D'una foto de Fanal Blau
Escric línies d'una saba
que m'alimenta el record.
Un record que s'inclina suaument
per no fer massa soroll.
Un record que s'inclina suaument
per no fer massa soroll.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
D'on treus aquesta capacitat creativa inabastable?
ResponEliminaDeu ser l'escriure línies d'una saba que alimenta el record?
Una abraçada, artista!
Jo crec el mateix ets deus alimentar amb el nèctar mateix que es cruspien els deus de l'Olimp i de línies de saba barrejat amb unes gotes d'elixir de geometries poètiques!!!!
ResponEliminaEnsabada de fulles...
ResponEliminaTubs que alimenten
pensaments nobles.
................Anton.
Dibuixes paraules i escrius imatges... senzillament, suaument...
ResponEliminaostres no recordava això de la saba, potser no n'havia tornat a sentir escoltar des de l'escola.
ResponEliminala saba que ens recorre, tot allò que som.
Tants records que s'inclinen sense perdre l'equilibri... Potser a la saba és on hi ha el nsotre veritable poema, la metàfora que som...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Per més bonics que siguin, que els records no siguin més forts que la il.lusió pel futur!
ResponEliminaLínies de saba per a dibuixar la sang de les lletres.
ResponEliminaMolt dolç.
Salut i Terra
Línees de saba, sinònim de vida oculta sota la pell, que circula ajudada pels tus versos i inclinen les fulles reverenciant els records.
ResponEliminauauuu!
ResponEliminaFanalet, ja ho veus trec la inspiració, d'artistes, fotogràfs i en aquest cas i molts d'altres fotògrafes que en saben un munt! Encar em queden un parell de les teves delicadeses... programades.
ResponEliminaElvira, gràcies guapa, però sense la riquesa dels intercanvis com els d'aquí... jo no sóc res.
Gràcies Anton, una abraçada.
Un petonàs, Assumpta!
Lliçons d'escola... m'ha fet gràcia, rits! Un petó.
M'agrada això de ser una metàfora, onatge!
Ferran, m'agraden els records que precisament ajuden a aqeusta empenta que dius. Totalment d'acord amb tu. Una abraçada.
Gràcies Francesc!
Una abraçada, o dues, fins i tot, Pilar!
Mireia... t'has colat mentre penjava el comentari de resposta! petonàs per a tu!
ResponElimina