dimarts, 27 d’abril del 2010

El drac - Una altra proposta de relats conjunts

Quines  ganes  tenia  que passés  Sant  Jordi  d'una vegada...  és  que la gent,  no sé  pas  com són,  veuen  dracs  a tot  arreu,  i els  dracs  no existeixen. A veure  si,  ara,  s'obliden  una mica  de  llegendes  i  princeses  i deixen de carregar-me  el mort  de  tantes  donzelles  devorades.  Jo  no sóc  cap drac,  sóc  només  un  dragonet  passat  de mida, un dragonet  d'aquells  que  corren  vora  els llums  a l'estiu  caçant  mosquits i papallones.  Només  un dragonet,  però  com voleu  que  hi capigués el trencadís  de colors  en un dragonet  normal?  Doncs  en Gaudi  em va  fer així  enorme,  només  per  a  poder-hi  inquibir  més  i més rajoletes.  Un  dragonet!  Ho heu sentit?

Una proposta  de Relats  conjunts

19 comentaris:

  1. Que gran que han fet al pobre dragonet, potser millor que et facin gran que pas petit.
    Bona aportació

    ResponElimina
  2. en Gaudí, home visionari, coneixia els futurs perills i maldecaps que provocarien McDonald's i BurguerKings!

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Pobre dragonet, la fama no li prova gens! :-))

    ResponElimina
  4. Val val, dragonet, capito!! No t'emprenyis eh! jejeje... Si són els millors, que es mengen tots els bitxos dolents a l'estiu!
    Carme, ets tu per casualitat l'artista que fa aquests dibuixos tan bonics amb el paint??! Doncs m'encanten.

    ResponElimina
  5. No sé però tinc més simpatia als dragonets que als dracs.... millor dragonet!

    ResponElimina
  6. Ai pobrissó. Tant que el molestem, i ell només vol estar tranquil·let i fer la seva. Ja sabia jo que no podia ser un drac massa dolent.

    ResponElimina
  7. És clar tothom aquí vinga carregar-li morts de princeses i ara el pobre bé que s'ha de queixar...pobre dragonet i nosaltres fent el mec! Molt bo Carme!

    ResponElimina
  8. "un dragonet passat de mida" ;-))

    Pobret, potser que el deixem descansar una mica, que ell és ben pacífic... va, no el mirem... :-))

    ResponElimina
  9. Una mica excessiu en Gaudí... hahaha

    És ben cert que els dragonets són més simpàtics, oi?
    Petons, maca!

    ResponElimina
  10. Pel que hem llegit, no hem de tenir por d'aquest "dragonet passat de mida". Ja podem passejar tranquils pel seu costat!

    ResponElimina
  11. Si el pintessin de verd,ja faria aspecte de fardatxo.
    He fet una escapadeta, avui que he plegat una mica més aviat.Anton.

    ResponElimina
  12. Pobre dragonet! Bon i simpàtic conte!

    ResponElimina
  13. M'has dibuixat un somriure amb el teu dragonet.

    ResponElimina
  14. Avui no tinc temps de res mes passo a saludar-te bon dia!!!

    ResponElimina
  15. ai, pobret, quin greu m'ha sabut!!! I mira que a mi els llangardaixos d'estiu de les parets no em fan cap mena de gràcia! :S

    ResponElimina
  16. jajaja Sí que ho he sentit, sí... :D

    ResponElimina
  17. No, no, a mi no m'enganya aquest drac que renega de les seves malifetes. Ja sabem que els dracs son mestres en l'art de l'engany, i quan et descuides ja ets una brocheta de carn a la brasa. ^_^

    ResponElimina
  18. M'agrada sentir la veu d'aquest drac.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari