Una proposta de Relats Conjunts
Fa dies que el trobo a tot arreu! ja em comença a pujar la mosca al nas. Qui és aquest mal educat que em senyala amb el dit?
No ho sé tu... diu que es diu Sam. Oncle Sam.
I què diu que vol?
I WANT YOU FOR U.S. ARMY?
Sí home! I què més? Per mi ja pot anar senyalant... ja m'apartaré jo del punt de mira del seu dit.
dimecres, 21 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
I faràs ben bé, d'apartar-te de la seva línia de tir.
ResponEliminaBon relat, Carme!
A mi sempre m'han ensenyat que assenyalà amb el dit és de ser mal educat.
ResponEliminales coses no han canviat tant de quan eres petita.....no t'acostis als desconeguts, mai.
ResponEliminaBona aportació
Hi ha esquitxos que s'han d'evitar, per tal d'evitar la seva corrupció.
ResponEliminaM'agrada l'estil del relat.
Hi ha esquitxos que s'han d'evitar, per tal d'evitar la seva corrupció.
ResponEliminaM'agrada l'estil del relat.
Molt bé, no et deixis entabanar per ningú.
ResponEliminasi home.. l'oncle no és pas tan malcarat..! fas bé de no fer-li cas..
ResponEliminasi fos un relat llavors sí que seria molt bo!:)
L'oncle Sam..
ResponEliminaSi és que el trobes a tot arreu, potser és que vol que el convidis a dinar.
Jo de tu no ho faria, si ha posat el dit a casa teva es que tens petroli o diamants o or i se la vol quedar, crearà malt rotllo amb els teus i tindràs un sidral que no te'n sortiràs mai més.
Fes veure que no el veus, és un consell....
Passo als veïns perquè també perillen.
Encara bo que no t'apunta amb un fusell, aquests les gasten així!
ResponEliminaApartaten de pressa i no et possis en perill.... Res que no pensava que tot això és virtual. Anton.
ResponEliminaHehehe EL PORQUET!! :-P
ResponEliminaBé, que em sembla que tots estem d'acord en el mateix: Aquest cartell és horrible, fa por, amenaça, coacciona... ecs!
Apartem-nos tots d'aquests dits!
volia dir el meu oncle és clar...:)
ResponElimina(continuació de fa una estona)
Aparta't, aparta't! què amb eixa cara i eixe dit no pot portar res bo!
ResponEliminaBreu i bo. Ara que tots volem la pau ens volem per l'exercit...
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Allunyem-nos-en. No és ben rebut.
ResponEliminaHahaha completament al revés que el meu protagonista eh... El meu no pot evitar fer cas al dit i a l'obligació.
ResponEliminaSempre dic : si algú em molesta jo m'aparto...i com que em molesta que em senyalin amb el dit, doncs , això...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
tens tota la raó del món...vés quin tros de maleducat aquest oncle Sam!
ResponEliminaÉs el millor que podia fer, molt bona decisió! Ja pot assenyalar el que vulgui el vell xaruc, que s'hi posi fulles!
ResponEliminaJo m'aparte, però ell sempre me mira i m'assenyala.
ResponElimina