Robar totes les imatges d'un temps ple de colors. Tancar els ulls i poder-les veure encara.
Retenir-ne tota l'essència, oblidant matisos i puntualitzacions excessives
Inventar de nou la realitat, per fer-la a la nostra mida... o explicar-ne una història bonica.
Amb el material més imprecís dels somnis, mantenir aquest temps viscut gravat a la memòria.
Que tinguis molt de temps per posar colors a les teves històries, als teus somnis i que ens deixis participar-hi.
ResponEliminaAixò és fantàstic!
ResponEliminaJa toques totes les tecles, al final et veig amb un cavallet, una pala amb pintures, i tu amb boina i mirant-te l'objectiu amb un ull tancat i un pinzell i el polze aixecats...
ResponEliminaQuin desig més bonic, Pep!
ResponEliminaGràcies, fanalet!
XeXu, je, je, je... hauré de començar per comprar-me una boina!
M'encanta, m'encanta, m'encantaaaa!!
ResponEliminaHehehe jo tinc boines, gorres i gorrets, te'n puc deixar algun :-DD
A això li dic jo saber viure l'instant.
ResponEliminaJustament ahir al mirar l'entrada que vas fer vaig pensar: estaria bé poder veure la fotografia del lloc dibuixat. I avui, com per art de màgia...aquí està aquesta entrada!!!
ResponEliminaQuatre versions d'un mateix moment, fantàstic!
M'encanta...
ResponEliminasobretot això de retenir l'essència.
Si ets capaç de trobar-la, potser no cal puntualitzar gaires coses. Sols fruir, malgrat no sempre s'estigui dintre de "l'ortodòxia".
Ets una crack, Carme...
Del dibuix i les paraules.
Sortir d'una sessió de formació (espesa) i trobar-me am aquestes paraules i imatges...
Quina forma d'endolcir el matí
Petonets dolços, nina :¬)***
Carme, tot això és el que has observat i has guardat a la memòria o són dibuixos del natural ?...en qualsevol dels casos (algú parlava de gorres), jo em trec el barret...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Assumpta, qualsevol dia vinc a Reus a buscar-te-la! ;) I aprofito per allò del tallat que tinc pendent de convidar-vos!
ResponEliminaBé se n'ha d'anar aprenent amb la vida, Noves Flors!
Barcelona, els teus desitjos s'han complert! Doncs me n'alegro molt!
Barbollaire, crec que allò que no sabria fer seria no trobar-la l'essència. Fins i tot quan em perdo en puntualitzacions l'essència sempre és el més important. No saps pas com m'alegra haver-te endolcit el matí. Gràcies maco, un petó!
Mª Roser, tinc la foto, alguns cops dibuixo al natural, però més sovint dibuixo les fotos que fa el meu marit. El dibuix sempre el faig amb la foto. Els colors en alguns casos els copio i en altre s me'ls invento.
mantenir el temps viscut a la memòria és no deixar que se'n vagin les emocions viscudes i quan aquestes són felices cal fer-ho una vegada i una altra..
ResponEliminam'agraden tots els dibuixos, però molt especialment els dibuixos i aquarel·les que pintes amb colors no digitals.
Així mateix, lolita, ben bé així com ho dius! Ja començo a pensar que els colors digitals són com una mena de refugi per mi. :)
ResponEliminaQue emocionant saber retenir i donar color a un instant viscut.
ResponEliminaAquí no hi he arribat mai. La pròxima vegada que hi vagi prometo intentar aquesta cala.
ResponEliminaPortbou té quelcom d'original i singular, d'estrafolari i tot. És un lloc especialíssim, una mena d'illa, també.
Perdona: t'he comentat Aigua Xelida 3, però crec que val igualment. Tot Portbou té aquest aire recòndit i misteriós.
ResponEliminaCada dia comença amb un full en blanc, es tracta de triar els colors i començar a pintar.....m'agrada el teu bloc passo molt bones estones. Salut!
ResponEliminaRobar, retenir-ne, inventar i mantenir el temps gravat a la memòria...Ho trobo fantàstic. I si la memòria falla, sempre queda el que es reté i el que s'inventa.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMontse, sí que ho és o al menys pot ser-ho molt!
ResponEliminaGràcies Jordi! Has fet un pack de comentaris! Tot en un! :)
Moltes gràcies Marta! per passar per aquí, ara et vinc a veure a ca teva.
Pilar, ja que el cervell sempre acaba inventant alguna cosa... podem començar ja de seguida, embellint sempre els moments viscuts. Una abraçada, Guapa!
És molt bonica aquesta transformació que has fet! I és genial poder seguir el procés artístic, que va de la mà amb el procés mental del record... Molt maco!
ResponEliminaPràcticament acabes de definir la filosofia naïf. Preciós, Carme.
ResponEliminaSalut i Terra
Molt ben triat el títol!!... Jo penso que amb aquesta facilitat que tens per dibuixar i pintar els llocs o les vivències viscudes i a més saber descriure el sentiment que t'aporta, ho vius tot molt més que qualsevol de nosaltres...Gràcies per compartir-ho!!
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies Yáiza, un petó!
ResponEliminaFrancesc, aquest si que és un comentari inesperat. La filosofia naïf! la dec portar dins, perquè saber-la, no la sé pas... :) Gràcies!
Montse, déu n'hi do de com ho viviu els que feu fotos, eh? :) Gràcies a tu!
qué bé que imprimeixes el pas del temps, m'agraden totes les imatges, l'aquarel.la és especial, besets
ResponElimina