Sí, crec que els blocaires, mica en mica, anem agafant la dèria de convertir-ho tot en post. I sí que és veritat que a vegades ho deixem córrer... ves a saber per què! Perquè no donem l'abast, perquè ens sembla massa difícil donar-li forma, o perquè ens n'oblidem.
Jo també tinc uns quants posts que mai no vaig fer:
Comentaris dels llibres que llegeixo. Abans en feia i ara penso "el faré" i acabo deixant-ho córrer. He aconseguit el meu propòsit d'aquest any de recuperar el meu ritme de lectura d'abans de tenir blog. He llegit força, (millor dit estic llegint força) i en canvi no en faig comentaris.
A vegades, vaig a alguna exposició. Avui he anat al Caixaforum a veure un parell d'exposicions: Una exposició de fotografies antigues D'Henri Lartigue que m'ha agradat molt, us en poso una de mostra i la de Barceló. Mentre hi sóc penso, en faré un post i no el faig. Avui tampoc el faré.
Aquest estiu vaig anar a l'Escala a casa d'uns amics que ens van convidar a fer un pa amb tomàquet i vam menjar uns embotits boníssims de Can Planas de Viladamat. I vaig pensar en faré un post...
Hahaha, se'ns queden moltes coses al tinter al final! Hi ha tantes coses per explicar que no donaríem l'abast, i encara pitjor, martiritzaríem els pobres lectors amb 15 posts al dia!
ResponEliminadoncs... mal fet! diuen que els embotits de Can Planas et fan veure el món d'un altre color...
ResponEliminaXexu, m'he proposat, des de sempre no penjar mai més d'un post al dia... intento complir-ho sempre. :)
ResponEliminagatot, doncs sí, és veritat, el post no el vaig fer, però els embotits me'ls vaig menjar i un paté... mare meva! que bo! :)
NENA, EMBOTITS DEL MEU HOME, EN PLANAS DE VILADAMAT!!!!!
ResponEliminaJejejeje, ho he posat amb majúscula i tot, perquè ens teníem a l'abast de la mà, conye un altre dia, avisa'm!!! I et convido a menjar-ne de franc, que per alguna cosa "aguanto" en Planas!
hehehe, pobre, si em llegís em mata!
Un petonàs, quina il·lusió!
Zel, jo ja sabia que eren de casa teva... no vegis com vaig presumir de ser amiga virtual teva!
ResponEliminaSi et dic que després vaig passar per can Planas a comprar-ne i que vaig veure la teva estelada penjada i tot... però com que no havia avisat abans em va semblar molt invasiu presentar-me així de cop. La propera t'aviso. Promès!
Hola Carme,
ResponEliminaJa he tornat de les vacances però s'han quedat coses per fer, com anar a veure l'exposició de Barceló. Ja hi aniré... Què t'ha semblat?
(Ja veig que les fotos d'Henri Lartigue són bones)
Un petonet.
Hola maijo, jo també acabo de tornar. L'exposició de Barceló si he de dir la veritat, hi ha coses que m'han agradat molt, molt, sobretot les aquarel·les i l'obra sobre paper, i coses que no m'han agradat gens, com alguns quadres amb unes textures molt gruixudes i molt "dures" per a la meva manera de veure, però ja em diràs a tu què t'ha semblat. Potser ho veuràs d'una altra manera.
ResponEliminaPetonets, guapa!
M'ha agradat aquest post de no-posts! :-))
ResponEliminaUna abraçada extra-large! ;-DD
Sempre seleccionem, o simplement ens hi aboquem a allò que ens ve de gust. Jo en tinc un al cap que em sembla molt important, però no em veig amb cor de posar-me, segurament per la feixuguesa climàtica que estem patint aquests darrers dies.
ResponEliminaHas canviat la teua imatge... que somrient!
Gràcies Mc! Una altra de tornada.
ResponEliminaNoves Flors, potser la gràcia és aquesta si surt, surt i si no tampoc importa massa. La foto actualitzada, que aquella ja tenia 3 o 4 anys...
Ara faria un post, d'un post que maig vaig escriure, però que vaig pensar que el faria.
ResponEliminaI ara penso...quants posts em vindran al cap aquests propers dies...?
Segur que un munt!
Petó postaire!
potser també que quedin tants posts per penjar és senyal que vivim moltes coses interessants!
ResponEliminatotes les que ens expliques que podríen ser posts ben bé que ho són d'interessants!
Hi ha tantes coses que es queden sense veure la llum!!!
ResponEliminaA mi cada vegada em fa més mandra fer ressenyes i en tinc unes quantes preparades, però sols de pensar en el teclat, acabe deixant-les per a més endavant.
M'hauré de posar!!!
Fanalet, no dubto ni gens ni mica que vindràs carregada de fotos i que cadascuna d'elles podria ser un post... si els fas o no, ja és cosa teva. :) T'esperem!
ResponEliminarits, vivim moltes coses, això segur... i aquestes coses poden ser interessants o no segons la manera que les vivim. Vivint intensament ... tot és interessant.
Joana, jo em deixo portar, si em ve de gust les faig i si no es queden al teclat (abans es deia al tintes, no?) No em forço, això dels blogs és per gaudir-ne.
No sé que passa blogger no em deixa...potser serà el comentari no fet...jajaja ben tornada Carme! de fet els que pensem i no escrivim per alguna cosa serà...
ResponEliminaDoncs, sí, Elvira, ha quedat ... comentari fet. Suposo que sí, que sempre hi ha un motiu per no fer-los, ni que sigui pura mandra. Petonassos de tornada.
ResponEliminaQuin munt d'apunts que ens perdem!!! I tots m'han semblat interessants.
ResponEliminaEncara no he arribat a voler fer un escrit de tot... També és veritat que de vegades he pensat en temes que després no he acabat materialitzant...
ResponEliminaAixò dels embotits de Can Planas de Viladamat, noia m'has posat la mel a la boca, però ara estarà tancat...
Bona nit des de la brisa de mar.
onatge
kweilan, hi ha gent, especialment tu, que feu uns comentaris dels llibres tan bonics i interessants, que sempre em sembla que jo no dic res als meus. :) I per això cad a cop en faig menys.
ResponEliminaonatge, sí, crec que a aquestes hores estarà tancat... també et queda una mica lluny per anar-hi de nits... però si un dia vas nord enllà, te'ls recomano. :)
Un bon recull de posts no fets! :-))
ResponEliminaA mi em passa igual amb els llibres... voldria fer més ressenyes... però no les faig... ai!!
I... ho he de dir... T'HAS POSAT FOTO NOVA A LA IMATGEEE!!! M'AGRADA MOLT!! SOMRIUS! ;-)) Com a la primera que tenies posada fa temps :-))
Assumpta, he volgut actualitzar la foto. Aquella m'agradava però era d'una foto de fa uns anys. Aquesta és de la primavera passada... :)
ResponEliminaDéu n'hi do els post que van quedant en el tinter
ResponElimina... i no en vas fer un post, tampoc en aquella ocasió, però vas menjar-te uns embotits "que pa qué"! :)
ResponEliminaJa teniu raó, tots plegats, ja; se'ns acumula la feina. Si vulguéssim fer posts de tot allò que se'ns passa pel cap, no podriem fer altra cosa!