diumenge, 29 d’agost de 2010

Cascall marí de la Zel

D'una  foto  de Zel  a  Marduix

Efímera llum
de tendresa insòlita,
diu l'enyorament
que em torba les hores.

13 comentaris:

  1. Hores i hores
    plenes de minuts
    farcits de bellesa...

    ResponElimina
  2. no havia sabut mai el nom d'aquesta planta. És com un galleret però en groc no? Potser amb fulles una mica més gruixudes.

    ResponElimina
  3. L'enyor ompli el buit i ens deixa el cor entendrit.

    Molt bonics i tendres, els teus versos.

    ResponElimina
  4. Ho veus com t'ha quedat preciós? I no diguem els versets...

    Ets un sol,tu sí!

    ResponElimina
  5. Que l'enyorament no ens torbi les hores....i el cascall marí ens empleni de ganes de retrobar-nos

    ResponElimina
  6. El cascall torba la llum i obre dimensions novelles.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  7. L'enyorament no
    és mai efímer...
    sort de la teva companyia
    que no em destorba les hores...


    Des dels estels una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  8. una nova descoberta!!! quina flor tan bonica!

    ResponElimina
  9. Acompleixes
    groc i verd
    ensenyant
    en tu dilectes
    or i esperança.
    ...........Anton

    ResponElimina
  10. Sempre la bellesa dels teus dibuixos, interpretacions d'imatges precioses...

    d.


    PS: tinc el post de Màrius Torres a punt, com li he de donar difusió?

    ResponElimina
  11. Precios el poema! :)
    les flors son lliris grocs?
    petons Cinzia

    ResponElimina
  12. Isabel, a vegades la bellesa, efímera, tendra i inassolible és precisament el que em produeix enyorança...

    Sí, Mireia és com un galleret i no crec que tingui les fulles més gruixudes, no.

    Gràcies, Joana.

    Una abraçada, zel, preciosa!

    Elvira, les ganes de retrobar-nos... sempre, amb enyor o sense :)

    Francesc, m'agrada veure les noves dimensoions que ens ensenyen les coses petites...

    Gràcies, onatge... me l'enduc al post!

    Molt bonica és, rits, descoberta gràcies ala zel.

    Anton, gràcies, cap amunt al post!

    Gràcies, deo, miraré d'anar recollint els enllaços aquí al meu post de demà i en Víctor Pàmies, també ho farà al seu blog de Raons que rimen.

    No, Cinzia, no són lliris. Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Alenada d'aire fresc, ara que baixa la xofogor. ^_^

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari