diumenge, 25 de setembre de 2011

Amics - 2

Aquests  sí que  els  coneixeu!

Vaig  posar  la foto  fa poc

Sé  que no us  enfadareu
per haver-vos  convertit
en personatges  de còmic.


31 comentaris:

  1. La Mercè Climent, el senyor Onatge, tu mateixa i el Francesc Mompou....esteu molt guapos Carme! crec que els agradarà! a mi m'ha agradat!!!!

    ResponElimina
  2. Fotre, encara estic rient-me. Ets boníssima, Carme.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. Segur que no s'enfaden!! Està la mar de bé, que et retratin en versió còmic! Hehehe! Ara, per si de cas, jo ja posaré mitjans perquè no t'arribi cap foto meva... només per si de cas! ;) (faig broma!)

    Per cert, he vist aparèixer i desapareixer misteriosament uns melicotons per ca teva... Per un altre dia?

    ResponElimina
  4. ha, ha, ha, ha, CONTINUES ESTANT GUAPÍSSIMA.TOTS ESTEU MOLT BÉ.

    ResponElimina
  5. Escoltava a Francesc riure sense parar a la seua taula de treballar i em fa "vine". Quan l'he vista tampoc podia deixar de riure. Ens encanta!
    Crec que mai m'havien fet una caricatura ni res semblant.
    Te l'agafem.

    Besets i gràcies. Ets un encant!

    ResponElimina
  6. Hi faltes tu, Elfree, catxis! per poca estona!

    Francesc, doncs riu, riu que és molt sa! Jo crec que el que s'hi assembla més és onatge, no?

    Yáiza, je, je, je... els préssecs eren un parell d'imatges a les quals encara els falta el text... ja arribarà. M'he equivocat al guardar-ho. Un altre dia, sí!

    ResponElimina
  7. Gràcies, Noves Flors! M'alegro d'escampar rialles!

    Mercè, m'alegro que us hagi agradat i divertit. Besets.

    ResponElimina
  8. Era d'esperar que els homenatjats no s'ho prenguessin malament. Però el que fa més gràcia és la cara de trapella que tu mateixa t'has pintat a la imatge, hahaha.

    ResponElimina
  9. Esteu genials! Veig que estàs imparable.

    ResponElimina
  10. Abans de començar a escriure, veig la paraula de comprovació que em pertoca: CONYI. Així doncs, l'aprofitarem:
    Conyi, Carme, quin cony d'artistassa que estàs feta! Sí, onatge s'hi assembla molt, i tu déu n'hi do, tot i que ets més maca al natural. L'altra parella no l'he vista mai, només l'he llegida.
    Que no et falti mai aquest humor i aquesta alegria de viure, Carme!
    Una abraçada. (I ara "conyi", evidentment).

    ResponElimina
  11. Carme Ets molt més del que Ets, però Ets... Ets Dida de vida, dida d'il·lusions, Dida de bona llet. Tens els colors a la punteta dels dits... Sort que no duia cap taca, sinó també hagués sortit...

    Des del far sense paraules, només amb sentiments.
    onatge

    ResponElimina
  12. XeXu... què dius ara! Si jo sempre he sigut molt bona nena! :)

    Gràcies, maijo!

    Conyi, Galionar, quin comentari més maco! ;)

    onatge, mai a la vida... hagués fet sortir cap taca, eh? je, je, je... que el dibuix té aquest avantatge, només surt el que vull... no t'has fixat que no tenim ni un arruga? :) Gràcies. Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Carme tens raó, em sap greu dir-ho però esteu de pm...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  14. Hehe, uns cracks! No sé amb quin em quedaria... no puc triar!

    ResponElimina
  15. cada cop esta mes perfeccionat aixo del paint
    coi de dona !!
    jajajaj
    wapossssss

    ResponElimina
  16. Apa, ara caricatures!
    Nena, ja alguna cosa que no sàpigues fer?

