Quines ganes tenia que passés Sant Jordi d'una vegada... és que la gent, no sé pas com són, veuen dracs a tot arreu, i els dracs no existeixen. A veure si, ara, s'obliden una mica de llegendes i princeses i deixen de carregar-me el mort de tantes donzelles devorades. Jo no sóc cap drac, sóc només un dragonet passat de mida, un dragonet d'aquells que corren vora els llums a l'estiu caçant mosquits i papallones. Només un dragonet, però com voleu que hi capigués el trencadís de colors en un dragonet normal? Doncs en Gaudi em va fer així enorme, només per a poder-hi inquibir més i més rajoletes. Un dragonet! Ho heu sentit?
Una proposta de Relats conjunts
Que gran que han fet al pobre dragonet, potser millor que et facin gran que pas petit.
ResponEliminaBona aportació
en Gaudí, home visionari, coneixia els futurs perills i maldecaps que provocarien McDonald's i BurguerKings!
ResponElimina*Sànset*
Pobre dragonet, la fama no li prova gens! :-))
ResponEliminaVal val, dragonet, capito!! No t'emprenyis eh! jejeje... Si són els millors, que es mengen tots els bitxos dolents a l'estiu!
ResponEliminaCarme, ets tu per casualitat l'artista que fa aquests dibuixos tan bonics amb el paint??! Doncs m'encanten.
No sé però tinc més simpatia als dragonets que als dracs.... millor dragonet!
ResponEliminaAi pobrissó. Tant que el molestem, i ell només vol estar tranquil·let i fer la seva. Ja sabia jo que no podia ser un drac massa dolent.
ResponEliminaÉs clar tothom aquí vinga carregar-li morts de princeses i ara el pobre bé que s'ha de queixar...pobre dragonet i nosaltres fent el mec! Molt bo Carme!
ResponElimina"un dragonet passat de mida" ;-))
ResponEliminaPobret, potser que el deixem descansar una mica, que ell és ben pacífic... va, no el mirem... :-))
Una mica excessiu en Gaudí... hahaha
ResponEliminaÉs ben cert que els dragonets són més simpàtics, oi?
Petons, maca!
Veus, que carinyós, el dragonet? :)
ResponEliminaPel que hem llegit, no hem de tenir por d'aquest "dragonet passat de mida". Ja podem passejar tranquils pel seu costat!
ResponEliminaSi el pintessin de verd,ja faria aspecte de fardatxo.
ResponEliminaHe fet una escapadeta, avui que he plegat una mica més aviat.Anton.
Pobre dragonet! Bon i simpàtic conte!
ResponEliminaM'has dibuixat un somriure amb el teu dragonet.
ResponEliminaAvui no tinc temps de res mes passo a saludar-te bon dia!!!
ResponEliminaai, pobret, quin greu m'ha sabut!!! I mira que a mi els llangardaixos d'estiu de les parets no em fan cap mena de gràcia! :S
ResponEliminajajaja Sí que ho he sentit, sí... :D
ResponEliminaNo, no, a mi no m'enganya aquest drac que renega de les seves malifetes. Ja sabem que els dracs son mestres en l'art de l'engany, i quan et descuides ja ets una brocheta de carn a la brasa. ^_^
ResponEliminaM'agrada sentir la veu d'aquest drac.
ResponElimina