Aquest estiu amb les fotos de l'excursió de l'agost amb la colla de sempre, vaig voler provar-ho. N'hi ha que s'hi assemblen una miqueta i n'hi ha que no gens. Com que no els coneixeu... no podreu pas jutjar-ho. Jo crec que ells són més guapos! I la que estic d'esquena castigada sóc jo, que ja em vaig dibuixar un cop i no em venia de gust de tornar-hi. Aquest cop érem 10 i m'hi vaig atrevir, a vegades som més.
Ostres, què bonic... saps que tenc el cuquet d'aprendre'n. Una abraçada!
ResponEliminaJo crec que s'assemblen tots, fins i tot tu.;-)
ResponEliminaBon cap de setmana per a tu també!
A tu et reconec i a l'Enric, també!
ResponEliminaLa resta de dibuixos són fantàstics, com fantàstics són els amics!
Bon matí de dissabte, Carme!
Doncs jo del cuquet del Paint ja en vaig tenir prou ahir.
ResponEliminaSense conèixer a ningú, et diré el mateix que en Jpmerch, tot s'hi assemblen molt. ;D
Alguns han quedat realment reeixits, tant si s'assemblen als models reals com si no.
ResponEliminaVaja tros de regal pels teus amics!!
ResponEliminaDoncs déu ni do!! Tan si s'assemblen com si no, té molt mèrit poder dibuixar persones i que surtin expressives...! Molt bé! Què en diuen ells, s'han vist dibuixats?
ResponEliminaÉs maco dibuixar retrats. Tan acostumats a fer fotografies, de vegades ho oblidem.
ResponEliminaSi et passes pel meu bloc, Carme, tinc una sopresa. Una abraçada.
No sé si s'hi assemblen o no, però m'agraden com t'han quedat els rostres...Em recorden els dibuixos dels còmics.
ResponEliminaMai no t'havia vist amb cua:D
Doncs, endavant Ventafocs, aprendre'n per a mi ja és un plaer... No em cal arribar a saber-ne gaire per gaudir.
ResponEliminaGràcies JP, jo sóc la que m'assemblo més, deu ser que em tinc enxufada :)
Bon dissabte Fanal blau! I moltes gràcies... jo trobo que reconèixer l'Enric té mèrit. És dels que s'assembla menys! Però no vaig saber fer que s'hi assemblés més de cap manera i ell es va conformar.
Moltes gràcies Carme! :) je, je, je...
Gràcies, XeXu...
Ferran... només un d'ells ha vist el seu i se la posat de foto de perfil de google o de gmail. :)
Yáiza, no s'han vist! Ara que els tinc fets em fa vergonya ensenyar-los. Vaig començar pe fer-ne un que sortia a poques fotos i vaig fer la broma de fer-li una foto de joguina. Li va agradar i va estar content. Els altres... no he trobat ocasió o manera i és que la vergonya sempre busca excuses. ;)
Ricard, a vegades tinc por que s'ho prenguin malament la gent si no han quedat prou guapos! Gràcies pel premi! El posaré a la meva col·lecció de premis!
Pilar, no porto gaire sovint cua, és cert. Convertir els amics en personatges de còmics... je, je, je... quina idea.
Ostres, jo recordo molt bé el ros-pèl-roig amb ulleres i gorra verda, que se'm va quedar mirant i em va somniure d'una manera molt maca...! I si fins i tot a un li has dibuixat l'aparell de la sordera! Sou una colla fantàstica, Carme.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Hola Carme, quina sort saber dibuixar tan bé, jo en això sóc una mica(o molt)negada...
ResponEliminaEls que teniu tantes facetes artístiques, em feu una mica d'enveja sana...Però m'alegreu la vista(i la vida)...
Petons,
M. Roser
Estic totalment d'acord amb en XEXU... no podem saber si s'assemblen o no, però el cert és que estan genials!! Vull dir que es nota que "són reals", tenen expressió... m'agraden!! :-))
ResponEliminaGalionar, m'has fet riure de valent amb l'aparell de sordera. Je, je, je... pretenia ser el forat de l'orella una mica més fosc que la resta. Una abraçada!
ResponEliminaM Roser, jo crec que de tot es pot aprendre. Jo n'he après de gran, ara fa quatre dies, com aquell qui diu. Fa tres anys només que vaig començar a dibuixar amb el Paint i molt menys que vaig començar amb paper.
Gràcies, com sempre, Assumpta!
No sé si s'assemblen o no, però segur que sí, ets una artista
ResponEliminaBen agraït que et deu estar, Carme! Que passis una bona nit :)
ResponEliminaÉs fantàstic! Ara que has començat no paris, segur que tens molts d'amics. Són frescos i divertits!
ResponEliminaUna abraçada.
he estat atent per entendre les seves paraules, relliscaven els petons amics...Anton.
ResponEliminaLa llicenciatura ja la tens feta amb màxima nota.
Gràcies Mª Antònia, un petonàs!
ResponEliminaGràcies Ferran. Que tinguis un bon diumenge, encara que sigui plujós i amb votacions.
Sí que en tinc, Maijo, molts, molts... :) Gràcies! Una abraçada.
Anton, m'afalagues, i m'agraden molt les teves paraules. Gràcies!
Ets una artista Carme!bon diumenge!
ResponEliminaQue divertits esteu tots, i quin mèrit.
ResponEliminacom que gairebé ja es dilluns, bona setmana!