No sumem els costats del nostre rectangle,
per a tenir només un perímetre.
Inventem un nova dimensió:
Cada bocí de mi busca els bocins de tu,
cada part de tu cerca les parts de mi,
i serem un, en una altra mesura
i una altra magnitud.
Ens transformem a cada trobada.
Veig que també t'apassionen les matemàtiques! són genials!
ResponEliminam'encanta el text d'avui!
"Cada bocí de mi, busca els bocins de tu" aiiiiiiiiiiiii
un patonàs!
Ens transformem a cada trobada. Genial. Acabaràs fent un poemari; si vols un títol: "De com la geometria havia empresonat la poesia" hehhehe. De debò, són trencadors.
ResponEliminaSalut i Terra
M'ha arribat i encantat aquest fragment:
ResponEliminaInventem un nova dimensió:
Cada bocí de mi busca els bocins de tu,
cada part de tu cerca les parts de mi,
i serem un, en una altra mesura
i una altra magnitud.
Aplicable no sols a la geometria sinó també a qualsevol de nosaltres. Realment bonic :)
Ja no vaig darrera teu,
ResponEliminaressegueixo el teu cos
de dalt a baix
i tu el meu.
Una nova dimensió
tu i jo ... tota la superfície.
Buffff! :)
Bona tarda Carme.
M'encanta!
ResponEliminaEns transformem a cada trobada!
Em trec el barret!
Sempre m'han agradat les mates, filadora... gràcies, guapa!
ResponEliminaGràcies Francesc, si mai faig el poemari, consideraré el teu títol!
Gràcices, Caterina, m'alegro que t'agradi.
Pere, tu i jo tota la supèrfície. Em sembla un bon complement al meu poema.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEns transformem a cada trobada, fanalet... o no? :)
ResponEliminaA mi les mates em fan autènticament por, o sigui pànic, terror... però aquestes teves les entenc, tu ho expliques millor :-))
ResponEliminamai havia trobat tan romàntica l´àrea d'un rectangle
ResponEliminaAsumpta, je, je, je, segur que com a profe de mates em treuen de qualsevol cole! però tot i així a mi m'agraden molt.
ResponEliminakhalina, veus? sí que n'és de romàntica!