    ResponElimina
  17. L¡autoretrat no et funciona. Al natural estàs moooooooooooooooooolt més guapa! El dibuix, però, és fantàstic. FANTÀSTIC, DIVERTIT, DOLÇ, SIMPÀTIC...
    Impossible enfadar-se!

    ResponElimina
  18. onatge... estem, estem, que tu també hi ets i estàs una mica menys rialler, però igualment guapo.

    He, he, he... porquet, no et fem pas triar, no!

    sargantana, ;) gràcies!

    Glòria, fins fa quatre dies, com aquell que diu, (llegeix un parell o tres d'anys) no sabia fer res de tot això. La meva conclusió és que tot és posar-s'hi i aprendre'n. Ja ho veus.

    Fanal blau, petonassos grossos, preciosa!

    ResponElimina
  19. Jo no puc opinar sobre la semblança de les fotos caricaturitzades, perquè no us conec, però veient com dibuixa la Carme , estic segura que us hi assembleu...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  20. Sense cap dubte, els dibuixos dels amics podrien ser vinyetes de còmics!
    Els trobo genials, Carme.

    ResponElimina
  21. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  22. És una passada!! En la seva senzillesa i es reconeixen perfectament!! quina gràcia!! Hi tens molta, molta traça :-)

    ResponElimina
  23. Està bé això de convertir-vos en còmics...és com un alter ego jejej
    wapíssims!

    ResponElimina
  24. Mª Roser, bé això d'assemblar-se, assemblar-se, no molt, però tenen un aire! :)

    Gràcies Pilar!

    Diu que s'ho han pres rient, Assumpta, i això ja m'ha agradat!

    Joana, m'alegro que t'ho prenguis així... :) no se sap mai què puc fer jo amb algunes fotos que tinc! ;)

    ResponElimina
  25. Quina gràcia! Jajaja. Ets realment bona, CARME. Et felicito. Un petó.

    ResponElimina
  26. La opinió sembla se que es dona el vist i plau,... per mi son el que son
    i m'agraden veure'ls il·luminats per a questa ma prodigiosa... Ja ho diu ella, constància, voluntat, fer i aixecar-se quan un fracassa, tornar a començar.
    Aquest dia a la menuda de casa li deia: Escriure és pintar i pintar és escriure. Dins la mollera hi tenim l'esperit de tot això, si ho activem en la ma doncs arribarà un moment que sortirà l'espectacle,...
    La pràctica treu mestre, uns mes aviat, altres no tant, però si un s'hi possa fa segons les seves possibilitats.
    Proveu-ho, si sabeu escriure sabeu pintar, la tècnica és fer anar el llapis, la ploma, el pinzell ...
    a més qui vol emular a Leonard da Vinci?... Ja us ho diu aquesta noia... i com que tot és voluntarietat, es refermar aquesta planta i que creixi. Anton.

    ResponElimina
  27. Quina traça que tens Carme! T'ha quedat un dibuix molt simpàtic!!

    Petons!

    ResponElimina
  28. Gràcies, Jordi! Un petó per a tu també! Je, je, je...

    Anton, un cop més gràcies per les teves paraules!

    Barcelona, una abraçada i moltes gràcies!

    ResponElimina
  29. Carme, estic amb en XeXu: et veig uns trets una mica trapelles, a tu. No serà que has volgut el teu alter ego una mica pillo?? ;)

    ResponElimina
  30. M'ha agradat molt aquesta foto, tot d'una us he conegut! M'encanta el que fas, Carme, fins que no t'hi poses no veus el complicat que és. Una abraçada!

    ResponElimina
  31. Em sembla Ferran que això m'ha vingut amb l'edat... jo era tant bona nena i gens trapella, però cada cop sou més els que em dieu que tinc mirada trapella o de bitxo o de trasto... que hi ha diferents versions. Al cap i a la fi podria ser que tinguéssiu raó.

    Gràcies Ventafocs, una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari