dimarts, 13 d’abril de 2010

Bombò d'Óscar Wilde

 Havia baixat a comprar  quatre coses a la botiga de sota casa.  Una botiga  petita i plena de coses que estava  oberta  des  de primera  hora del matí  fins a última hora  de la nit.  Potser  més  de 14  hores  diàries  de servei,  tots  els dies  de la setmana. 
No hi havia  gaires  coses  que li agradessin  i  va comprar:  pa,  formatge,  llet  i pomes.
A la caixa  hi havia una senyora  xinesa que  ella  no coneixia  de res. Feien torns i sempre  hi havia  gent  diferent.
La  senyora li va  cobrar  molt  somrient i li va  donar  un bombò  d'avellana.
Però  abans de trobar  l'avellana va trobar  l'Óscar  Wilde, en forma d'una de les  seves frases,  que estava  escrita en 6  idiomes.
"Les dones són fetes per a ser  estimades, 
no pas per  a ser  compreses"
Óscar  Wilde  té  una pila de  frases  boniques,  enginyoses,  gracioses o  sàvies ...  però  aquesta la va  fer  pensar en ella  mateixa  i en una   amiga  estimada...  que  tantes  vegades  se  sentia  incompresa. Va pensar  dedicar-li  aquesta  frase  com a consol... 
Però  abans d'enviar-li  la frase,  va deixar  sortir  el dubte  interior  que  ja havia nascut  en el moment  de llegir-la:  realment  es  pot  estimar  sense comprendre?
 

20 comentaris:

  1. Penso que els homes ho intentem, ho intentem amb totes les nostres forces; alguns, és clar. Però segurament no arribem mai a comprendre-us del tot, nosaltres som més simples, encara que també va a casos. Us volem comprendre, i arribem a entendre-us una mica, que ja és molt. Ara, si parlem d'estimar-vos, d'això sí que en sabem, en sabem força i arribem a perdre el cap completament i a fer coses gens normals. Així que la meva resposta a la teva pregunta seria un rotund 'sí'.

    ResponElimina
  2. jo crec que, en aquest cas, Oscar Wilde no tenia raó.

    Comprendre és bàsic per poder estimar. Almenys ho crec així.

    Bon dia!

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Perquè sempre aquesta obstinació dels homes per veure'ns tan complexes, i que es fa difícil entendre'ns?...
    Em fa l'efecte que el problema bé perquè ens miren des de massa lluny, no s'apropen lo suficient a nosaltres com per mirar-ho tot des de la mateixa alçada...Per la nostra sensibilitat i la nostra intuició, potser sí que nosaltres anem més enllà i això és el que no comprenen, però no és tan difícil, només cal sortir d'aquest pretext de que són més simples i mirar-ho tot amb una visió més ampla.
    La paraula estimar no admet cap "pero"...
    "Els homes i les dones estan fets per estimar-se", aquesta frase m'agrada més.
    ...Potser avui m'he aixecat massa idil.lica i ho veig tot massa fàcil i bonic??.

    Sobre els teus dibuixos, estic observant que ens mostres un nou traç, que també m'agrada molt!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Crec que la naturalesa humana pot percebre sense entendre. Aquesta és una de les més belles característiques que té.
    Estimar sense comprendre es podria comparar a mirar un cuadre abstracte. Haig de confesar que hi ha parts que se m'escapen, però em quedo amb les que em poden omplir plenament.
    Tu, per exemple, ens parles cada dia mitjançant dibuixos i pintures que estic segura, subjectivitzo, no arribem a entendre del tot. Aquí em tens, gaudint en llibertat del que entenc i del que no.
    Et superes dia a dia, carme.

    ResponElimina
  5. Carme, Carme! En Narcís de BIOSOFIA t'ha premiat!

    ResponElimina
  6. Si no comprens una persona, la pots estimar, si, però molt més superficialment, crec

    ResponElimina
  7. Sí si crec que es pot "estimar" sense comprendre....però segurament durarà poc....perquè faltarà comunicació eficaç...i no hi haurà una base d'amistat, d'intimitat, de companyonia...i ens sentirem defraudats....uns psicòlegs (ara no recordo el nom) deien que hi ha com tres components bàsics en l'amor: intimitat ( poder mostrar-te davant l'altre com ets amb la confiança que no et farà mal), passió ( el desig, l'arravatament...) i el compromís ( el fer camí junts, establir pactes, projectes de futur) Menys la passió, la intimitat i el compromís també hi són en l'amistat, almenys en l'amistat íntima, profunda) Per haver intimitat hi ha d'haver mútua comprensió .....els dibuixos molt macos...Carme

    ResponElimina
  8. El cor no enten de raons.... intentar entendre algunes emocions és complicat, o es senten o no es senten.... Bona reflexió, bon post :) petons grans, sense més ni més!

    ResponElimina
  9. Estimar és estimar però si no comprens una persona... veig un obstacle molt gran. No crec que es puga aplicar la dificultat de comprendre a tota una col·lectivitat. Hi ha homes i dones més simples i homes i dones més complicats, crec que és una qüestió individual.

