Remors violetes, tan fràgils,
clarors xiuxiuejades,
enfilalls de besos.
Escamparem tactes de pètals
dels llavis sobre el pit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Preciós, som sempre. Un petó, CARME.
ResponEliminaLes petites coses omplen els grans buits i és quan es fan indispensables.
ResponEliminaEs un plaer seguir-te.
Les petiteses asaonen llavors que poden crfeixer amb humilitat, delicadesa, tendror... Anton.
ResponEliminaCal tan poc per sentir com de gran és la vida, quants matisos conté!
ResponEliminaM'agradaria que les violetes em regalessin un enfilall de petons xiuxiuejants sota la claror de la lluna plena...
ResponEliminaMolt bonic el dibuix.
Petons,
M. Roser
Petiteses que potser no ho són tant pel fet de desprendre tanta vida i sensacions. M'encantes les violetes i el violeta :)
ResponEliminaUna forta abraçada, Carme!!
Gràcies, Jordi!
ResponEliminaPep, gràcies per venir!
Anton ... aquí no ho semblem però eren tan i tan petites aquestes flors... minúscules i precioses.
Tens raó, Ferran, cal tant poc i a vegades deixem escapar tantes coses! :)
Moltes gràcies Mª Roser! Un petonet per anar fent enfilall!
El títol petiteses venia del dibuix, per les flors, que n'eren molt de petites... després el vaig deixar. Em va semblar que hi anava bé també al text. Grans petiteses de la vida.
Petita i senzilla... però preciosa, com els petits detalls, tan importants! :-)
ResponEliminaQuin tacte més suau!
ResponEliminaTorno a fer tard. Vaig un pèl enfeinat últimament. Però encara sóc a temps de recollir l'enfilall de versos. Tacte, verb, fràgil bes, remor i aroma del blog.
ResponEliminaQuantes vegades les coses més senzilles, més aparentment humils, són les que en realitat ens fan més feliços...!
ResponEliminaDavant de tanta tendresa, una rosada de silenci...
ResponEliminaUna abraçada amb barretina.
onatge