El quadrat es va construir a ell mateix i va tancar la circumferència a dins.
Un cop fet això va considerar que la seva forma era millor i inqüestionable i va començar a obligar a la circumferència a fer-se més gruixuda per construir un perímetre per al cercle igual que el seu, el del quadrat.
La línia que el quadrat va imposar, va anar avançant per sobre de la d'abans, gruixuda i matussera...
Després el quadrat va dir que no podia ser que ella no tingués angles. N'havia de tenir.
- Sóc una circumferència! No puc tenir angles!
- Per què no? Ets intrasigent. Podries continuar sent circumferència, si vols, però amb angles!
dimarts, 3 d’agost del 2010
Història geomètrica 3
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
és un error comú jutjar els demés des del nostre punt de vista
ResponEliminaEnveja cotxina que tenia el quadrat per no ser perfecte...
ResponElimina*Sànset*
La quadratura del cercle, he pensat. Un cercle amb una vista ben bonica. T'imagines, Carme, si quan mirem per l'espiera de la porta de casa veiéssim un paisatge com aquest?
ResponEliminaAquest quadrat és un poc insconscient: mira que no apreciar que la forma perfecta es troba dins ell!
ResponEliminaHi ha qui no entén ben bé res, no es pot fer canviar a ningú de manera tan radical, perd la seva essència.
ResponEliminaMolt cap quadrat aquest quadrat, no?. Almenys la circunferencia es plena de bellesa
ResponEliminaÉs molt típic, per part dels més intransigents, acusar d'intransigència als que no accepten les seves exigències perquè simplement volen continuar ser el que són.
ResponEliminaJugaven a la cluca
ResponEliminaquadrat i circumferència.
Ensopegava el primer
no veient a sa companya,
ella va fer-se transparent
damunt d'ell i ara
des d'els angles veu
que ell també transparenta...
Finestra al univers,
complement per sa mirada
cos i esperit units,
dos en un... han fet miracle.
............................
Quantes coses rodones al mon,
son perfectes dins el quadre.
............................... Anton.
que guany la circumferència....que no es deixi manar pel quadrat...els anys que va cremar-se les celles per la quadratura del cercle...!
ResponEliminam'agraden les teves històries geomètriques!!!
No podem tancar ningú a dins.
ResponEliminaLa llibertat passa paer deixar escletxes allà on sigui...
I tant, Jesús! Massa comú!
ResponEliminaSànset, envaja cotxina de tant bonica que era! Coi d'envejosos!
T'agrada, Ferran? Si el tinguéssim davant de la porta, seria que vivim en un lloc molt bonic.
Vida, és així de llastimós...
Xexu, hi ha qui demana impossibles i tampoc li importa que els altres perdin la seva essència. Només la seva li sembla important.
Garbí, em sembla que li costarà pobreta, de sortir-se'n!
Mc, millor del que ho siud no sabria pas dir-ho jo. Et dono tota la raó!
Anton, em sembla que aquest parell no s'avenen tant com dius...
Elvira, com que aquí mano jo, t'ho prometo, faré que guanyi la circumferència.
I si no les deixen... que poden fer els que estan dins? aquest és el problema, Joana, ja veurem com me les empesco, crec que jo mateixa m'he posat un bon problema! :)
Ostres, aquesta història em té ben enganxada... Veurem com se'n surt la circumferència (perquè confio que se'n sortirà) :-)
ResponEliminaNo sé si es sortirà ab la eva o no...Tu ets l'autora. Pero qu dnarà guerra, segur!!! :-)
ResponEliminaUn conte molt original i amb lliçó. Quasi res és impossible i tots podem millorar sense deixar de ser qui som, sense perdre la nostra essència. M'ha agradat molt, Carme! :)
ResponEliminaPobra circumferència!!!
ResponEliminaA LES TRINXERES!!!!
Ups! ja em surt la vena violenta! :)
Se'n sortirà, Assumpta, se n'ha de sortir, com sigui!
ResponEliminaDonarà guerra o no... Pilar, puc confessar-te que vaig fent sense saber el final... :)
Caterina, sobretot no deixar de se rqui som, la resta són accessoris...
Filadora, gràcies pels ànims, la circumferència i jo t'ho agraïm molt. :)
Vas fent sense saber el final? Ostres, això és un bon exercici!! :-) I aquí tots esperant a veure què passa amb la circumferència ;-)
ResponEliminaI el quadrat no es podria tornar bo i obrir-se una mica? ;-) (bé, és que m'agraden els finals feliços jajaja)
A mi també m'agraden els finals feliços, Assumpta, intentarem que ho sigui, a veure si me'n surto, però crec que el quadrat no es tornarà bo, no té gens de pinta i això que n'hi ha de quadrats bons! Però aquest no, és dolent, dolent! ;)
ResponEliminaPoser la circumferència no ho sap però sí en te àngles, més àngles que qualsevol altra figura, un nombre infinit d'àngles. Pobre quadrat que sols en te quatre!
ResponElimina