La línia corba
de la circumferència
i la línia trencada
del quadrat
es troben, només
en quatre punts.
Han d'allunyar-se
inevitablement,
inevitablement,
a cada interval.
Felicitat als punts d'intersecció.
Per ella més.
El porta dins.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Si tracem els ràdios de conté la línea corba, es multiplicaran ls punts d'intersecció...Llavors les trobades giraran en l'infinit.
ResponEliminaFelicitats a tu, t'està eixint una sèrie encisadora.
ResponEliminaSalut i Terra
el trobo original i alhora maternal!
ResponEliminaVeus com les línies rectes -que formen el quadrat- i la circumferència poden ser amigues? (Bé, és que jo estic pensant en el teu conte, en la història d'aquelles línies rectes que, de moment, no semblen massa bones "persones") :-))
ResponEliminaUmmmm, molt sugerent.
ResponEliminaTambé m'ha agradat els colors.
Retrobar-se en quatre punts, els cardinals, dintre del cercle... encisador!
Al final el cercle o la circumferència ha domesticat el quadrat a la manera del petit príncep i la guineu!
ResponEliminaAixò és un Mondrian!
ResponEliminaTambé l'hem de felicitar a ell (o a tu)!
*Sànset*
Pilar, ets una dona d'idees! Em sembla genial!
ResponEliminaGràcies Francesc!
Estrip gràcies!
Poden ser-ho, Assumpta, fins i tot poden estimar-se i és que els quadrats no són tots dolents. :) Aquell de la Història Geomètrica sí que ho és.
Eva, gràcies guapa!
Elvira, doncs és una bona manera de mirar-s'ho. De fet són dues sèries diferents. le s dues geomètriques i em sembla que us he liat. :)
Gràcies Sànset!
Són trobades puntuals, molt curtes, però com es repeteixen tot sovint potser arribaran a conèixer-se i establir una profunda amistat ...
ResponEliminaBona tarda Carme.
(Veig que segueixes amb la simfonia de verds)
Si la circumferència estiguera inscrita en el quadrat també passaria el mateix. Té igual qui continga a qui, els moments d'intersecció cal aprofitar-los.
ResponEliminaSalut
Així, veritablement, el quadrat de la història geomètrica és dolent... doncs no sé pas com pot acabar, pobre circumferència... com no rebi l'ajut d'alguna altre figura... :-)
ResponEliminaEl cercle i el quadrat estan condemnats a no entendre's mai massa.
ResponEliminaAvui, el cap quadrat
ResponEliminaha trobat la boina.
Encerclat en la rodona
la roda girarà.
.................Anton.
A la vida de vegades potser ni quatre punts de trobada tens amb segons qui...
ResponEliminaHe d'aplaudir aquest poema que has fet, Carme, perquè en el meu cas sé que un quadre i una circumferència no m'haguessin inspirat lo suficient per escriure tot el que tu has escrit tan bé :)
ResponEliminaSegur que sí, Pere, no en tinc cap dubter.
ResponEliminaJesús, passaria el mateix és cert! tot a la vida cal aprofitar-ho.
Ja veus que aquest és bo, Assumpta, porta felicitat!
Xexu, aquests sí que s'entenen, no en dubtis pas.
Gràcies Anton!
Khalina, segons amb qui no valen ni la pena les trobades. :)
Caterina, ara m'ha dona t per la geometria... gràcies, maca!