De colors ben vius
hem fet la nostra estança.
Per esperar-nos.
PD: porta treta d'una foto feta a Portbou, un altre dia veureu la casa sencera, molt maca!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
els colors de fora fan imaginar una bona acollida a l'interior..
ResponEliminasembla ben be la porta (ara tapiada) de la casa on vivia quan em vaig casa a la "torre dels Frares" de Gerb
ResponEliminauna torre al mig de l'horta que va fer construir un besavi ,indiano,i que ara ha estat engolida pels quitranadors del mon que la van rodejar d'una "urbanització" de cases aparellades- Menudo pelotazo!!!! Algú es va pensar que es faria milionari i varen fer malber l'entorn sense pietat , ara esta tot abandonat....
Un a cada ma i tria
ResponEliminaun a cada ull i mira.
Portal tancat adust
rebien ans bé curull ?
Els bancs ensenyen cul
és febrer o juny ?
............. Anton.
El que m'agrada de les portes és que es poden obrir i portar-nos... déu-sap-on.
ResponEliminaMAGNÍFICA ACOLLIDA, CARME !!!
ResponEliminaDarrera una porta, un munt de possibilitats!
ResponEliminaPetons!
obrir portes.. i col·leccionar moments.. trobo que és un bon tàndem :)
ResponEliminaPorta? Què mana? ;)
ResponEliminaPortbou em porta bons records.
ResponEliminaM'encanta! Un petó, CARME.
ResponEliminaGarbí, jo em vaig quedar amb els colors de fora i els dins només l'he imaginat.
ResponEliminaMiquel Àngel, quina història més trista. El territori espatllat, costa tant de recuperar, si és que es recupera mai!
És estiu, Anton, estiu a Portbou, davant d'una casa bonica en una platja bonica.
I mentre no s'obren, Noves Flors, t'esperes amb les il·lusions "engegades".
Gràcies, Joana!
Sí, moltes, mar! Que no es perdin!
lolita, fins i tot sense obrir-les, ja col·lecciono moments... o sigui que imagina't!
Ferran, je, je, je. Que tinguis molt bon cap de setmana, Porta!
Jordi, encara tinc un parell de dibuixos més de Portbou, renovaran els teus bons records...
Gràcies Jordicine!
És tota una promesa, aquesta porta amb aquests colors. Com tenir a les mans un llibre suggerent que encara no hem començat a llegir.
ResponEliminaI l'aquarel·la també, Carme.
Una abraçada.
Gràcies, Galionar!
ResponEliminaEls colors ben vius, sempre. En l'espera i en les trobades!
ResponEliminaM'hauràs d'ensenyar a pintar aquarel·les :-))
ResponEliminaQuan pintes, les ratlles del voltant, que emmarquen el dibuix, amb què les fas? què és? llapis? alguna mena de tinta?... és que m'encanta com et queda!
Bonica la porta Porbouenca! :-D
Fanal blau, ja veus que jo amb els colors, per practicar que no quedi! :)
ResponEliminaAssumpta, ensenyar-te'n, primer aprendre'n, vols dir! De moment això són dibuixos, amb alguna pinzellada de color. Els dibuixos estan fets amb punta fina, amb Pilot. M'alegro molt que t'agradi. El paper gruixut i una mica gravat ajuda molt a que quedin millor.
Bé doncs, aquests "dibuixos, amb alguna pinzellada de color" són el que m'agrada :-)
ResponEliminaSiiii, el paper ja el conec!! I en tinc!! iupiiii ;-)))
Un pilot fi... OK
Moltes gràcies!! (tinc in mente algunes coses) hehehe
Assumpta, doncs jo trobo que és molt fàcil de fer aquesta mena de pinzellades de color. Una altra cosa és fer una aquarel·la sencera on no es noti o ni hi hagi dibuix de base.Ja ens ensenyaràs alguna cosa de les que tens "in mente" no? M'encantaria veure-ho.
ResponEliminaEstic desitjant veure la casa sencera d'aquesta porta!
ResponEliminaCom m'agrada Port Bou! La seva estació I la porta de colors vius que obre la incògnita de una casa.
ResponEliminaEva, gràcies, la casa és molt bonica, arran de platja, com si estiguessin al paradís...
ResponEliminaPilar, vaig gaudir d'un molt bon dia a Portbou i me'n vaig endur unes quantes fotos que es transformen en dibuixos. Gràcies!
I tant que t'ho ensenyaré!!... a veure si me'n surto hehe :-D
ResponElimina