    ResponElimina
  10. I tant que es pot estimar sense comprendre... Bé, vull dir sense comprendre "del tot" ;-))

    Si no comprenem GENS NI MICA serà molt difícil estimar... però amb que comprenguem el suficient... jo crec que sí ;-))

    A més, sincerament, crec que les persones anem canviant i que cada dia tenim coses noves per a comprendre i per a ser compreses, que cada dia podem descobrir i conèixer més a la nostra parella i això també és maco :-)

    Si estimes molt, faràs l'esforç per mirar de comprendre més... i, encara que mai arribis a comprendre del tot, doncs tampoc passa res ;-)

    Carme, em fas enveja (sana) amb aquesta il·lusió que mostres per dibuixar, t'ho asseguro :-))

    ResponElimina
  11. moltes vegades m'he sentit incompresa, tan per homes com per dones. Encara que reconec que, especialment, per homes. I és que de vegades és difícil fer-nos entendre.

    Crec que pot passar que estimis sense acabar de compendre l'altre, però poc a poc has d'anar descobrint les petites coses que componen tot el seu ser i que de vegades no s'entenen, que només amb l'intimitat de la parella, la confiança... es van descobrint.

    ResponElimina
  12. Si crec que és possible. Difícil, però possible.
    Quan arribes a estimar tant a una persona, malgrat no l'entenguis, aquí és on entra en joc un factor molt important juntament amb l'amor: la plena confiança.
    Però compte, però, amb la confiança cega. De vegades juga males passades... ;)

    ResponElimina
  13. Xexu, crec que mentre que ho intentem i ens hi esforcem, ja estem entenen. El que m'ha cridat l'atenció de la frase és que ja ni ho intenta.

    Sànset, jo també ho veig així, com tu, però m'estan fent veure que l'actitud d e voler és molt més important que el fet d'aconseguir-ho del tot.

    Montse, les coses mai no són tàn fàcil com voldríem ni tan difícils com creiem... Les dones tampoc som tan complicades, però una miqueta sí... ;)

    Pilar, és un punt de vista, que fa rumiar.

    Gràcies, Anna, sense tu no l'hauria trobat mai!

    Garbí... ha de ser un estimar diferent, en un cas i en un altre, no sé si sempre ha de ser forçosament superficial...

    Elvira, segur que ha de ser molt més difí cil, segur...

    Cris, la reflexió parteix que sovint la persona que no se sent entesa no se sent estimada... o aquesta és una tendència...

    Noves Flors, jo crec que amb la voluntad d'entendre ja es fa molt, arribar a entendre del tot a vegades és impossible. I és cert que hi ha persones complicades i persones més simples...

    Assumpta, l'has clavat. M'agrada ens importa tant que no ens entenguin del tot, com l'actitud de voler-ho fer.

    rits, descobrir-se mic a en mica és un dels plaers de l'amor i de l'estimació sigui de parella o d'amistat... si ens entenguéssim el primer dia ens ho perdríem!

    Joan possible, sí, segur... la plena confiança pot resoldre el problema al que no entèn... i el que no és entès? li és suficient? Clar... com sempre depèn de les persones!

    ResponElimina
  14. Jo penso que el grau en què som compresos (sent homes o dones) depèn de la capacitat comunicativa del qui intenta ser comprès i de la capacitat d'escolta i d'acceptació de possibilitats (amplitud de mides) del qui intenta comprendre.

    Penso que és impossible que aquests factors es mantinguin inalterats al llarg del temps, cada dia som diferents, cada dia "estem" diferents, i això, per mi, és el què crea la dificultat.

    Voler entendre, comprendre, ja és estimar. Voler-se fer entendre, comprendre, també ho és.
    Patonàs!

    ResponElimina
  15. Crec que hi ha estima possible sense una bona dosi de comprensió. Per a poder estimar-se es fonamental una relació basasda en el repete mutu i la compressió.

    ResponElimina
  16. Filadora, totalment d'acord amb tu! Allò que a mi no em sembla estimar és no voler ni intentar-ho, com jo llegeixo a la frase.

    Joana, la comprensió és bàsica, però si hi ha les ganes i la voluntar de comprendre, ja hi ha estimació, encara queno s'arribi molt al final.

    ResponElimina
  17. Perquè comprendre ...
    si estimem no cal res més.
    Quin avorriment conèixer tot de tu
    i tu de mi
    i que fariem demà?
    tu i jo tots sols ja parlarem de tot
    Tu de tu
    Jo de mi
    De tots dos
    Potser tindrem tant de temps ...

    Bona nit Carme.
    (A mi també m'agraden els nous dibuixos)

    ResponElimina
  18. Veí...bravo pel joc de paraules!

    Pere, et contetaré a mb un altre poema:

    Comprendre
    no és saber-ho tot.

    És un gest dels ulls
    és una espera
    un acolliment
    un desig
    de conèixer.

    Pere, els nous dibuixos són fets aqmb llapis demcolors, els dies que estava desconnectada i sense ordinador. A mi no m'agraden massa, però els poso i així tinc l'opinió de la gent.

    Bona nit!

    ResponElimina
  19. estimar és un acte d'entrega, compartir quelcom, no té perquè ser bidireccional, estimar et permet donar, es un acte que pots esperar una resposta, compendre és entendre el perquè de les coses i en l'estimació moltes vegades no tens perquè entendre l'altra persona, estimar-la i prou, compartint estones es pot arribar pas a pas a altres nivells d'entesa,

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari