Les barques a la sorra
i un horitzó tan clar.
.................................Carme
Com un cor molt gran
les barques de sorra
escolten l'horitzó.
............................................................Jordi Dorca
Descansen les barques,
la sorra és sa flaçada
i el cel quiet son viure,
allí s'hi reflexa el mar
Repós a tots ens en falta
tenim neguit ancestral
vindrà un dia joiós...
barques seràn cors de carn.
.................................................................Anton
Barques pintades
barques reals
barques somiades
..........................................................Elfreelang
Les barques descansen
de nit a la sorra;
sortiran a trenc d'alba
amb la llum de l'aurora...
....................................................Mª Roser
.................................Carme
Com un cor molt gran
les barques de sorra
escolten l'horitzó.
............................................................Jordi Dorca
Descansen les barques,
la sorra és sa flaçada
i el cel quiet son viure,
allí s'hi reflexa el mar
Repós a tots ens en falta
tenim neguit ancestral
vindrà un dia joiós...
barques seràn cors de carn.
.................................................................Anton
Barques pintades
barques reals
barques somiades
..........................................................Elfreelang
Les barques descansen
de nit a la sorra;
sortiran a trenc d'alba
amb la llum de l'aurora...
....................................................Mª Roser
La trobo especialment bonica aquesta aquarel·la!
ResponEliminaA la sorra les barques
ResponEliminatan clar l'horitzó...
aixi es més japonés no?
M'agrada molt tota la bona pintura en general, però molt especialment les aqaurel-les. Et felicito per aquesta.
ResponEliminaSnif... com m'agradaria veure i sentir, ara mateix, un paisatge tan mediterrani...
ResponEliminaPotser les teves barques esperen que surti la lluna amb el seu riell, i llavors seguiran el caminet de llum daurada fins a fer-se molt petites, fins que les engoleixi l'horitzó... Però bé, això ja seria una altra aquarel·la.
ResponEliminaUna forta abraçada i bon diumenge!
És com sentir l'aire de marinada, obrir la finestra i veure la teva pintura...amb les barques i la sorra.
ResponEliminaI l'horitzó clar i net.
M'agrada molt, Carme.
això de l'aquarel·la comença a agafar molta força..... M'agrada
ResponEliminaCom un cor molt gran
ResponEliminales barques de sorra
escolten l'horitzó.
He llegit el que li dius a l'Assumpta
ResponEliminaen el post dels "Penjadors..." i m'agrada la teva actitud davant del paper i de la vida!!
Com sempre et dic, els teus dibuixos transmeten aquesta positivitat i bona energia que gastes...Dòna gust passar per aquí!!.
Una abraçada.
Descansen les barques,
ResponEliminala sorra és sa flaçada
i el cel quiet son viure,
allí s'hi reflexa el mar
Repós a tots ens en falta
tenim neguit ancestral
vindrà un dia joiós...
barques seràn cors de carn.
.............. Anton.
volia pujar fins colera els dies que vaig estar per allà, xò al final no va haver-hi quorum, una llàstima!
ResponEliminauna aquarel·la preciosa.
Saps? M'agrada molt veure que les pintures sobre paper es multipliquen. Això vol dir que vas guanyant confiança en el camí que vas emprendre un dia.
ResponEliminaNo cal que et digui que m'atrau el teu estil.
Una abraçada, fanalet, com a mínim t'has guanyat una altra "focaccia" com la de l'altre dia! ;)
ResponEliminaMiquel Àngel, japonès o no, queda maco, oi? :)
Gràcies, Ramon, aprenent, aprenent...
Yáiza... gaudeix de París, ja tornaràs, dona! una abraçada!
Moltes gràcies, Galionar, i molt bona setmana per a tu i per a tots!
Gràcies, Pep, sempre intento obrir una finestra cap a algun lloc que m'agradi... inventant la realitat, si cal. I això que les finestres reals que tinc també són precioses, eh? Una abraçada.
Gràcies, Garbí!
Jordi, com m'agrada el teu punt de vista... potser quan l'hagin escoltat bé, salparan decidides... oi?
Montse, ben agraïda que passeu per aquí, una abraçada en forta!
Anton, moltes gràcies per un poema-trenet més aquí a casa meva!
rits, si això era l'agost i hi havia una calma espectacular, ni m'imagino com deu ser al setembre o octubre ... hi hauré de pujar.
Pilar, ja saps que em vas animar a posar-m'hi. I vaig seguint! A vegades ens hi posem tots dos, el meu marit i jo.
L'aquarella és maquissima. Aqui pots veure les barques a Hèlsinki al hivern!!!
ResponEliminaBarques pintades
ResponEliminabarques reals
barques somiades
Gràcies, Merike, m'han agradat molt les fotos de les barques!
ResponEliminaElfree, gràcies!
Les barques descansen
ResponEliminade nit a la sorra;
sortiran a trenc d'alba
amb la llum de l'aurora...
Petons,
M. Roser
Una estrofa més dedicada a les barques. Estaran contentes, les meves barques dibuixades!
ResponEliminaPetons Mª Roser
Fa dos o tres dies vaig provar aquest estil teu i DOS FRACASSOS :-)
ResponElimina1r.- El retolador que vaig triar es corria tota la tinta quan hi posava l'aquarel·la... desastre total :-P
2n.- Vaig canviar de retolador i llavors ja quedava fix, aguantava la pintura a l'aigua... però és dificilíssim!!... mare meva!!
Ho seguiré intentant :-D
El fracàs 1r, a mi també m'ha passat molts cops. Però he descobert que si no pinto immediatament i deixo la tinta del retolador unes hores abans de pinta ja no passa. I el fracàs segon, doncs també em passa, sovint, sovint... però quan em queden fatal, fatal... no els trobo dignes de penjar-los aquí, com pots imaginar :) El millor de tot és la teva última frase. Perfecte! :-D
ResponEliminaAh, d'acord, és que jo vaig pintar bastant ràpid... però amb el segon retolador que vaig fer servir, tot i anar ràpid no va córrer la tinta :-))
ResponEliminaI tant que ho seguiré provant!! Moltes gràcies!! :-))