El color més bell
omple la tarda.
Cada minut i cada gest
una llum nova.
Les mirades expliquen
els mateixos camins
són avui, diferents.
Tot és més durador
sota el cel més blau,
mentre t'allunyes
davant meu, encara et parlo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Em recordes que dissabte començo vacances i que me'n vaig al pirineu!
ResponElimina*Sànset*
Les mirades poden explicar tantes coses...
ResponEliminaQuina sort tenir la complicitat per a recorrer camins plens de flors!
Unes paraules belles i sàvies que són com poncelles de la flor del baladre!
ResponEliminaEm recordes que sovint, una mirada t'omple de pau.
ResponEliminaI amb una mirada em vaig enamorar
i amb una mirada l'hi vaig dir les coses més amagades del meu cor.
Gràcies per fer-m'ho recordar.
Baladre
ResponEliminade fulla d'olivera
verd
de flor vermella
verinós
de tots colors.
Bon dia Carme.
si que es veritat que amb el cel blau tot es veu millor, espero que les meves vacances tinguin aquest color
ResponEliminaUna tarda bonica per a llegir-te.
ResponEliminabaladre
ResponEliminadaves força al cavall
amb poció ben bullida...
Tens la roja flor
que d'amor enverina...
deixa'm mirar
els ulls de la princesa...
catifa roja que camina.
................. Anton.
Baladre, de rosa pujat, que acoloreixes el Mediterrani en els cabells de les nimfes de la mar.
ResponEliminaDes de Sinera.
Tinc un post d'aquest arbust:
ResponEliminahttp://llibreprimer.blogspot.com/2008/10/baladre.html
És una planta fantàstica
Hi ha una cançó d'Isidor Marí dedicada al baladre. És, potser, una de les cançons que més m'agraden.
Suposo que ja la coneixes.
He trobat aquests dos "yutubis"
Un amb la gravació de UC:
http://www.youtube.com/watch?v=07QkxEkPLa0&feature=related
I l'altre amb una actuació d'Isidor Marí:
http://www.youtube.com/watch?v=zxWRv0wRumY&feature=related
Petó
Casa teva sembla primavera i mira que sembla tardor i estem a l'estiu.- Anem bé?
ResponEliminaBonicv com sempre Carmeta!
"Els mateixos camins són avui, diferents"
ResponEliminaAquesta frase m'ha fet pensar en una persona que és la mateixa, però diferent... i jo ja no sé com l'he de tractar... o potser sí...
Li parlo mentre s'allunya?
Es tornarà a apropar?
Els baladres m'encanten. Una abraçada!
ResponEliminaCom a la kweilan, a mi també m'agraden molt els baladres i tan quedat ben macos.
ResponEliminaPetons, Carme!
Benvinguts al Pirineu, doncs! Sànset i Utnoa!
ResponEliminaEva, les flors sempre són com les mirades... diuen coses. Petonets!
Gràcies, Elvira!
Gràcies a tu, Pep!
Pere, gràcies pel teu poema, bellesa i verí, quna estranya combinació, oi? Una abraçada.
Te les desitjo immillorables, garbí! Molt bones vacances!
Gràcies, Khalina!
Anton, com sempre un regalet preciós!
Maria Consol, quan acabi l'agost podré visitar-te amb més temps, ara gairebé no tinc connexió. Avui és una excepció!
Gràcies miquel, això és una cadena de regals...
Tot bé Joana, excepte la connexió. Una abraçada, bonica!
Assumpta, a vegades canviem tant... i és una nova adaptació... mica en mica segir que anem trobant la manera.
Una abraçada kweilan!
Una altra per a tu, Rita!