aquesta carícia teua,
en la intimitat nocturna del llit,
que probablement executen, a la mateixa hora, innombrables dones,
de vegades sembla creada per tu únicament
per a mi
Vicent Andrés Estellés
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Serà a última hora, però aquest bocí de poesia és poesia en estat pur.
ResponEliminaVicent Andrés Estellés et faria un clucada d'ull!
Ooooh... m'encanta! Després de tant de temps sense passar per aquí (aquest estiu he estat mig en off) em trobo aquesta entrada i només puc dir que m'encanta... Estellés, sens dubte, és el meu poeta preferit! :D
ResponEliminaParlant d'amor, et deixo uns versos seus...
"Tot retorna, agrupant-se, i és una sola història,
un amor, un destí: perdura sense noms,
sols els noms d'uns carrers, l'amor, el sol amor."
Una abraçada, Carme!
Bellíssima carícia.
ResponEliminaDe segur que Estellés et regalaria alguna floreta pel dibuix.
ResponEliminaSalut i Terra
Preciós. Les seves paraules també acaricien...
ResponEliminaFes-li, fes-li, fanalet... jo també li he fet!
ResponEliminaGràcies pels versos Guspira! M'han agradat molt!
Gràcies, carme!
Francesc, potser no li agradaria com l'he deixat. De moment he dibuixat més persones que ja no hi són i no es poden queixar... a veure si m'atreveixo amb les que es queixaran segur! ;)
Gràcies, Barcelona!
Bella Horaciana i bell dibuix
ResponEliminaBon treball, Carme, i això de l'última hora de què ens prevenia? ;)
ResponEliminad.
Gràcies, veí!
ResponEliminaDeo, de res, de res... que quasi faig tard volia dir! ;)