D'una foto de fanal blau
Busco els colors de la vida
en unes fulles d'alzina.
N'he trobat tres.
Tres dels infinits que n'hi ha
Tres dels infinits que n'hi ha
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Et ben asseguro que l'alzina de casa en té un munt.
ResponEliminaLa vida, colors infinits. Afortunadament.
Continuarem trobant colors i provant d'acolorir descolorits.
Bona nit, que demà necessitaré colors enèrgics!
Els colors de la vida... Depèn de quan l'alzina està a l'ombra o al sol, si plou o la lluna l'abraça...
ResponEliminaQue els colors t'il·luminin sempre.
onatge
Com tot en la vida, des de lluny, els boscos d'alzines semblen uniformes, però, quan hi ets dins (perque en un bosc d'alzines hi entres)descobreixes la infinita diversitat de colors i textures dels nostres boscos.
ResponEliminatants colors com possibilitats...trobar i retrobar...i gaudir :)
ResponEliminaBella Al-zina
ResponEliminamaragda de tres colors,
la dels petons més dolços...
Bona nit Carme.
(Pensant en el bes d'ahir)
M'agraden les alzines. Els paisatge on vaig nèixer, n'és ple. M'agraden els colors de la vida!
ResponEliminaGràcies, Carme.
fulles fermes d'alzina, aparentment inòspites, tendres alhora
ResponEliminatrilogía de verds per un dels millors arbres del maditerrà
ResponEliminaPenjollets de flor
ResponEliminamarronet petons d'alzina.
L'arbre reviu el cicle
brindant coloraines
en ses fulles,
en sa escorça,
en ses vicles.
..................Anton.
Infinits que n'hi ha, i més i tot!
ResponEliminaEls missatges positius sempre ens alegren el dia.
*Sànset*
“Des del jardí, sota l’alzina, la brisa acaronava el mots perduts que el vent arrossegava, més enllà de la memòria.”
ResponEliminaÉs una frase que he extret d’un monòleg meu, doncs penso és molt adient pel teu moment d’avui, ple de nostàlgia.
Records del passat, on les alzines hi tenen molt a veure.
Una abraçada, des de Sinera.
Afortunadament, fanalet!
ResponEliminaColors infinits, onatge, continuaré buscant.
Els boscos, com la vida, Joan!
A gaudir, xica!
Gràcies, Pere, pel poema!
A mi també m'agraden. Gràcies a tu, Pilar!
Fortes i tendres, la millor combinació del món, Jesús.
En buscarem més i més, Garbí!
Penjollets de flor d'alzina, gràcies poer recorar-me'ls, són d'una tendresa que no em canso de mirar. I només he de fer que passa r la porta de casa per veure'ls, Anton.
Sànset, que siguin infinits vol dir que no acabarem mai de descobrir i això realment é s una alegria, per a mi també!
Gràcies, Consol, pel teu fragment. Una abraçada.
Carme, a tu no et cal cercar colors; els portes damunt com a do de naixença.
ResponEliminaSalut i Terra
Vols dir que només n'has trobat tres? Tal com diu en FRANCESC, crec que els colors els tens amb tu :-))
ResponEliminaEncara que en diferents tonalitats, els tres de color verd... Verd esperança, la que mai no podem deixar de tenir... ;)
ResponElimina