dimarts, 13 de setembre de 2011

Portbou -1



Tasto colors
a la platja de Portbou.
Per duplicat.
El paper se'm rebel·la
i retorno als inicis

19 comentaris:

  1. S'ha de tenir molta paciència amb el paper.

    ResponElimina
  2. a veure si la trobo que potser m'hi deixo caure ben aviadet!

    ResponElimina
  3. Millor que es revelin els papers que no pas que els perdis......:-)

    ResponElimina
  4. Els inicis sempre els pots tenir com a refugi però de tant en tant... fer sortides al paper pot estar molt bé.:)

    ResponElimina
  5. Ep! Jo conec aquesta caseta... Bé, de fet em sona molt d'haver-la vist a Portbou però no m'arrisco a dir quina és ni on està perquè potser la cago.

    En qualsevol cas, te'n surts prou bé amb el paper! Millor que jo segur. Jo és que sóc més de dibuixar cares. Se'n diu fer retrats però en el meu cas deixem-ho en "dibuixar cares" perquè no representen a ningú que conegui.

    ResponElimina
  6. per què? està molt bé en paper també, m'agrada quan el color traspassa el dibuix, li provoca una vigorositat diferent.
    Ara bé, hi ha una tècnica per evitar-ho i és mullant el paper només per allà on vols pintar

    ResponElimina
  7. Tastar qualsevol cosa a Portbou és garantia de tastar bé.

    ResponElimina
  8. Molta, Jp, molta! :)

    I tant que la trobaràs, rits, no és gens difícil, a tocar de la sorra o d les pedres que fan de sorra. :)

    Garbí, si sempre és millor, tot i que una cosa no treu l'altra o al menys no la garanteix de cap manera... ;)

    En faig de tant en tant, Noves Flors, el resultat no importa tant com l'estona que passem amb els colors. Si estic sola em poso a l'ordinador, però quan compartim estones amb el meu marit agafem els pinzells, tots dos.

    MBosch, algun dia ens n'has d'ensenyar alguna de cara... jo també n'he dibuixat aquests dies, ja les veureu.

    Gràcies Deric, ja m'agrada que la pintura i la línia vagin cadascuna al seu aire, però bé... no com aquest a porta emborronada. :)

    Gràcies, Anton!

    Òscar, sobretot si tastes l'aigua, quna aigua!

    ResponElimina
  9. La gràcia de les aquarel·les és que cada vegada que proves el mateix dibuix, sempre surt diferent. Costa molt controlar l'aigua, i pots tenir mitja dotzena de versions magnífiques del mateix paisatge. A mi, aquest teu m'agrada molt; és optimista, com tots els que fas.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Així vol dir que tu et sents més cómode dibuixant amb ordinador que amb les aquarel·les? Cada dibuix té el seu encant!

    Per cert, quan tornarà la Maira la blocaire?? Ja hi ha ganes de noves reflexions blocaires i sobre les relacions...

    ResponElimina
  11. galionar, doncs segurament és així com dius... ja n'aniré aprenent!

    Barcelona, fa tres anys que dibuixo amb l'ordinador, sense haver dibuixat ni pintat mai abans, un dibuix cada dia de promig. Porto ben bé un miler de dibuixos a l'ordinador i no crec que arribi a la vintena d'aquarel·les. La veritat és que no tinc ni idea de pintar amb pinzells.

    I la Maira potser esperarà l'octubre, quan acabem amb el recompte de cats... és que no hi ha temps per tot. Gràcies per recordar-te d'ella. Està contenta que te'n recordis i t'envia un petonàs. ;)

    ResponElimina
  12. Carmer tastis el qeu tastis, sempre en fas un bon sofregit i una millor cassola. Als teus quadres no els cal buscar la signatura...

    Des del far petons bosc endins.
    onatge

    ResponElimina
  13. No, no diguis que no en tens ni idea... A mi m'agraden!!... M'agrada fins i tot com dibuixes la silueta que després omples de pintura... es nota que ho fas sense aixecar el Pilot, que et deixes guiar per l'instint: tu dibuixes, i ja està :-)

    ResponElimina
  14. Doncs, sí, ho notes prou bé, Assumpta. Amb el Pilot dibuixo ràpid i seguit. La pintura ja és una altra cosa! Alguns els he deixat sense pintar i tot. ja te'ls ensenyaré!

    ResponElimina
  15. Qina pràctica que portes, carme, a dibuix per dia!!! Així de segur que aniràs millorant com el bon vi. Ja ho diu la dita. la práctica fa el mestre!!!

    A mi m'agraden tots els que ens mostres.

    B7s

    ResponElimina
  16. Contuo enamorada del paper, fins i tot quan es rebel-la.
    Sembla una casa de joguina.

    ResponElimina
  17. Contra el paper rebel,
    la fúria dels colors.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari