Si es pot viure bé, per que ens hem de preocupar, qui sap si aleshores ens venen mals indesitjables. Prosperant amb el pinzel, també.no set fa res difícil. Anton.
rosana... tenir aquesta casa i aquesta terrasseta deu ser una passada! Imagina, imagina, que això no costa gens! :)
Mª Antònia, cada cop que faig més d'un post sense cap dibuix meu, penso en tu. Penso la Mª Antònia em "renyarà" :) Ho dic de broma, eh? Moltíssimes gràcies pels ànims.
M'agrada el contrast entre la primera imatge tan neta i plana i la segona amb molta més llibertat en el traç. Vols que et digui que m'ha fet pensar? La primera és com quan ens controlem tant volent estar sempre com toca, la segona quan et deixes anar i estàs lliure i t'olbides d'estar de cap manera i simplement ets. Només cal mirar les parets, unes tan rectes i perfectes, les altres no necessiten seguir cap línia.
Un comentari, com una metàfora, Barcelona. M'agrada com ho dius, pot ser que com que tinc molt a més pràctica amb el Paint...tot ho controlo més. Amb el llapis i els pinzells no domino gens... surt com surt. O sigui que potser tinguis prou raó. Gràcies!
Maremeva!!! per perdre-s'hi amb totes les neurones ben assentades i els dits coordinats... M'ho hauràs encomanat? Tu portes una temporada que ja no et passa!!! ;)
Fanalet... je, je, je... Deia sempre al meva mare... ja ho saps oi? "Qui va amb un coix, al cap de l'any ja són dos" Tot s'encomana i es veu que la descoordinació de dits també. Però veus? ja m'ha passat bastant, he recuperat l'assentament d'algunes neurones o sigui que no és greu com semblava. No t'espantis! Petonets, bonica!
Els has endevinat de ple, una cala preciosa
ResponEliminaLa boira ja ho té això, difumina, amaga, crea expectació... Bonica cala.
ResponEliminaDoncs, jo no sabria dir-te quin dels dos m'agrada més. Potser em quede en el primer i en el teu afany de viure-ho tot.
ResponEliminaSalut i Terra
Un indret per derpre-s'hi.
ResponEliminaBon dia! :)
Preciosos!
sort de la boira.. t'ho ha fet viure dos cops!
ResponEliminapreciosos!
Si es pot viure bé, per que ens hem de preocupar, qui sap si aleshores ens venen mals indesitjables.
ResponEliminaProsperant amb el pinzel, també.no set fa res difícil. Anton.
Caram, caram, jo que sóc súper fan dels teus dibuixos al Paint, ara crec que també ho seré de les teves aquare·les... Què bé t'ha quedat!! :-))
ResponEliminaTot un espectacle de llum i color!!!
ResponEliminaGarbí, i sí no són, al menys queden alegres!
ResponEliminaPreciosa i emboirada tenia un encant especial, Carme.
:) Francesc, gràcies!
Gràcies fanalet... espero que no t'hi "derpris" mai! ;)
Gràcies, lolita!
Practico poc, molt poc, amb el pinzell, Anton, estic viciada de ratolí! Gràcies!
He fet alguns dibuixos i aquarel·les aquests dies, ja els aniré penjant. També de Portbou. Gràcies, maca!
Besets, Joana!
La boira, ai las!
ResponEliminaDesvetllant el verb.
Mira que m'agraden les teues aquarel·les...
ResponEliminaJo im agino també estar a la terrasseta mentre em cuen gotetes d'aigua i de boira...molt bonic
ResponEliminaJo im agino també estar a la terrasseta mentre em cuen gotetes d'aigua i de boira...molt bonic
ResponEliminaFELICITATS! PER FI ET VEIG UN DIBUIX.
ResponEliminaT'ha quedat molt bé. Amunt!
Jordi, m'agrada com ho dius! :) gràcies!
ResponEliminaGràcies, bonica!
rosana... tenir aquesta casa i aquesta terrasseta deu ser una passada! Imagina, imagina, que això no costa gens! :)
Mª Antònia, cada cop que faig més d'un post sense cap dibuix meu, penso en tu. Penso la Mª Antònia em "renyarà" :) Ho dic de broma, eh? Moltíssimes gràcies pels ànims.
M'agrada el contrast entre la primera imatge tan neta i plana i la segona amb molta més llibertat en el traç. Vols que et digui que m'ha fet pensar? La primera és com quan ens controlem tant volent estar sempre com toca, la segona quan et deixes anar i estàs lliure i t'olbides d'estar de cap manera i simplement ets. Només cal mirar les parets, unes tan rectes i perfectes, les altres no necessiten seguir cap línia.
ResponEliminaM'agraden els dos dibuixos!
ResponEliminaUn comentari, com una metàfora, Barcelona. M'agrada com ho dius, pot ser que com que tinc molt a més pràctica amb el Paint...tot ho controlo més. Amb el llapis i els pinzells no domino gens... surt com surt. O sigui que potser tinguis prou raó. Gràcies!
ResponEliminaElfree, gràcies, també a tu.
Maremeva!!!
ResponEliminaper perdre-s'hi amb totes les neurones ben assentades i els dits coordinats...
M'ho hauràs encomanat?
Tu portes una temporada que ja no et passa!!! ;)
Fanalet... je, je, je... Deia sempre al meva mare... ja ho saps oi? "Qui va amb un coix, al cap de l'any ja són dos" Tot s'encomana i es veu que la descoordinació de dits també. Però veus? ja m'ha passat bastant, he recuperat l'assentament d'algunes neurones o sigui que no és greu com semblava. No t'espantis! Petonets, bonica!
ResponEliminaMolt bé el new look dels dibuixos.
ResponEliminaQuina imatge matinal, quan encara "estan posant la platja" !!!
No era pas tant aviat, Rafel, devia ser cap a les 9, però amb la boira semblava matinada... i també semblava tardor.
ResponEliminaM'agrada molt l'aquarel-la...Sembla més lliure i es pot interpretar de moltes maneres.
ResponEliminaPilar, moltes gràcies, quest estiu he fet alguns dibuixos amb punta fina, alguns els he aquarel·lat, altres no! :)
ResponEliminael paint és preciós, xò l'aquarel·la.... ooooh!
ResponElimina