dissabte, 2 de juliol del 2011

Mà de morter


D'una  foto del  blog  Mans  manyagues

Mà de morter,
pom de lilà
i un cop de  mà.

La margarida
amorosida
amb mans  manyagues
ja treu el cap.

18 comentaris:

  1. Són maquíssims aquests morters tradicionals...

    Bon cop de mà! :-)

    ResponElimina
  2. A la mà de morter, al meu poble li diem: el boix. Un dibuix encisador.
    Salut i Terra

    Ps, la paraula d'accés per publicar és: facker (serà per Aleixa?)

    ResponElimina
  3. Volta i més volta,
    lligant tots els ingredients,
    creix l'esperança.

    ResponElimina
  4. en necessitem un altre per fer l'all i oli sense haver de desmuntar aquesta preciositat.

    ResponElimina
  5. Gràcies, carme, aquest acompanyament és una meravella!

    ResponElimina
  6. Què bé has dibuixat i ens has descrit poèticament la imatge del blog de Mans manyagues, que per cert és tota una creació!!
    Bon cap de setmana!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. M'ancanta! Deu ser l'encanteri que les margarides exerceixen a sobre meu.

    ResponElimina
  8. Jo no havia vist mai un all i oli de lilàs ni una picada de margarides ... però el teu dibuix és una impressionant explosió de colors:)

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  9. M'agraden aquests dibuixos teus tan expressius i adients al poema, a les paraules. Perfecte acompanyament!

    ResponElimina
  10. Ai quina bona mà de morter esmorteint la calor, amorosint el dissabte!

    ResponElimina
  11. Un morter que remena versos y colors!!!
    FANTÀSTIC!!!

    ResponElimina
  12. I d'una cosa tan contundent com uns bons cops de mà de morter en pot sortir cosa tan fràgil i amorosa?

    ResponElimina
  13. Aquest és un dels meus estris de cuina preferits.

    ResponElimina
  14. Cada dia dibuixes més bé, Carme, o m'agraden més els teus dibuixos. Es podria confeccionar un centre floral de debò, amb un morter, després de veure el post.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Un all i oli primavera! Quina oloretaaaa

    ResponElimina
  16. Amb llum del capvespre,
    amb la força de les mans,
    que no ens fugin els somnis,
    que la vida ja hi és

    ResponElimina
  17. No sé per què els morters sempre m'han atret... M'agraden per decorar i per posar-hi flors. M'agrada molt el dibuix!
    Guapa! :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari