Havia baixat a comprar quatre coses a la botiga de sota casa. Una botiga petita i plena de coses que estava oberta des de primera hora del matí fins a última hora de la nit. Potser més de 14 hores diàries de servei, tots els dies de la setmana. No hi havia gaires coses que li agradessin i va comprar: pa, formatge, llet i pomes.
A la caixa hi havia una senyora xinesa que ella no coneixia de res. Feien torns i sempre hi havia gent diferent.
La senyora li va cobrar molt somrient i li va donar un bombò d'avellana.
Però abans de trobar l'avellana va trobar l'Óscar Wilde, en forma d'una de les seves frases, que estava escrita en 6 idiomes.
"Les dones són fetes per a ser estimades,
no pas per a ser compreses"
no pas per a ser compreses"
Óscar Wilde té una pila de frases boniques, enginyoses, gracioses o sàvies ... però aquesta la va fer pensar en ella mateixa i en una amiga estimada... que tantes vegades se sentia incompresa. Va pensar dedicar-li aquesta frase com a consol...
Però abans d'enviar-li la frase, va deixar sortir el dubte interior que ja havia nascut en el moment de llegir-la: realment es pot estimar sense comprendre?
Penso que els homes ho intentem, ho intentem amb totes les nostres forces; alguns, és clar. Però segurament no arribem mai a comprendre-us del tot, nosaltres som més simples, encara que també va a casos. Us volem comprendre, i arribem a entendre-us una mica, que ja és molt. Ara, si parlem d'estimar-vos, d'això sí que en sabem, en sabem força i arribem a perdre el cap completament i a fer coses gens normals. Així que la meva resposta a la teva pregunta seria un rotund 'sí'.
ResponEliminajo crec que, en aquest cas, Oscar Wilde no tenia raó.
ResponEliminaComprendre és bàsic per poder estimar. Almenys ho crec així.
Bon dia!
*Sànset*
Perquè sempre aquesta obstinació dels homes per veure'ns tan complexes, i que es fa difícil entendre'ns?...
ResponEliminaEm fa l'efecte que el problema bé perquè ens miren des de massa lluny, no s'apropen lo suficient a nosaltres com per mirar-ho tot des de la mateixa alçada...Per la nostra sensibilitat i la nostra intuició, potser sí que nosaltres anem més enllà i això és el que no comprenen, però no és tan difícil, només cal sortir d'aquest pretext de que són més simples i mirar-ho tot amb una visió més ampla.
La paraula estimar no admet cap "pero"...
"Els homes i les dones estan fets per estimar-se", aquesta frase m'agrada més.
...Potser avui m'he aixecat massa idil.lica i ho veig tot massa fàcil i bonic??.
Sobre els teus dibuixos, estic observant que ens mostres un nou traç, que també m'agrada molt!!
Una abraçada.
Crec que la naturalesa humana pot percebre sense entendre. Aquesta és una de les més belles característiques que té.
ResponEliminaEstimar sense comprendre es podria comparar a mirar un cuadre abstracte. Haig de confesar que hi ha parts que se m'escapen, però em quedo amb les que em poden omplir plenament.
Tu, per exemple, ens parles cada dia mitjançant dibuixos i pintures que estic segura, subjectivitzo, no arribem a entendre del tot. Aquí em tens, gaudint en llibertat del que entenc i del que no.
Et superes dia a dia, carme.
Carme, Carme! En Narcís de BIOSOFIA t'ha premiat!
ResponEliminaSi no comprens una persona, la pots estimar, si, però molt més superficialment, crec
ResponEliminaSí si crec que es pot "estimar" sense comprendre....però segurament durarà poc....perquè faltarà comunicació eficaç...i no hi haurà una base d'amistat, d'intimitat, de companyonia...i ens sentirem defraudats....uns psicòlegs (ara no recordo el nom) deien que hi ha com tres components bàsics en l'amor: intimitat ( poder mostrar-te davant l'altre com ets amb la confiança que no et farà mal), passió ( el desig, l'arravatament...) i el compromís ( el fer camí junts, establir pactes, projectes de futur) Menys la passió, la intimitat i el compromís també hi són en l'amistat, almenys en l'amistat íntima, profunda) Per haver intimitat hi ha d'haver mútua comprensió .....els dibuixos molt macos...Carme
ResponEliminaEl cor no enten de raons.... intentar entendre algunes emocions és complicat, o es senten o no es senten.... Bona reflexió, bon post :) petons grans, sense més ni més!
ResponEliminaEstimar és estimar però si no comprens una persona... veig un obstacle molt gran. No crec que es puga aplicar la dificultat de comprendre a tota una col·lectivitat. Hi ha homes i dones més simples i homes i dones més complicats, crec que és una qüestió individual.
ResponEliminaI tant que es pot estimar sense comprendre... Bé, vull dir sense comprendre "del tot" ;-))
ResponEliminaSi no comprenem GENS NI MICA serà molt difícil estimar... però amb que comprenguem el suficient... jo crec que sí ;-))
A més, sincerament, crec que les persones anem canviant i que cada dia tenim coses noves per a comprendre i per a ser compreses, que cada dia podem descobrir i conèixer més a la nostra parella i això també és maco :-)
Si estimes molt, faràs l'esforç per mirar de comprendre més... i, encara que mai arribis a comprendre del tot, doncs tampoc passa res ;-)
Carme, em fas enveja (sana) amb aquesta il·lusió que mostres per dibuixar, t'ho asseguro :-))
moltes vegades m'he sentit incompresa, tan per homes com per dones. Encara que reconec que, especialment, per homes. I és que de vegades és difícil fer-nos entendre.
ResponEliminaCrec que pot passar que estimis sense acabar de compendre l'altre, però poc a poc has d'anar descobrint les petites coses que componen tot el seu ser i que de vegades no s'entenen, que només amb l'intimitat de la parella, la confiança... es van descobrint.
Si crec que és possible. Difícil, però possible.
ResponEliminaQuan arribes a estimar tant a una persona, malgrat no l'entenguis, aquí és on entra en joc un factor molt important juntament amb l'amor: la plena confiança.
Però compte, però, amb la confiança cega. De vegades juga males passades... ;)
Xexu, crec que mentre que ho intentem i ens hi esforcem, ja estem entenen. El que m'ha cridat l'atenció de la frase és que ja ni ho intenta.
ResponEliminaSànset, jo també ho veig així, com tu, però m'estan fent veure que l'actitud d e voler és molt més important que el fet d'aconseguir-ho del tot.
Montse, les coses mai no són tàn fàcil com voldríem ni tan difícils com creiem... Les dones tampoc som tan complicades, però una miqueta sí... ;)
Pilar, és un punt de vista, que fa rumiar.
Gràcies, Anna, sense tu no l'hauria trobat mai!
Garbí... ha de ser un estimar diferent, en un cas i en un altre, no sé si sempre ha de ser forçosament superficial...
Elvira, segur que ha de ser molt més difí cil, segur...
Cris, la reflexió parteix que sovint la persona que no se sent entesa no se sent estimada... o aquesta és una tendència...
Noves Flors, jo crec que amb la voluntad d'entendre ja es fa molt, arribar a entendre del tot a vegades és impossible. I és cert que hi ha persones complicades i persones més simples...
Assumpta, l'has clavat. M'agrada ens importa tant que no ens entenguin del tot, com l'actitud de voler-ho fer.
rits, descobrir-se mic a en mica és un dels plaers de l'amor i de l'estimació sigui de parella o d'amistat... si ens entenguéssim el primer dia ens ho perdríem!
Joan possible, sí, segur... la plena confiança pot resoldre el problema al que no entèn... i el que no és entès? li és suficient? Clar... com sempre depèn de les persones!
Jo penso que el grau en què som compresos (sent homes o dones) depèn de la capacitat comunicativa del qui intenta ser comprès i de la capacitat d'escolta i d'acceptació de possibilitats (amplitud de mides) del qui intenta comprendre.
ResponEliminaPenso que és impossible que aquests factors es mantinguin inalterats al llarg del temps, cada dia som diferents, cada dia "estem" diferents, i això, per mi, és el què crea la dificultat.
Voler entendre, comprendre, ja és estimar. Voler-se fer entendre, comprendre, també ho és.
Patonàs!
Crec que hi ha estima possible sense una bona dosi de comprensió. Per a poder estimar-se es fonamental una relació basasda en el repete mutu i la compressió.
ResponEliminaFiladora, totalment d'acord amb tu! Allò que a mi no em sembla estimar és no voler ni intentar-ho, com jo llegeixo a la frase.
ResponEliminaJoana, la comprensió és bàsica, però si hi ha les ganes i la voluntar de comprendre, ja hi ha estimació, encara queno s'arribi molt al final.
És que jo no comprenc com estimo! ;-)
ResponEliminaPerquè comprendre ...
ResponEliminasi estimem no cal res més.
Quin avorriment conèixer tot de tu
i tu de mi
i que fariem demà?
tu i jo tots sols ja parlarem de tot
Tu de tu
Jo de mi
De tots dos
Potser tindrem tant de temps ...
Bona nit Carme.
(A mi també m'agraden els nous dibuixos)
Veí...bravo pel joc de paraules!
ResponEliminaPere, et contetaré a mb un altre poema:
Comprendre
no és saber-ho tot.
És un gest dels ulls
és una espera
un acolliment
un desig
de conèixer.
Pere, els nous dibuixos són fets aqmb llapis demcolors, els dies que estava desconnectada i sense ordinador. A mi no m'agraden massa, però els poso i així tinc l'opinió de la gent.
Bona nit!
estimar és un acte d'entrega, compartir quelcom, no té perquè ser bidireccional, estimar et permet donar, es un acte que pots esperar una resposta, compendre és entendre el perquè de les coses i en l'estimació moltes vegades no tens perquè entendre l'altra persona, estimar-la i prou, compartint estones es pot arribar pas a pas a altres nivells d'entesa,
ResponElimina