D'una delicadesa de Fanal BlauLes fulles
per sorprendre'ns
poden ser de dos colors.
Com un bes que comença.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
uauuau ho he trobat preciós! els besos poden ser de més de dos colors...arc de sant Martí sencer...
ResponEliminaMolt maco.
ResponEliminaI quines fulles més sanes! No com les dels meus geranis. Coi de papallona africana...
*Sànset*
que perillós...... el bes de dos colors.
ResponEliminaUn bes de dos colors? com serà això?
ResponEliminaBes de dos colors... Caram, m'agrada! :-)
ResponEliminaQuan es besen dos fulles
ResponEliminases llavis floreixen.
........................Anton.
um.... dolcíssim, com tot el que escrius Carme, et deixo un gran petó, ja he tornat de les vacances :)
ResponEliminamuà!
ResponElimina:)
M'agraden les besades i les fulles.
ResponEliminaQuina bona combinació!
Gràcies, a tots... se'm va acudir que quan aquestes fulles comencen són d'un color i quan es va fent més grans es fan d'un altre color... i no trobeu que a vegades passa que un bes comença suau i petit i després canvia de color i creix?
ResponElimina"Com un bes que comença"
ResponEliminasense saber quan s'acabarà...
Les fulles de tardor
les de primavera
les d'estiu, les que
ens vesteixen la nuesa...
Com sempre un dibuix que abraça els sentits...
Des del far una abraçada.
onatge
Jovull un petó d'aquests, on en regalen? Preciosa!
ResponEliminaElvira, no faràs pas tu algunes classes particulars de petons...? :)
ResponEliminaSànset, si veiessis els meus geranis, ja fan pena... sempre acaba guanyant la papallona aquesta...
Garbí... perillós, en el bon sentit, eh? :)
Ada, no sabria com explicar-ho millor que així. :)
Rita, oi que si? Tu si que m'entens!
Preciós, Anton!
Ben tornada, Cris... m'alegro de veure't per aquñi altre cop.
Petonàs, Fanalet!
Gràcies, Eva!
Gràcies, onatge!
Zel, jo crec que perquè te'l regalin tu també l'has de regalar... no? :) regals compartits.
Avui m’estreno en la teva col•lecció de moments.T’envio un Haikú que penso és adient per aquest moment:
ResponEliminaMoments de vida
En mig d’ombres i claror.
Records adormits.
Des de Sinera, una abraçada.
Gràcies Maria Consol! per la visita i el comentari. Passaré jo també a visitar-te.
ResponEliminaSempre se n'ha parlat del sabor del bes, però mai no havia sentit a dir res del color...Avui he fet una bona descoberta!
ResponElimina