dimarts, 3 d’agost de 2010

Història geomètrica 3

El quadrat  es  va  construir  a ell mateix  i va tancar  la circumferència  a  dins.

Un cop fet  això  va  considerar  que  la seva  forma  era  millor  i inqüestionable  i  va  començar  a  obligar a la  circumferència a  fer-se  més  gruixuda  per  construir  un perímetre  per  al cercle igual que el  seu,  el del quadrat.

La  línia  que  el quadrat  va imposar, va  anar  avançant  per   sobre  de la  d'abans, gruixuda  i matussera...

Després  el quadrat  va  dir  que  no podia  ser  que  ella  no tingués  angles.  N'havia  de  tenir.
- Sóc  una circumferència!  No puc  tenir  angles!
- Per què  no?  Ets  intrasigent.  Podries  continuar  sent  circumferència,  si vols,  però  amb  angles!

19 comentaris:

  1. és un error comú jutjar els demés des del nostre punt de vista

    ResponElimina
  2. Enveja cotxina que tenia el quadrat per no ser perfecte...

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. La quadratura del cercle, he pensat. Un cercle amb una vista ben bonica. T'imagines, Carme, si quan mirem per l'espiera de la porta de casa veiéssim un paisatge com aquest?

    ResponElimina
  4. Aquest quadrat és un poc insconscient: mira que no apreciar que la forma perfecta es troba dins ell!

    ResponElimina
  5. Hi ha qui no entén ben bé res, no es pot fer canviar a ningú de manera tan radical, perd la seva essència.

    ResponElimina
  6. Molt cap quadrat aquest quadrat, no?. Almenys la circunferencia es plena de bellesa

    ResponElimina
  7. És molt típic, per part dels més intransigents, acusar d'intransigència als que no accepten les seves exigències perquè simplement volen continuar ser el que són.

    ResponElimina
  8. Jugaven a la cluca
    quadrat i circumferència.
    Ensopegava el primer
    no veient a sa companya,
    ella va fer-se transparent
    damunt d'ell i ara
    des d'els angles veu
    que ell també transparenta...
    Finestra al univers,
    complement per sa mirada
    cos i esperit units,
    dos en un... han fet miracle.
    ............................
    Quantes coses rodones al mon,
    son perfectes dins el quadre.
    ............................... Anton.

    ResponElimina
  9. que guany la circumferència....que no es deixi manar pel quadrat...els anys que va cremar-se les celles per la quadratura del cercle...!
    m'agraden les teves històries geomètriques!!!

    ResponElimina
  10. No podem tancar ningú a dins.
    La llibertat passa paer deixar escletxes allà on sigui...

    ResponElimina
  11. I tant, Jesús! Massa comú!

    Sànset, envaja cotxina de tant bonica que era! Coi d'envejosos!

    T'agrada, Ferran? Si el tinguéssim davant de la porta, seria que vivim en un lloc molt bonic.

    Vida, és així de llastimós...

    Xexu, hi ha qui demana impossibles i tampoc li importa que els altres perdin la seva essència. Només la seva li sembla important.

    Garbí, em sembla que li costarà pobreta, de sortir-se'n!

    Mc, millor del que ho siud no sabria pas dir-ho jo. Et dono tota la raó!

    Anton, em sembla que aquest parell no s'avenen tant com dius...

    Elvira, com que aquí mano jo, t'ho prometo, faré que guanyi la circumferència.

    I si no les deixen... que poden fer els que estan dins? aquest és el problema, Joana, ja veurem com me les empesco, crec que jo mateixa m'he posat un bon problema! :)

    ResponElimina
  12. Ostres, aquesta història em té ben enganxada... Veurem com se'n surt la circumferència (perquè confio que se'n sortirà) :-)

    ResponElimina
  13. No sé si es sortirà ab la eva o no...Tu ets l'autora. Pero qu dnarà guerra, segur!!! :-)

    ResponElimina
  14. Un conte molt original i amb lliçó. Quasi res és impossible i tots podem millorar sense deixar de ser qui som, sense perdre la nostra essència. M'ha agradat molt, Carme! :)

    ResponElimina
  15. Pobra circumferència!!!
    A LES TRINXERES!!!!
    Ups! ja em surt la vena violenta! :)

    ResponElimina
  16. Se'n sortirà, Assumpta, se n'ha de sortir, com sigui!

    Donarà guerra o no... Pilar, puc confessar-te que vaig fent sense saber el final... :)

    Caterina, sobretot no deixar de se rqui som, la resta són accessoris...

    Filadora, gràcies pels ànims, la circumferència i jo t'ho agraïm molt. :)

    ResponElimina
  17. Vas fent sense saber el final? Ostres, això és un bon exercici!! :-) I aquí tots esperant a veure què passa amb la circumferència ;-)

    I el quadrat no es podria tornar bo i obrir-se una mica? ;-) (bé, és que m'agraden els finals feliços jajaja)

    ResponElimina
  18. A mi també m'agraden els finals feliços, Assumpta, intentarem que ho sigui, a veure si me'n surto, però crec que el quadrat no es tornarà bo, no té gens de pinta i això que n'hi ha de quadrats bons! Però aquest no, és dolent, dolent! ;)

    ResponElimina
  19. Poser la circumferència no ho sap però sí en te àngles, més àngles que qualsevol altra figura, un nombre infinit d'àngles. Pobre quadrat que sols en te quatre!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari