D'una foto de Zel a Marduix
Efímera llum
de tendresa insòlita,
diu l'enyorament
que em torba les hores.
de tendresa insòlita,
diu l'enyorament
que em torba les hores.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Hores i hores
ResponEliminaplenes de minuts
farcits de bellesa...
no havia sabut mai el nom d'aquesta planta. És com un galleret però en groc no? Potser amb fulles una mica més gruixudes.
ResponEliminaL'enyor ompli el buit i ens deixa el cor entendrit.
ResponEliminaMolt bonics i tendres, els teus versos.
Ho veus com t'ha quedat preciós? I no diguem els versets...
ResponEliminaEts un sol,tu sí!
Que l'enyorament no ens torbi les hores....i el cascall marí ens empleni de ganes de retrobar-nos
ResponEliminaEl cascall torba la llum i obre dimensions novelles.
ResponEliminaSalut i Terra
L'enyorament no
ResponEliminaés mai efímer...
sort de la teva companyia
que no em destorba les hores...
Des dels estels una abraçada.
onatge
una nova descoberta!!! quina flor tan bonica!
ResponEliminaAcompleixes
ResponEliminagroc i verd
ensenyant
en tu dilectes
or i esperança.
...........Anton
Sempre la bellesa dels teus dibuixos, interpretacions d'imatges precioses...
ResponEliminad.
PS: tinc el post de Màrius Torres a punt, com li he de donar difusió?
Precios el poema! :)
ResponEliminales flors son lliris grocs?
petons Cinzia
Isabel, a vegades la bellesa, efímera, tendra i inassolible és precisament el que em produeix enyorança...
ResponEliminaSí, Mireia és com un galleret i no crec que tingui les fulles més gruixudes, no.
Gràcies, Joana.
Una abraçada, zel, preciosa!
Elvira, les ganes de retrobar-nos... sempre, amb enyor o sense :)
Francesc, m'agrada veure les noves dimensoions que ens ensenyen les coses petites...
Gràcies, onatge... me l'enduc al post!
Molt bonica és, rits, descoberta gràcies ala zel.
Anton, gràcies, cap amunt al post!
Gràcies, deo, miraré d'anar recollint els enllaços aquí al meu post de demà i en Víctor Pàmies, també ho farà al seu blog de Raons que rimen.
No, Cinzia, no són lliris. Una abraçada.
Alenada d'aire fresc, ara que baixa la xofogor. ^_^
ResponElimina