agafar forces i volar... emprendre el vol i aixecar els peus de terra... com m'agradaria poder fer algun vol d'alçada i canviar el punt de vista... per després tornar a prendre el món amb els peus... i seguir caminant... bon dia bonica! ;)
He fet una passada pel blog resseguint les teves entrades i he vist que hi ha una activitat total i que l'estiu t'ha deixat molt bon record per la varietat d'experiències que has tingut!!... Me n'alegro molt!! I aquest espiadimonis i la teva observació m'ha fet pensar en els meus recursos per agafar forces...Gràcies. Una abraçada.
Els cuallargues m'han encisat des que era petita. Quan en veig un, actualment en rares ocasions, imagino les fades cavalcant-hi. Potser el fet de transportar-les en viatges llargs va ocasionar que aquestes els toquessin amb la seva vareta màgica i els van nèixer unes ales idèntiques a les d'elles.
I si ens possesim ales? les dels records podrien ajudar-nos a retornar al moment que varem tenir. Quan podriem aprendre dels animalons minúsculs. ............ Anton.
agafar forces i volar...
ResponEliminaemprendre el vol i aixecar els peus de terra... com m'agradaria poder fer algun vol d'alçada i canviar el punt de vista... per després tornar a prendre el món amb els peus... i seguir caminant...
bon dia bonica!
;)
He fet una passada pel blog resseguint les teves entrades i he vist que hi ha una activitat total i que l'estiu t'ha deixat molt bon record per la varietat d'experiències que has tingut!!... Me n'alegro molt!!
ResponEliminaI aquest espiadimonis i la teva observació m'ha fet pensar en els meus recursos per agafar forces...Gràcies.
Una abraçada.
Els cuallargues m'han encisat des que era petita. Quan en veig un, actualment en rares ocasions, imagino les fades cavalcant-hi. Potser el fet de transportar-les en viatges llargs va ocasionar que aquestes els toquessin amb la seva vareta màgica i els van nèixer unes ales idèntiques a les d'elles.
ResponEliminano sabia que ens espiaven..:)
ResponEliminaAquests bitxos piquen? perquè si és així, jo marxo... ufff... tots els bitxos em piquen a mi! :-P
ResponEliminaAcí, abans es veien molts, ara molts pocs. Nosaltres els diem parotets.
ResponEliminafins i tot li veig la cara d'esforç que hi posa
ResponEliminaI si ens possesim ales?
ResponEliminales dels records podrien
ajudar-nos a retornar
al moment que varem tenir.
Quan podriem aprendre
dels animalons minúsculs.
............ Anton.
molt bonic, nosaltres l'anomenem parotet
ResponEliminaAtrapat en el blog,
ResponEliminaesguardo el món
com un batec inquiet.
ja fa bé d'agafar-se fort al món l'espiadimonis...hi ha massa dimonis als qui espiar...i a més el món es belluga massa a trascantó darrerament..
ResponEliminaI que bé es queda un després d'agafar forces...
ResponEliminaA mi, aquestes bestioles , m'agraden molt quan van a la platja amb bikini,em deixaria libelul·lar sense compasió per mor de la seva bellesa...
ResponElimina