diumenge, 6 de febrer del 2011

Fent proves de postals pel Mon

A la barra  lateral  tinc posat  l'avís  de  convocatòria  d'Art Postal  sobre  el tema  Miró Mont-roig del Camp.  Si cliqueu  aquell  enllaç,  o aquest,  en Mon us  ho explica  millor.  Us  ensenyo les proves  que  he fet.  Uns quants arxius  de Paint  impresos  i unes  proves  amb  gouache. 

Les  quatre primeres  postals  són elements  aïllats del quadre  de la masia de Miró:



Els  quatre  següents  sont  dibuixos  que  ja tenia  fets  de Mont-roig   d'unes fotos  de la Trini




 I els quatre  últims  intents  de pintura

































QUINES  POSTALS  LI ENVIO  AL MON?

35 comentaris:

  1. Gràcies Carme, ara m'hi passe. Molt boniques totes les postals. M'agraden molt les tonalitats que has emprat.

    Gràcies per participar al teler. El poema que deixares em va encantar.

    Que passes molt bon diumenge

    ResponElimina
  2. Jo també estic en l'etapa de proves per la postal d'en Món. Com que això de dibuixar no està fet per mi he tirat més per la cosa del Photoshop i el collage. Quan la tingui feta ja us l'ensenyaré.
    Les teves són totes molt maques, però això no és cap sorpresa. :-))

    Bon diumenge a tots!

    ResponElimina
  3. totes són precioses,però si hagués de triar triaria la primera de les pintures, la muntanya vermella amb l'arbre, la trobo magnífica. En segon lloc la darrrera de les pintures, trobo que té una composició de color molt bona, m'agrada.
    espero que t'hagi ajudat una mica... Carme-painter!

    ResponElimina
  4. totes són precioses,però si hagués de triar triaria la primera de les pintures, la muntanya vermella amb l'arbre, la trobo magnífica. En segon lloc la darrrera de les pintures, trobo que té una composició de color molt bona, m'agrada.
    espero que t'hagi ajudat una mica... Carme-painter!

    ResponElimina
  5. jo em quedo amb el carro....potser per la seva sencillesa, per els records o no sé.....però és el que m'agrada

    ResponElimina
  6. És difícil griar-ne una de sola. Per si et serveix d'alguna cosa, et diré que en veure l'escala m'ha vingut al pensament que m'agradaria pujar-hi i que m'he perdut al carrer, atreta pel fanal.
    Si algun die les poses a la venda, m'ho dius!!!
    Petonets de diumenge, Carme.

    ResponElimina
  7. Uff, que difícil haver de triar; no pots enviar-les totes? Personalment, coincideixo amb la Pilar; ja saps que tinc debilitat per les escales, els camins, tot allò que suggereixi sorpresa, repte, un final on la imaginació pugui jugar-hi. Així doncs, definitivament, la 7ª.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  8. Carme, moltissimes gràcies, com sempre se que puc comptar amb tots vosaltres que hi sou quan hi ha quelcom a fer.
    Totes son maques....(envien mes d'una si vols) a veure si entre tots la fem sonada!!!!! hem de engrescar a força gent

    ResponElimina
  9. Ara me n'assabento d'aquesta convocatòria aniré cap a la garrofa a veure el què....a mi m'ha agraden totes però la segona m'agrada en especial no et sé dir el perquè

    ResponElimina
  10. M'agraden totes, en especial la ultima postal pintada; té un aire i uns colors molt bonics. Hauries de posar-t'hi més sovint, noia!

    ResponElimina
  11. M'agraden especialment la del carro i la pintura roja amb un arbret damunt.

    ResponElimina
  12. Ostres, ostres, seria difícil triar-ne una sola, però si ho hagués de fer... la darrera pintura, amb el carrer, les portes, el petit fanal diria que, literalment: M'ENTUSIASMA! :-))

    (Si fos una milionària excèntrica, d'aquelles persones que tenen una idea, s'arrisquen i l'encerten -perquè jo l'encertaria- et compraria aquests quadres i t'asseguro que ens faríem riques... bé, jo més, perquè ja partiria de "milionària" hehe)

    ResponElimina
  13. Per a mi, la segona de Masia Miró i la darrera de pintures... són molt boniques.

    Enhorabona per aquesta feina tan ben feta i tan ben utilitzada!

    ResponElimina
  14. Crec que la pintura amb guaix queda més "viva", però depén si amb l'ordinador amb el photoshop li pots donar un altre color no tan agrisat, o pot ser que ho sigui per la foto i no en la realitat. M'agraden, jo diria que la primera dels 4 ùltims intents. Amb el camp llaurat, que també pot ser una teulada però això en pintura no importa, el què importa és la creació.
    Et felicito.

    ResponElimina
  15. Gràcies a tu, iris, per passar per aquí i per la proposta del teler.

    Gràcies Mc, espero que sí que ens l'ensenyaràs!

    Gràcies, lolita, si m'has ajudat!

    Gràcies, garbí, a mi també és una de les que m'agrada.

