No em cal
desfullar la flor vermella
per desxifrar-ne
el missatge dels pètals.
Neixen somriures
entre vermells i ataronjats
i mirades de fulles verdes.
Estimades fragilitats,
tactes delicats, turgències.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Cada pètal conté un misatge, atresorat en el tancament de la recent vida que estrena. No cal apremiar-la, és millor que sola es vagi obrint mostrant-nos l'essència que conté.
ResponEliminaUna tulipa molt especial, Carme...Com lamajoria de les "teves" flors.
I fragàncies amables amb els nostres sentits........
ResponEliminavolia demanar auxili a l'itineràncies, allò de " Carmeeeee, on ets?, però passo a veure't per dir-te que esperem el teu comiat...jejejeje
ResponEliminaun peto, maca
ResponEliminaÉs veritat, per veure
ResponEliminaels pètals interiors
'una persona, no cal
fer-li l'autòpsia...
La flor parla
amb els seus colors
amb com dansa
a la cançó del vent...
A més bellesa
més humilitat...
Una abraçada des del far.
onatge
Pilar, t'has canviat la foto del perfil! M'agrada veure't el somriure ... :) Si per pressa desfullem la flor, ja no la tenim, ella poc a poc ens donarpa tot el que té... la seva essènci, com dius, plena de regals. Gràcies, una abraçada.
ResponEliminaSí, garbí, fragàncies, no le shavia posat, tens raó.
Zel, ahir, vaig tenir un dia de trasllat i problemes de connexió. He passat per IP, a deixar els comentaris als poemes, que m'he llegit avuui atentament. No n'he posat cap de meu de comiat. He deixat el del poeta barbo, que ja m'agrada, segur molt més bonic que el meu. Gràcies maca, per tot!
Un petó, sargantana!
ResponEliminaonatge, un cop més gràcies pel teu poema i una abraçada des del bosc (un altre bosc).
ui cada pètal de la flor està dient: volem més poemes...seguirem oi?
ResponEliminacrec que mai he tocat un pètal de tulipa. no sé perquè penso que és fort i consistent, tugent, oi? però també la descrius fràgil....mmm, em sembla que n'hauré de tocar alguna
ResponElimina:)
ResponEliminaBona estrena d'agost, Carme!
Seguirem, Elvira, seguirem. :)
ResponEliminaToca'n un, rits, és un plaer fer-ho, sens e espatllar-los...
Fanalet, gràcies, guapa, se m'ha penjat la connexió just en el comentari al teu blog, vaig a verue si ha quedat o no. :)
Sempre m'han agradat aquestes flors. I m'agrada que n'hi hagi moltes pel terme!
ResponElimina*Sànset*
El dibuix de la tulipa és bonic, el color preciós! Aquests dibuixos estàn cada vegada millors! Una abraçada!
ResponEliminaEn posarem de tots colors, Sànset!
ResponEliminaGràcies, merike! Una abraçada.
A la barra de les actualitzacions, em surt l'àrea del rectangle i em porta aquí. Somric, perquè com que la geometria se'm dóna tant malament, em quedo amb la tulipa!
ResponElimina:)