Màrius Torres

Podeu  escoltar  i llegir  el poema.  La  música  i la veu  de  Miquel   Àngel Tena




FEBRER

Els núvols són més blancs, el cel més pur.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
-sempre el somni que precedeix la força!-

Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,
un moviment suau i obscur.

El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera.
Els torrents se'n nodreixen poc a poc.

Tot és tebi i frisós com davançant el foc
de la pròxima primavera.

Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.

Així els antics, en gerres de rústega faiença,
guardaven el vi de Falern.


Llista  i enllaços  d'altres  blogs  que s'han sumat  a l'homenatge:


L'HABITACIÓ DE LA MEMÒRIA
ONATGES
ES DESCLOU LA TENEBRA
A LA LLUM D'UN FANALET
LLIBRES LLEGITS  I PER LLEGIR
EL CAU DEL CALPURNI 
LLUM DE DONA   (la Joana  l'ha posat a la barra  lateral)
UN LLOC  PER NOSALTRES
NOVES FLORS 
LA PARAULA ESCRITA 
LA PARAULA ESCRITA  (segon post)
BIOSOFIA 
LAPANXA DEL BOU
A ENCESA DE LLUM
GAZOPHYLACIUM
RAONS QUE RIMEN
EL BOSC DELS SOMNIS
DICCITIONARI
ELS PRIMERS GESTOS DEL VERD
TRANSPARÈNCIA
UENDOS, GREIXETS I MAREMORTES
XAREL-10
ANTAVIANA
AMICS ARBRES · ARBRES AMICS
SI DUBTO ÉS QUE SÓC, SI PENSO ÉS QUE SÓC
ARBRE DE FOC
POEMES  AL BLOC
BIBLIOGOIGS
PISCOLABIS LIBRORUM
RIELL BULEVARD 
TRENS UN RACÓ DALT DEL MÓN 
UN CALAIX DE SASTRE