Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSmbla com si tingués purpurina! M'agraden les heures, no sé perquè!
ResponEliminaMaca planta....sempre i quant estigui controlada. Sort que les teves lletres l'honoren.
ResponEliminaConvida a recitar en veu alta!
ResponEliminaGràcies de nou i una abraçadeta cap al nord!
I s'esfilagarça en processó, amb altres fulles que neixen, per columnes i parets, fins a quasi tocar el cel.
ResponEliminaSempre m'han agradat les heures. Ara, quan les veig, em recorden al meu fill quan s'enfilava fins al pont de dalt dels castellers.
Les associacions d'idees, a voltes són increïbles! Somric.
Tinc unes fotos de flors per alla el nou blog (marduix) que et regalo per fer dibuixets!
ResponEliminaDigues-me dolenta... però el primer pensament que m'ha vingut al cap (bé, el segon, que el primer ha estat el mateix que la MIREIA, que semblava purpurina! sí, sí) doncs el segon... que a veure com pronunciaria el teu poema en Montilla, per exemple... aisss :-))
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSempre m'ha agradat molt l'heura.
ResponEliminaDe fet la meva intenció és, quan tingui un pis amb un bon balcó, fer que l'heura giragonsi per totes les baranes...
temps, demano temps.
*Sànset*
M'agraden les heures! I el color que has utilitzat pel poema, molt adient :)
ResponEliminaM'agraden molt les heures, però no m'agraden tant els habitants que amaguen (amb tot el meu carinyo a Sargantana). El que dius, però, és ben cert. Intentaré recordar-ho sempre.
ResponEliminaVeig que comparteixo el fet que m'agradin les heures...molt barrejat aquesta heura gerda i verda que s'embulla al pas ....molt maco molt maca...el poema i l'heura...
ResponEliminaHeures braços
ResponEliminaque s'enrrosquen
apropiant-se d'escales
per pujar al tron.
...............Anton.
Del teu dibuix sempre en neix vida. Potser la vida és un dibuix... Transmets color i forma que esdevenen cos...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Mireia, són boniques les heures, una mica tossudes :)
ResponEliminaGarbí, s'ha de controlar, sí, tens raó!
Una abraçada de tornada, fanalet!
Pilar, una associació d'idees que em fa somriure a mi també.
Zel, no conec aquest blog, però segur que te n'agafo alguna!
Assumpta, je, je...
Sànset, és molt maca, et quedaran uns balcons preciosos.
ResponEliminaUn petonet, Caterina.
Vida, de lluny... doncs les heures...
Gràcies, Elvira!
Gràcies, Anton! Una abraçada.
onatge,des del bosc una altr a abraçada.