiue els hagi canviat, només és que no tenia ordinador, durant uns dies :)
onatge, gràcies per la rosa i per l'abraçada. un petó.
Asumpta, si és gairebé d'un traç... però vaig repetir-lo perquè era més rodonet, com ha quedat a sota. Una abraçada, maca!
Amb la diada neix un nou bloc!!!
ResponEliminaAls patis d'escola han trobat un bon rebost, no només els blauets.
ResponEliminaPer tota la màgia que hi ha sempre al teu blog, m'he atrevit a deixar-te aquí una cosa.
ResponEliminaEspero que no t'incomodi... (sense compromís)
TE, una bosseta petonets lliures com ocells blaus, nina
Feliç Sant Jordi
:¬)*
A l'atac de les engrunetes de pa!!!!
ResponEliminaBon cami blocaire, gourmet!
ResponEliminaRafel, així tot s'aprofita!
No m'incomoda, Barbollaire, sinó tot al contrari... gràcies pel premi pel comentari tant bonic. Una abraçada.
Núr, una abraçada!