    Pilar, ja em serveix, ja! i no no les posaré pas a la venda i menys per tu. Si vols postals m'ho dius i te n'envio una dotzena... :)

    És tota una idea Galionar, enviar-les totes! Gràcies!

    Sí que te n'enviaré més d'una, Mon. Jo intento engrescar la gent que tinc a prop. :)

    Elfri, una altra que anirà cap a Mont-roig!

    Anna, ja tens raó, no m'hi poso mai, no! Gràcies, maca!

    Noves Flors, gràcies, també les teves triades, aniran cap a Mont-roig!

    Assumptal, mira et dic com a la Pilar... si vols postals m'ho dius i no cal que les compris, ja te les regalaré i si et fas milionària... ja m'avisaràs! :) je, je,je...

    Gràcies, porquet!

    Mª Antònia, gràcies, maca. Sí, sí, són camps llaurats! A mi aquesta també m'agrada.

    ResponElimina
  16. Jo triaria la segona, la noia mirant des de la barana, amb tots els tons del blau i també la penúltima perque predomina el roig, un abraç

    ResponElimina
  17. Benvinguda al Sud. Estem a pocs quilòmetres de distància. El pare d'un amic meu, en Josep Rovira, va ser masover d'aquesta finca del Miró. Salut!

    ResponElimina
  18. rosana, gràcies, tindré en compte le s vostres preferències...

    Llaudal, ha estat una visita al sud només virtual... Salut!

    ResponElimina
  19. Calla, calla, que em ronda pel cap a mi una idea amb punts de llibre dibuixats a mà -que encara no sé on podria vendre, però ja ho miraria- però faig proves i proves i no me'n surto, no faig res que m'agradi... Et contractaré com a "dibuixanta"!! :-DD

    ResponElimina
  20. Doncs com a "paintata" :-)) però, ep!! que les aquarel·les i els gouaches aquests també m'agraden, eh? Et puc multi-contractar!! :-DDD

    ResponElimina
  21. Jo li enviaria les de la pintura, no?

    ResponElimina
  22. Carme, amb el teu permís li faig una suggerència a la Assumpta...
    Si els punts de llibre dibuixats els vols vendre per destinar els diners a alguna entitat que ho necessiti, parla amb els llibreters. Segur que et fan un cop de mà...D'aquesta manera, et feràs rica en somriures!

    ResponElimina
  23. D'acord, Assumpta, doncs ...em considero multicontractada virtualment parlant, je, je, je...

    XeXu, suposo que teniu raó... molts heu parlat de les pintures, però mira que a mi m'agraden més els Paints! faré un mig mig...

    Pilar... endavant, ets a casa teva...

    ResponElimina
  24. MOlta mandra, noia, eh? Au, a pintar amb els pinzells.

    La SENYU! (ordena y mando!) ;)

    ResponElimina
  25. Prometo pintar amb aquarel·les una col·lecció més de postals pel Mon... a veure si alguna em queda bé de veritat! :) Senyu...

    ResponElimina
  26. Us explicare una curiositat d'aquesta noia de la segona pintura....
    Es deia Castellnou de cognom (ara no tinc a mà el nom i no el recordo de memoria) i era la mare de la noia del quadre de "La vaileta" i el que estafent en el dibuix es rentar roba en una bassa que hi ha al mas Miró en el famos quadre "la Masia" de l'any 1922 que va adquirir Ernest Hemingway a Paris i com en Hemingway no tenia diners per comprar el quadre va organitzar un combat de boxa i amb els diners que va guanyar va adquirir el quadre que es un oli sobre tela de 132 x147cm.
    Per cert Hemingway va estar a Mont-roig

    ResponElimina
  27. El dia que tornis a Vilafranca no t'oblidis de dur-me una! Somric.

    ResponElimina
  28. La darrera m'agrada, però potser perquè em recorda una tarda que hi vaig passar

    ResponElimina
  29. Pilar, no una postal, no... si algun dia aconsegueixo fer una pintura que m'agradi, la primera que quedi maca de veritat, serà per tu. Sense la portada que em vas demanar, jo no hauria agafat mai un pinzell. :)

    La darrera té èxit i a mi que m'agraden més les del Paint! je, je...

    ResponElimina
  30. Uala! Estaré contentíssima de rebre-la...Sempre he dit que les causalitats existeixen...No, no m'he confós en escriure causalitats.
    Potser has assolit molt del que volies amb el paint. Les pintures són recents i tal vegada no les fas amb tanta seguretat...A mi, particularment, crec que t'ho vaig dir, m'agraden més les pintures. potser pel volum, pels colors, per la textura...
    Petons agraïts! MUUUUÀAAA!!!!!

    ResponElimina
  31. Totes, Carme, totes, el mon té dret a coneixer la nostra Carme...

    ResponElimina
  32. Ei, PILAR, gràcies! Perdona, no havia vist el teu comentari :-)

    La veritat és que els volia fer per guanyar alguna coseta jo... La crisi ens va afectant i no hi ha forma que trobi feina. Estic preocupada.

    Però moltes gràcies de nou :-)

    ResponElimina
  33. Jo em quedo amb les quatre últimes. Sobretot l'última.
    Genials!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari