Formiguenca excursió
turons i absències enfilaren.
............................................................Jordi Dorca
Seia a la roca
les formigues miraven
el meu dibuix.
Em pugen per les cames...
fujo sense pintar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Amb una mirada el color i el dibuix se t'arrelen a dins...
ResponEliminaDes del far petons sense dibuixar.
onatge
uau! quines pessigolles..!
ResponEliminam'encanten tots dos, però el dibuix de dalt em té captivada!
Com diu la cançó, les petites formiguetes a l'estiu...
ResponEliminaUn estiu sense formigues és com un estiu sense calor, impossible d'imaginar. De totes, totes prefereixo les formigues, encara que quan són tan empipadores et facin marxar :D
Les formigues darrerament estan molt revolucionades, veig que no només les virtuals!
ResponEliminaEn vaig trobar una a la xarxa de formiga i sembla que ha anat al cau i no la deixen sortir, les teves,Carme,
ResponEliminano les veig però si et molesten i les has eixorriat son com els bancs que no abandonen el seu feu, així com així.
No és estrany que dibuixis bé amb el que saps fer amb el Paint. M'agrada, en fa una mica de morrinya, fins penso en abandonar tot aixó i tornar-m'hi a dedicar,però la xarxa endolla.
La noia sempre em demana pintures i jo faig l'orni...Hauré de buscar temps , que el lloc ja el tinc.
Anton.
Carme!! Jo no sóc cap experta, no sóc cap professora... només parlo pel que veig :-) ara bé, en la meva opinió, tinc claríssim que tu SAPS dibuixar!! El primer dibuix, fet així, d'aquesta manera, ràpid, copiant la silueta del que veus és una passada!! :-))
ResponEliminaLlàstima que les formigues no et deixessin posar les pinzellades de color :-)
El Paint ja no em sorprèn :-P Boníssim!!
I m'encanta comparar-los i veure que són ben bé iguals :-)
Hauré de practicar molt a dibuixar així (amb el paint no, eh? que ja saps que tinc el problema esquerrana-ratolí dretà que em fa totalment negada per això) perquè jo sóc de les que va aixecant el llapis, esborrant... res...
És que agafes bé la perspectiva de les escales, la profunditat del verd... en saps, de veritat, si hi hagués per aquí algun expert estic segura que coincidiria amb mi.
Error. Devies voler dir: "(...) les formigues ADmiraven (...)"
ResponEliminaEts una artistassa, Carme. Ho dic com ho penso.
Et van fer fugir, però no aconseguiran que es quedi sense colors d'aigua, el teu dibuix.
ResponEliminaM'agrada moltíssim.
Fins i tot les formigues han esdevingut admiradores dels teus dibuixos!!!
ResponEliminaFormiguenca excursió
ResponEliminaturons i absències enfilaren.
Era una manera d dir-te que voliens sortir al dibuix....i tu vas i fots el camp :-) pobres formiguetes........
ResponEliminaVas millorant molt el dibuix a mà : progresa adequadament
Aquestes formigadmiradores
ResponEliminaet volien pessigar
miren, miren i admiren
però es creuen que ets per menjar ...
Bona nit Carme:)
(Aqueste formigues de platja, de turistes s'omplen la panxa.)
Jo estic amb Garbi... Elles també volien eixir al dibuix!!
ResponEliminaEm sembla que no tindràs més remei que repetir el dibuix amb unes quantes formigues de protagonistes, atesa la petició dels amics blocaires...
ResponEliminaRefermo el que ja he dit altres vegades: cada dia saps dibuixar més bé!
Una forta abraçada!
Devien ser unes formigues artistes que volien veure de més a prop els teus preciosos dibuixos...
ResponEliminaPodries agafar un paper , pintar unes quantes formigues de colors diferents i que s'hi passegessin...potser el resultat et sorprendria!!!
Petons,
M. Roser
Com es pot dibuixar així amb el Paint?. Mira que ho he provat vegades!. Deu ser que jo soc ambidextr, però la meva part dominant es l'esquerra. (jejeje, em serveix d'excusa? ).
ResponEliminaUns dibuixos molt bonics Carme,jo també crec que les formigues volien sortir al dibuix....
Que en sou tots i totes de macos i engrescadors... doncs us mereixeu les formigues dibuixades...
ResponEliminaUna abraçada ben forta. I moltes gràcies per ser aquí!
aquesta casa es tan bonica que ara mateix me n'hi vaig a viure. Ja començo a carregar els aparatus i les guitarres i em trasllado , quan em faràs pagar de lloguer?
ResponEliminaA casa, aquest estiu hi ha hagut moltes formigues,amb als teus dibuixos a partir d'ara ja seran de la família.
ResponEliminaLes més petites han d'anar a l'escola??
dibuixes molt bé, Carme.
Hahahaha has posat formigues al primer dibuix!! :-P
ResponEliminaAi la mare que et va donar el pollastre! Mira que escoltar les nostres suggerències i repetir el dibuix amb les formiguetes...! Gràcies, Carme, és un gest preciós! Ara li podríem posar música amb aquella cançó que diu:
ResponElimina"Les petites formiguetes a l'estiiiu,
quan el blat està segaaaat,
i lligat i apilotaaaat,
surten totes plegadetes
del seu niiiu, fent xiu-xiiu, fent xiu xiuuu.
Cap aquí, cap allàaa, cap al niu ens n'hem d'anaaaar!"
Una forta abraçada, artista maca!
Vistes aquí al teu dibuix les formigues semblen maques i tot!! En canvi si te les trobes per tot arreu ja fan menys gràcia..;P
ResponEliminaOnatge, gràcies! petons des del bosc.
ResponEliminaGràcies, lolita, vaig marxar ben agobiada de formigues...
Carme, normalment no són tan empipadores, però n'hi havia tantes!
XeXu, no m'hi facis pensar que la formiga virtual... em té ben intrigada. Jo que crec que la conec i no sé de què...
Anton, potser sí que podries repartir una mica el temps. És una llàstima que deixis de pintar! Clar que també seria un a llàstima que deixessis d'escriure al blog... que difícil és sempre això del temps. Un mig mig?
Assumpta, gràcies, gràcies, sempre m'has animat molt. I sí he afegit les formigues al primer dibuix... perquè va ser en aquest que em van fer fora... :)
Je, je, je, Ferran, gràcies maco!
Gràcies, Pilar!
Noves flors... devien ser admiradores del món sencer perquè eren a tot arreu :)
Jordi et poso al post... m'ha agradat!
garbí, doncs vinga cap al dibuix!
Pere Pan, gràcies pels somriures... :) :) :) :)
Maria, va doncs les hi posarem!
Galionar, m'agraden les complicitats :) però que consti que no he repetit el dibuix. he agafat la foto del dibuix, l'he obert amb el Paint i he posat amb paint formigues sobre el dibuix. El paper ha quedat intacte i sense formigues.
M Roser, això dels colors no ho he fet, encara hi sóc a temps, però!
Montse, no ho sé ni jo, poc a poc he après i desaprès i tornat a aprendre. Crec que ara ja estic en el segon desaprendre. La flor i la papallona d'avui no m'han deixat GENS CONTENTA. :)
Miquel Àngel, prou que te la llogaria, si fos meva! :)
Pep, al dibuix semblen de bona pasta, però són guerreres eh? no els hi doneu gaire corda, no!
Barcelona, no fan gràcia no! Ja tens raó!