Després va venir la imposició del color.
Per la força dels esprais, tot el cercle i la circumferència inclosa, va rebre una capa de pintura grisa, que no va aconseguir eliminar del tot els colors originals, però tot quedava apagat i trist.
Pobre circumferència!. Potser ha d'aguantar massa coses, no? ;-)
ResponEliminaS'ho faran a palletes i la qui guanyi, doncs o quadrat o circum,,,
ResponEliminaEl quadrat deu ser cosa d'homes, ja que he sentit a dir que la natura o fa tot amb corbes. No sé... anton.
Potser caldria donar color al quadrat....perque no quedes tant trist
ResponEliminaQuin quadrat més tossut i impositiu! la circumferència s'ha de rebel·lar!
ResponEliminaQue estàs trista Carmeta?
ResponEliminaMalgrat tot, en la vida, també necessitem el gris.
Petons quadriculats!
pobres floretes!
ResponEliminamira que m'agrada el gris, xò com a color de roba o de paret, no com a color de vida.
Que trist, no? No es veu res amb tanta boira.
ResponEliminaEls grisos sempre existeixen...però tu no ets gens grisa.
ResponEliminaPetó de colors!
Mc, ja està una mica cansada de tot plegat!
ResponEliminaAnton, a palletes, no... cadascú a la seva, no?
Grabí, ell se'l tria, em sembla!
Elvira, totalment d'acord!
Eva, no, no estic trista. Són només històries geomètriques, metafòriques...
rits, si tapa les flors, ja no és tant bonic...
No és ve bé, no, Pilar, ja tens raó!
Jo no, ni la rodona tampoc!
Sí que quedava més apagat i trist.
ResponEliminaHauràs de treure l'esprai!
*Sànset*
Et regalo les flors que he penjat avui al meu blog, si t'agraden...fora grisos!!
ResponEliminaDeu ser com la boira de Lleida, però ja bufaran millors vents que l'esvairan.
ResponEliminaPD. Al nostre país els grisos tenen molt mala premsa i condicionen el nostre punt de vista sobre aquest color.
Sànset, fora esprais!
ResponEliminaVida, les vindré a veure de seguida que pugui.
Rafel, segur que jo també tinc el punt de vista condicionat! :)