S'aprecia com un riu, amb unes muntanyes de fons, oi?Potser la taca blanca sigui un llac?Salutacions!Jordi CirachL'À | L'imperdible de L'Ànimahttp://www.imperdibleanima.blogspot.com
Catifa blava...viatge de paraules i mots, metàfores d'aigua dolça. Viatge de sentiments. Dibuix de vida...Des del far...onatge
M'encanta aquesta catifa. Aquí dalt en tenim dues, d'aquestes (són generosos, els berlinesos ;), que fan de la ciutat un espai molt agradable. Com el teu dibuix, un cop més.
Molt maca la catifa blava...una catifa de metàfores
Per una catifa tan acollidora, fa bo de passar-hi.
Acollidors de miratges,catifes blaves.Rius de vida.Feliç diumenge, col·leccionista!
Blava sendera serpentejant cap el mar.Aroma de sal.Des de Sinera...
Estic una mica allunyada de la xarxa, però he volgut fer una ullada i fer-te arribar una salutació. Et felicito!
Que ningú trepitgi, aquesta catifa.
Em deixaria anar en aquesta catifa d'aigues fèrtils i dolces.Em permets navegar una estoneta en una petita barca?
No puc connectar-me i contestar tots els comentaris com sempre i em sap greu, sempre tinc ganes de respòndre.La taca blanca era un poblet, Jordi!Des del bosc, onatge...Gràcies Ferran!Elvira, ningú com tu per llegir metàfores. :)Mc, nedant o en barca?Gràcies, fanalet, un petó!Gràcies Maria Consol! Una abraçada.Un petó, Mª Antònia!Pilar, és difícil de trepitjar! :)Eva, navega, navega, poc apoc...
S'aprecia com un riu, amb unes muntanyes de fons, oi?
ResponEliminaPotser la taca blanca sigui un llac?
Salutacions!
Jordi Cirach
L'À | L'imperdible de L'Ànima
http://www.imperdibleanima.blogspot.com
Catifa blava...
ResponEliminaviatge de paraules i mots, metàfores d'aigua dolça. Viatge de sentiments. Dibuix de vida...
Des del far...
onatge
M'encanta aquesta catifa. Aquí dalt en tenim dues, d'aquestes (són generosos, els berlinesos ;), que fan de la ciutat un espai molt agradable. Com el teu dibuix, un cop més.
ResponEliminaMolt maca la catifa blava...una catifa de metàfores
ResponEliminaPer una catifa tan acollidora, fa bo de passar-hi.
ResponEliminaAcollidors de miratges,
ResponEliminacatifes blaves.
Rius de vida.
Feliç diumenge, col·leccionista!
Blava sendera
ResponEliminaserpentejant cap el mar.
Aroma de sal.
Des de Sinera...
Estic una mica allunyada de la xarxa, però he volgut fer una ullada i fer-te arribar una salutació. Et felicito!
ResponEliminaQue ningú trepitgi, aquesta catifa.
ResponEliminaEm deixaria anar en aquesta catifa d'aigues fèrtils i dolces.
ResponEliminaEm permets navegar una estoneta en una petita barca?
No puc connectar-me i contestar tots els comentaris com sempre i em sap greu, sempre tinc ganes de respòndre.
ResponEliminaLa taca blanca era un poblet, Jordi!
Des del bosc, onatge...
Gràcies Ferran!
Elvira, ningú com tu per llegir metàfores. :)
Mc, nedant o en barca?
Gràcies, fanalet, un petó!
Gràcies Maria Consol! Una abraçada.
Un petó, Mª Antònia!
Pilar, és difícil de trepitjar! :)
Eva, navega, navega, poc apoc...