diumenge, 8 d’agost de 2010

Heures

D'una foto  de Fanal Blau

D'un  garbuix  embullat
batibull  barrejat
neix  la fulla  més  gerda.

16 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Smbla com si tingués purpurina! M'agraden les heures, no sé perquè!

    ResponElimina
  3. Maca planta....sempre i quant estigui controlada. Sort que les teves lletres l'honoren.

    ResponElimina
  4. Convida a recitar en veu alta!
    Gràcies de nou i una abraçadeta cap al nord!

    ResponElimina
  5. I s'esfilagarça en processó, amb altres fulles que neixen, per columnes i parets, fins a quasi tocar el cel.
    Sempre m'han agradat les heures. Ara, quan les veig, em recorden al meu fill quan s'enfilava fins al pont de dalt dels castellers.
    Les associacions d'idees, a voltes són increïbles! Somric.

    ResponElimina
  6. Tinc unes fotos de flors per alla el nou blog (marduix) que et regalo per fer dibuixets!

    ResponElimina
  7. Digues-me dolenta... però el primer pensament que m'ha vingut al cap (bé, el segon, que el primer ha estat el mateix que la MIREIA, que semblava purpurina! sí, sí) doncs el segon... que a veure com pronunciaria el teu poema en Montilla, per exemple... aisss :-))

    ResponElimina
  8. Sempre m'ha agradat molt l'heura.

    De fet la meva intenció és, quan tingui un pis amb un bon balcó, fer que l'heura giragonsi per totes les baranes...

    temps, demano temps.

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. M'agraden les heures! I el color que has utilitzat pel poema, molt adient :)

    ResponElimina
  10. M'agraden molt les heures, però no m'agraden tant els habitants que amaguen (amb tot el meu carinyo a Sargantana). El que dius, però, és ben cert. Intentaré recordar-ho sempre.

    ResponElimina
  11. Veig que comparteixo el fet que m'agradin les heures...molt barrejat aquesta heura gerda i verda que s'embulla al pas ....molt maco molt maca...el poema i l'heura...

    ResponElimina
  12. Heures braços
    que s'enrrosquen
    apropiant-se d'escales
    per pujar al tron.
    ...............Anton.

    ResponElimina
  13. Del teu dibuix sempre en neix vida. Potser la vida és un dibuix... Transmets color i forma que esdevenen cos...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  14. Mireia, són boniques les heures, una mica tossudes :)

    Garbí, s'ha de controlar, sí, tens raó!

    Una abraçada de tornada, fanalet!

    Pilar, una associació d'idees que em fa somriure a mi també.

    Zel, no conec aquest blog, però segur que te n'agafo alguna!

    Assumpta, je, je...

    ResponElimina
  15. Sànset, és molt maca, et quedaran uns balcons preciosos.

    Un petonet, Caterina.

    Vida, de lluny... doncs les heures...

    Gràcies, Elvira!

    Gràcies, Anton! Una abraçada.

    onatge,des del bosc una altr a abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari