I la circumferència, va agafar tot alló que li era imposat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
A punt de plegar i anar a dormir, em sembla que amb aquest "S'ho ve..." volies dir "S'ho va...".
ResponEliminaJa saps del meu puntet d'impertinència...
Clar que, els déus m'acompanyin,jo avui he escrit Màrius Serra en comptes de Màrius Torres. Per tant, dont't worry, be happy. Lo teu, no és tan greu! :)
Petó al nord!
Com s'espavila la circumferència, ara comencen a girar les tornes, eh?
ResponEliminaLa història es complica, eh? Jo penso que el cuadrat aviat tornarà a fer de les seves.
ResponEliminaBona nitttttt!
NO he vist una circunferència més catalana i independent que aquesta...
ResponEliminaCrec que hauré de repassar més abaix, doncs sembla una sèrie i em falta informació, però dir-te que les metàfores m'encanten, la teva és magnífica (com apunta en garbi24) i el dibuix ben explícit.... Petons reina, un plaer tornar a passar per casa teva :)
ResponEliminaMolt bé per la circumferència, ja ho dèiem que n'estava ben farta de tantes imposicions! ;-D
ResponEliminaUna circumferència en clara expansió. M'agrada. És que, el que paga la pena, no s'ha de quedar pas tancat!
ResponElimina*Sànset*
m'agrada que la circumferència comenci a cercar la llibertat i a espolsar-se aquest quadrat quadriculat .....tant debò sigui la metàfora del nostre país...
ResponEliminaSempre he pensat que les rodones s'ofeguen per manca d'aire nou, en nom d'elles moltes gràcies per permetre'ls respirar i cercar d'altres indrets!
ResponEliminaA mi també m'ha agradat que es tregui de grisors!!!
ResponEliminaUna abraçada
De mica en mica esdevindrà un jardí silvestre...
ResponEliminaFora lligams!
Ara que... ben mirat... perquè hauria la circumferència de voler fugir d'un espai amb aquestes vistes?
ResponEliminaés curiós com som capaços de reflectir els sentiments humans en "simples" figures geomètriques.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAi aquest quadrat que no es torni un pentàgon...
ResponEliminaPerò si la circumferència s'ha d'escapar per una escletxa, s'haurà d'allargar... què passarà? :-))
ResponEliminaGràcies fanalet!
ResponEliminaXexu, a veure com li va...
Eva, potser l'agafa per sorpresa!
Garbí, així mateix tal com dius!
Sí, Cris, és una sèrie, però no t'amioïnis, no té cap importància!
Mc, així m'agrada que l'animeu!
Sànset, a veure si sap arribar gaire lluny!
Metàfora és, Elvira, ara falta que el nostre païs sàpiga jugar les seves cartes oi les seves armes, que no en sap.
Al menys aquesta respirarà, Lolita!
Una abraçada Natàlia!
Joana, plena de flors!
Ferran vol fugir de l'entorn ... del gris, de la presó!
Gràcies, Joan, una abraçada!
Rafel, no cridis el mal temps!
La circumferència no és rígida, és flexible i podrà recuperar la sev a forma, segur!
És clar!!! :-)))
ResponElimina