divendres, 27 d’agost del 2010

Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu



Dalt  del coll,
xiprers  immensos   
acompanyen l’ermita.
Silenci  de bosc.
Desborda la casa,   
de les  seves flors.
Ningú  enlloc.

19 comentaris:

  1. Quina quietud es respira llegint-te...

    ResponElimina
  2. Caram...vinc de ca la Cèlia i ara em trobo aquest parany també tant silenciós.
    Què bé...
    Jo també faré una mica de silenci. :)

    ResponElimina
  3. Quina calma.M'agraden les ermites .Aquest estiu n'he descoberta una a prop de Llançà. T'enviaré una foto :)

    ResponElimina
  4. Això és comprar un trosset de paradís. Quina sort i quanta enveja; i jo amb la casa potes per amunt amb el paletes.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  5. Ara he vist que havia oblidat la casa que vessava flors... ja està afegida.

    Noves Flors, era una quietud amb petits sons de bosc, l'aire, els insectes, els ocells... m'alegro que arribi.

    Fanalet, a veure si et serveix per anar frenant de la feina. :)

    Joana, les ermites són boniques i els llocs on estan posades generalment són especials. M'agradarà veure-la! Gràcies.

    ResponElimina
  6. Francesc, tot són moments... i quests dels paletes a csa són llargs de passar. Una abraçada. Salut i terra!

    ResponElimina
  7. Ja m'hi agradaria estar a la vora de l'ermita! amb el teu permís penetro dins del dibuix i començo a olorar les flors i passejar pels camins de quietud!

    ResponElimina
  8. Que tranquils que s'endevinen aquests llocs. És com aquest bloc que encomana pau i tranquil.litat.

    ResponElimina
  9. Mare de Déu dels onze dolors..., quin dibuix més refrescant. Paratge per ser visitat i respirar-ne el silenci i la profunditat...

    Des del far una mica de brisa.
    onatge

    ResponElimina
  10. Segur que t'agradaria, Elvira, és un lloc molt agradable, un collet amb bona vista i a ran de bosc.

    kweilan, vam voltar tot un matí per aquesta vall del Bac i no vam creuar-nos més que un parell de cotxes i un parell de persones a peu.

    Te'l recomano, onatge! gràcies per la brisa, que no en passa gaire avui! Bona nit!

    ResponElimina
  11. Els dibuixos amb cases, balcons, portes, finestres flors... et queden molt, molt, molt bé :-))

    ResponElimina
  12. Shhhhh...que no et destorbe ningú, que res trenque la calma :)

    ResponElimina
  13. Uns dibuixos preciosos.Per un moment m'he sentit transportada al costat de l'ermita.
    Petons!

    ResponElimina
  14. M'encantaria poder fer això que diu l'Elvira: entrar dins dels dibuixos! M'arribaria a la casa, a la porta d'entrada... qui hi deu viure? I... tindran alguna relació la gent de l'ermita i la de la casa?

    Sí que m'agradaria, sí, poder-m'hi ficar.

    ResponElimina
  15. Pau i tranquil·lirar de les grans, la dels teus versos i dibuixos.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Ningú enlloc, menys tu per dibuixar-ho i fer un poema per després oferir-lo a tots els teus seguidors.
    Gràcies.

    ResponElimina
  17. Gràcies, Assumpta!

    Xica, respectem el silenci! :)

    Eva, gràcies, una abraçada!

    T'agradaria, Ferran. Bé jo ficar-m'hi, no m'hi vaig ficar, però era un lloc molt bonic.

    Gràcies, Joana!

    Ramon, va ser un dia de vacances molt bonic aquest a la vall del Bac.

    ResponElimina
  18. Quanta calmaaa i tranquil.litat sensorial traspua el teu blog (com sempre)
    Petons

    ResponElimina
  19. El bonic de viure en calma és poder-ho recordar immediatament després! Ja has retornat? Tu a més de recordar l'estiu, ens el dibuixes, és fantàstic!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari