La Glòria ens ha recordat, avui, a JM de Segarra. i jo m'he afegeixo.
Cançons de rem i de vela VII (fragment)
Lluna gelosa, avui tot és per tu,
la fúria de la mar guaita-la fosa;
ni un arbre es mou, ni una estrella llu,
tot és per tu, lluna gelosa.
Amb aquesta tranquil.la claredat
que va escampant la teva galta freda,
tots els astres has mort i has apagat
i el mar és fi com una seda.
El mar és fi: ni un gep, ni un moviment;
quin llit d'aigua malalta
perquè hi reposi delicadament
la teva galta!
Josep Mª de Segarra
Molt i molt bon recordatori! Massa sovint sembla que sigui un secundari de la nostra literatura.
ResponEliminaBon homenatge.
ResponEliminaJo també m'hi he afegit, tot i que no sé què li passa a blogger, que no actualitza el meu blog adequadament.
ResponEliminaEl mar és fi.
ResponEliminaI gens arrufat,
tal com el veig ara,
vacances meves.
Excelent d'excelència.
ResponEliminaVa deixar pintures d'escriptura de meravella... L'he recitat i en l'escenari també, a Reus, escoltava
el que portava el seus llibrets representant-lo. Meravella. Recordem. Anton.
Magnífic, Carme! És un bon homenatge.
ResponEliminaComprendre indistintament
ResponEliminarosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.
El vaig descobrir, com tantes altres coses, gràcies a la veu de l'Ovidi. Bon dia, hui també, per recordar-lo.
Jo baixo ara de la figuera i m'assabento gràcies al teu post (i una consulta a google) que avui fa 50 anys de la seva mort. Espero que estar a l'estranger m'excusi!! (tot i que sospito que estant a casa tampoc no me n'hauria assabentat gaire abans...).
ResponEliminaMolt maco, el fragment, i el retrat!
En Segarra, un dels meus poetes preferits, no sabia que ens a+havia deixat un 27 de setembre...
ResponElimina"Entre les barques quan passa l'amor,
no duu ni fúria ni crits ni besades;
l'amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l'aigua"...
Petons M. Roser
Porquet, a vegades penso que tots els que ja han passat, sigui qui sigui, els convertim en secundaris, quan hi ha altres llengües que els posen a dalt d'un pedestal, els seus escriptors. No sé si algun dia n'aprendrem.
ResponEliminaGràcies, Carme!
Noves flors, tens raó, pel que fa a blogger, ja vaig passar ahir per casa teva i vaig veure que m'havia perdut el post anterior... sort que quan vinc sempre miro enrere... una abraçada, bonica!
Molt bones vacances Jordi, poètiques fins i tot.
Recordem, Anton...
Gràcies, Glòria!
Quina estrofa més bonica que ens regales Alfred! Ja he enllaçat el teu blog aquí. Ens llegim!
Yáiza, a mi perquè m'ho han xivat d'altres blogs... que sóc un desastre per aquestes coses. Dels aniversaris de familiars i amics sí que me'n recordo però d'aquests no en tinc ni idea.
Preciosa l'estrofa que ens dus fins aquí, Mª Roser, gràcies!
Molt bon homenatge. Però aquest cop el retrat t'ha quedat nosferatià i no sagarrienc... Un petonàs!
ResponElimina