El cotxe passa a la vora dels camps.
Gairebé tots estan plens de rodes de palla.
Pocs, molt pocs, de bales quadrades.
Vaig mirant i les rodes estan disposades de maneres diverses.
Unes disperses i separades, escampades per tot el camp.
Altres, aliniades a la vora, en una renglera o a vegades en dues.
De sobte un camp em fa aixecar el cap per veure si he vist bé.Les rodes de palla formen un cor gegant que ocupa tot el camp.
Tot són coses d'un pagès enamorat ...
ResponEliminaBona nit Carme.
ostres, el senyor Pere m'ha pispat el comentari!!!
ResponEliminaun pilot de petons, bonica....tinc un pc nou i avui he pogut entrar al teu blog sense problemes
estic contenta!!
vai a fer la ruta complerta avui
mes petons!
He vist la imatge abans de llegir el text i he pensat de seguida que feia forma de cor. No sé si al camp era tan fàcil de veure-ho, potser per detectar una forma així s'ha d'estar una mica predisposat, no?
ResponEliminajo també diria com en Pere, però bé que també podria ser una pagesa enamorada!
ResponEliminaBon dia tinguis!
paraula de comprovació pallbadad
La natura sempre té aquestes coses, es viu molt millor la passió.
ResponEliminaMolt bonic, carme!
ais, que maco!!
ResponEliminaEl meu xicot diu que això són camps d'aspirines :) Normalment li faig fotos quan en veig, un dibuis molt maco Carme :) Ptons!!
Veure que aquests rutlos de palla m'és sempre molt evocatiu.
ResponEliminaSalut i Terra
Un cor de rodes de palla! entranyable dibuix !
ResponEliminaAixò sí que és omplir d'amor el camp!
ResponEliminaAquests paisatges de color groc que jo tinc aprop, a l'Urgell per exemple, m'encanten. Una abraçada!
ResponEliminaQue bonica imatge, ja m'agradaria ja, veure la teva imatge en la realitat!!!! li demanarem a un pagès, mentrestant seguirem gaudint del teu dibuix....
ResponEliminaPer veure-ho bé hauríem de fer-ho des de l'aire. Potser hi ha més camps amb rodes de palla que formen un cor del que ens pensem...
ResponEliminam'encanten aquestes bales de palla, les tinc fotografiades del dret i del revés, sobretot l'estiu passat a França.
ResponEliminaSeria original que tothom es dediques a fer-hi formes. Anar per la carretera seria bastant més entretingut
Pagès o pagesa... segur que estava enamorat i no és pas qüestió de predisposició, no... es veia molt millor encara que al dibuix.
ResponEliminaDemà ja torno a casa i podré recuperar la normalitat blocaire!
LES RODES DE PALLA SÓN MAQUÍSSIMES... JO SEMPRE ME LES MIRO I COM QUE NO FAIG FOTOS... LES DIBUIXO.
I si aquesta visió t'emociona...No és una obra d'art, el que ha fet el pagès?
ResponEliminaA mi sempre m'han agradat les rodes de palla, però també les quadrades.
L'agricultor, a més de cultivar, és creador de paisatge sense voler-ho. Amb algunes exepcions :o)
Potser la disposició és "casual" en el sentit de no buscada, però que s'ha generat com a reacció al pensament del pagès que, sense saber-ho, ha estat fuiat per les seves emocions.
ResponEliminaL'amor adopta diverses formes...
ResponEliminaaquest dibuix és poesia pura.
;)
Ostres! Acabo de posar un comentari, li he donat i no ha sortit i s'ha perdut!!
ResponEliminaEt preguntava si era veritat que ho havies vist o si era un relat romàntic :-) però a les respostes que has donat, veig que sí, que és veritat!! :-))
De cors gegants com aquest ens en vam cansar de veure'n per la Noguera i el Pallars.
ResponEliminaUns cors que serviran a molts per passar l'hivern.
*Sànset*
De vegades has de saber allunyar-te per poder contemplar veritablement les coses tal com són... I si són del cor, encara més.
ResponEliminaBon post, Carme... ;)
Diu que al Pallars n'hi ha molts... jo només he vist aquest, però avui l'he vist altra vegada de tornada a casa.
ResponEliminaProp de Tona, direcció Vic a la dreta i es veu perfecte, les rodes estan molt més juntes que les del dibuix, una toca l'altra i no hi ha dubte. És un cor.
De vegades hi ha pagesos que els fan caure el cor a terra... També pot ser voler sembrar un cor a la terra...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Ho trobo preciós. Amor a la terra!
ResponElimina