dilluns, 19 de setembre de 2011

Portbou - 2 - Multiplicant el temps viscut

Robar totes les imatges d'un temps  ple de colors.  Tancar  els ulls  i poder-les  veure  encara.
Retenir-ne  tota  l'essència,  oblidant  matisos i puntualitzacions  excessives
Inventar  de nou la  realitat,  per  fer-la  a la nostra  mida...  o explicar-ne  una història  bonica.
Amb  el material més  imprecís dels somnis,  mantenir  aquest  temps  viscut  gravat  a la memòria.

24 comentaris:

  1. Que tinguis molt de temps per posar colors a les teves històries, als teus somnis i que ens deixis participar-hi.

    ResponElimina
  2. Ja toques totes les tecles, al final et veig amb un cavallet, una pala amb pintures, i tu amb boina i mirant-te l'objectiu amb un ull tancat i un pinzell i el polze aixecats...

    ResponElimina
  3. Quin desig més bonic, Pep!

    Gràcies, fanalet!

    XeXu, je, je, je... hauré de començar per comprar-me una boina!

    ResponElimina
  4. M'encanta, m'encanta, m'encantaaaa!!

    Hehehe jo tinc boines, gorres i gorrets, te'n puc deixar algun :-DD

    ResponElimina
  5. A això li dic jo saber viure l'instant.

    ResponElimina
  6. Justament ahir al mirar l'entrada que vas fer vaig pensar: estaria bé poder veure la fotografia del lloc dibuixat. I avui, com per art de màgia...aquí està aquesta entrada!!!

    Quatre versions d'un mateix moment, fantàstic!

    ResponElimina
  7. M'encanta...
    sobretot això de retenir l'essència.

    Si ets capaç de trobar-la, potser no cal puntualitzar gaires coses. Sols fruir, malgrat no sempre s'estigui dintre de "l'ortodòxia".

    Ets una crack, Carme...
    Del dibuix i les paraules.

    Sortir d'una sessió de formació (espesa) i trobar-me am aquestes paraules i imatges...
    Quina forma d'endolcir el matí

    Petonets dolços, nina :¬)***

    ResponElimina
  8. Carme, tot això és el que has observat i has guardat a la memòria o són dibuixos del natural ?...en qualsevol dels casos (algú parlava de gorres), jo em trec el barret...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  9. Assumpta, qualsevol dia vinc a Reus a buscar-te-la! ;) I aprofito per allò del tallat que tinc pendent de convidar-vos!

    Bé se n'ha d'anar aprenent amb la vida, Noves Flors!

    Barcelona, els teus desitjos s'han complert! Doncs me n'alegro molt!

    Barbollaire, crec que allò que no sabria fer seria no trobar-la l'essència. Fins i tot quan em perdo en puntualitzacions l'essència sempre és el més important. No saps pas com m'alegra haver-te endolcit el matí. Gràcies maco, un petó!

    Mª Roser, tinc la foto, alguns cops dibuixo al natural, però més sovint dibuixo les fotos que fa el meu marit. El dibuix sempre el faig amb la foto. Els colors en alguns casos els copio i en altre s me'ls invento.

    ResponElimina
  10. mantenir el temps viscut a la memòria és no deixar que se'n vagin les emocions viscudes i quan aquestes són felices cal fer-ho una vegada i una altra..

    m'agraden tots els dibuixos, però molt especialment els dibuixos i aquarel·les que pintes amb colors no digitals.

    ResponElimina
  11. Així mateix, lolita, ben bé així com ho dius! Ja començo a pensar que els colors digitals són com una mena de refugi per mi. :)

    ResponElimina
  12. Que emocionant saber retenir i donar color a un instant viscut.

    ResponElimina
  13. Aquí no hi he arribat mai. La pròxima vegada que hi vagi prometo intentar aquesta cala.
    Portbou té quelcom d'original i singular, d'estrafolari i tot. És un lloc especialíssim, una mena d'illa, també.

    ResponElimina
  14. Perdona: t'he comentat Aigua Xelida 3, però crec que val igualment. Tot Portbou té aquest aire recòndit i misteriós.

    ResponElimina
  15. Cada dia comença amb un full en blanc, es tracta de triar els colors i començar a pintar.....m'agrada el teu bloc passo molt bones estones. Salut!

    ResponElimina
  16. Robar, retenir-ne, inventar i mantenir el temps gravat a la memòria...Ho trobo fantàstic. I si la memòria falla, sempre queda el que es reté i el que s'inventa.
    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  17. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  18. Montse, sí que ho és o al menys pot ser-ho molt!

    Gràcies Jordi! Has fet un pack de comentaris! Tot en un! :)

    Moltes gràcies Marta! per passar per aquí, ara et vinc a veure a ca teva.

    Pilar, ja que el cervell sempre acaba inventant alguna cosa... podem començar ja de seguida, embellint sempre els moments viscuts. Una abraçada, Guapa!

    ResponElimina
  19. És molt bonica aquesta transformació que has fet! I és genial poder seguir el procés artístic, que va de la mà amb el procés mental del record... Molt maco!

    ResponElimina
  20. Pràcticament acabes de definir la filosofia naïf. Preciós, Carme.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  21. Molt ben triat el títol!!... Jo penso que amb aquesta facilitat que tens per dibuixar i pintar els llocs o les vivències viscudes i a més saber descriure el sentiment que t'aporta, ho vius tot molt més que qualsevol de nosaltres...Gràcies per compartir-ho!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  22. Gràcies Yáiza, un petó!

    Francesc, aquest si que és un comentari inesperat. La filosofia naïf! la dec portar dins, perquè saber-la, no la sé pas... :) Gràcies!

    Montse, déu n'hi do de com ho viviu els que feu fotos, eh? :) Gràcies a tu!

    ResponElimina
  23. qué bé que imprimeixes el pas del temps, m'agraden totes les imatges, l'aquarel.la és especial, besets

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari