I es va alliberar.
Va triar un entorn diferent.
Oblidant el gris.
I va viure en pau, mantenint la seva forma i la seva essència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I començà a construir un món nou ple de noves d'il·lusions i esperances... ;)
ResponEliminahe estrenat el dia amb el camí cap a oix, i l'acabo i em recullo en un entorn diferent.
ResponEliminaBonica geometría.
Sobretot perquè va aprendre a viure en pau. En forma i essència.
Petó, col·leccionista!
Envoltada de verd, i plena de colors. Jo que tenia la impressió que s'expandiria...
ResponEliminaQuan estàs a l'entorn que has pogut triar i sense imposicions que t'impedeixin mantenir la teva essència, has de ser feliç per força. Un bonic final per una meravellosa història geomètrica. ;-)
ResponEliminaUn nou començar és la millor manera d'acompanyar-nos en el començar d'una nova setmana. Quin dia més adient!
ResponEliminaCom un oasi
ResponEliminaenmig d'un desert
de sorra verda ...
Bon dia Carme.
Què bé, un final feliç.
ResponEliminaUna bon final per una circumferència que ha triat el seu camí per fi alliberada!
ResponEliminaQualsevol tria que ens convingui és un final feliç!
ResponEliminaQue bonic Carme, un poema geomètric fantàstic! I amb significat! (com que no havia llegit els anteriors, m'he posat al dia!)
ResponEliminaD'acord, el final feliç m'agrada. Però no és una fugida???
ResponEliminaTampoc vull dir amb la pregunta que fugir no pugui ser una solució. Però...
Ho meditaré.
El més important és que acaba sent feliç suposo.
color i vida!!!!!
ResponEliminaJoan, m'alegro de veure't per aquí!
ResponEliminapetó, fanalet!
Xexu, si ja estava bé com e stava abans que la molestessin, potser no necessita expandir-se... o potser això podria ser una altra història.
Segur que serà feliç, Mc!
Gràcies Ferran, espero que tots els començaments siguin feliços.
Bona nit, Pere, gràcies!
A mi m'agraden, Vida!
S'havia d'alliberar, Elvira, no podia pas ser d'aquella manera.
Mireia, poder triar és important! Sempre!
Cèlia, gràcies per venir i per posar-te al dia... un petó.
Filadora, una fugida, quan et maltracten i t'imposen, no és el millor que es pot fer?
Bona nit, rits!
Segurament.
ResponEliminaI, a més, va quedar preciós!! :-)
ResponEliminaEspero que mai més el vulguin "enquadrar"...