Col·lecció de moments: La Roca

dimarts, 10 d’agost del 2010

Entre les cases

atapeïdes

damunt la roca,

o fins i tot sota les cases,

va passant

d'esquitllentes un camí.

Pilar10 d’agost del 2010, a les 16:15
Sortosament!
ResponElimina
Respostes
pep10 d’agost del 2010, a les 17:59
Només cal saber-li trobar.
ResponElimina
Respostes
Francesc Mompó10 d’agost del 2010, a les 18:26
Els camins són més intel·ligents que les persones: s'ofereixen i passen.
ResponElimina
Respostes
Joana10 d’agost del 2010, a les 18:30
Així no ens perdem!
ResponElimina
Respostes
rebaixes10 d’agost del 2010, a les 19:34
Camí en la roca
cisell marcant passa,
empremta imborrable,
paraula jurada.
...............Anton.
ResponElimina
Respostes
Garbí2410 d’agost del 2010, a les 21:50
Un camí, esperem, transitat per persones entranyables.
ResponElimina
Respostes
fanal blau10 d’agost del 2010, a les 22:41
anar-hi anant i fent via...
:)
ResponElimina
Respostes
Carme Fortià11 d’agost del 2010, a les 7:11
un camí que amaga els secrets dels veïns, del noi fugisser i el somriure tímid de la filla petita dels de...
un camí que guarda les passes dels entramaliats...
ResponElimina
Respostes
sargantana11 d’agost del 2010, a les 8:32
avui jo tambe he trovat el cami...

ufff..quand em costa entrar a casa de alguns de vosaltres!!

mil petons, bonica
ResponElimina
Respostes
sànset i utnoa11 d’agost del 2010, a les 12:57
Els camins acostumen a elegir llocs ben distrets per on poder passar tot ronsejant.

*Sànset*
ResponElimina
Respostes