Vaig posar la foto fa poc
Sé que no us enfadareu
per haver-vos convertit
en personatges de còmic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
La Mercè Climent, el senyor Onatge, tu mateixa i el Francesc Mompou....esteu molt guapos Carme! crec que els agradarà! a mi m'ha agradat!!!!
ResponEliminaFotre, encara estic rient-me. Ets boníssima, Carme.
ResponEliminaUna abraçada
Salut i Terra
Segur que no s'enfaden!! Està la mar de bé, que et retratin en versió còmic! Hehehe! Ara, per si de cas, jo ja posaré mitjans perquè no t'arribi cap foto meva... només per si de cas! ;) (faig broma!)
ResponEliminaPer cert, he vist aparèixer i desapareixer misteriosament uns melicotons per ca teva... Per un altre dia?
ha, ha, ha, ha, CONTINUES ESTANT GUAPÍSSIMA.TOTS ESTEU MOLT BÉ.
ResponEliminaEscoltava a Francesc riure sense parar a la seua taula de treballar i em fa "vine". Quan l'he vista tampoc podia deixar de riure. Ens encanta!
ResponEliminaCrec que mai m'havien fet una caricatura ni res semblant.
Te l'agafem.
Besets i gràcies. Ets un encant!
Hi faltes tu, Elfree, catxis! per poca estona!
ResponEliminaFrancesc, doncs riu, riu que és molt sa! Jo crec que el que s'hi assembla més és onatge, no?
Yáiza, je, je, je... els préssecs eren un parell d'imatges a les quals encara els falta el text... ja arribarà. M'he equivocat al guardar-ho. Un altre dia, sí!
Gràcies, Noves Flors! M'alegro d'escampar rialles!
ResponEliminaMercè, m'alegro que us hagi agradat i divertit. Besets.
Era d'esperar que els homenatjats no s'ho prenguessin malament. Però el que fa més gràcia és la cara de trapella que tu mateixa t'has pintat a la imatge, hahaha.
ResponEliminaEsteu genials! Veig que estàs imparable.
ResponEliminaAbans de començar a escriure, veig la paraula de comprovació que em pertoca: CONYI. Així doncs, l'aprofitarem:
ResponEliminaConyi, Carme, quin cony d'artistassa que estàs feta! Sí, onatge s'hi assembla molt, i tu déu n'hi do, tot i que ets més maca al natural. L'altra parella no l'he vista mai, només l'he llegida.
Que no et falti mai aquest humor i aquesta alegria de viure, Carme!
Una abraçada. (I ara "conyi", evidentment).
Carme Ets molt més del que Ets, però Ets... Ets Dida de vida, dida d'il·lusions, Dida de bona llet. Tens els colors a la punteta dels dits... Sort que no duia cap taca, sinó també hagués sortit...
ResponEliminaDes del far sense paraules, només amb sentiments.
onatge
XeXu... què dius ara! Si jo sempre he sigut molt bona nena! :)
ResponEliminaGràcies, maijo!
Conyi, Galionar, quin comentari més maco! ;)
onatge, mai a la vida... hagués fet sortir cap taca, eh? je, je, je... que el dibuix té aquest avantatge, només surt el que vull... no t'has fixat que no tenim ni un arruga? :) Gràcies. Una abraçada.
Carme tens raó, em sap greu dir-ho però esteu de pm...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Hehe, uns cracks! No sé amb quin em quedaria... no puc triar!
ResponEliminacada cop esta mes perfeccionat aixo del paint
ResponEliminacoi de dona !!
jajajaj
wapossssss
Apa, ara caricatures!
ResponEliminaNena, ja alguna cosa que no sàpigues fer?
L¡autoretrat no et funciona. Al natural estàs moooooooooooooooooolt més guapa! El dibuix, però, és fantàstic. FANTÀSTIC, DIVERTIT, DOLÇ, SIMPÀTIC...
ResponEliminaImpossible enfadar-se!
onatge... estem, estem, que tu també hi ets i estàs una mica menys rialler, però igualment guapo.
ResponEliminaHe, he, he... porquet, no et fem pas triar, no!
sargantana, ;) gràcies!
Glòria, fins fa quatre dies, com aquell que diu, (llegeix un parell o tres d'anys) no sabia fer res de tot això. La meva conclusió és que tot és posar-s'hi i aprendre'n. Ja ho veus.
Fanal blau, petonassos grossos, preciosa!
Jo no puc opinar sobre la semblança de les fotos caricaturitzades, perquè no us conec, però veient com dibuixa la Carme , estic segura que us hi assembleu...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Sense cap dubte, els dibuixos dels amics podrien ser vinyetes de còmics!
ResponEliminaEls trobo genials, Carme.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaÉs una passada!! En la seva senzillesa i es reconeixen perfectament!! quina gràcia!! Hi tens molta, molta traça :-)
ResponEliminaEstà bé això de convertir-vos en còmics...és com un alter ego jejej
ResponEliminawapíssims!
Mª Roser, bé això d'assemblar-se, assemblar-se, no molt, però tenen un aire! :)
ResponEliminaGràcies Pilar!
Diu que s'ho han pres rient, Assumpta, i això ja m'ha agradat!
Joana, m'alegro que t'ho prenguis així... :) no se sap mai què puc fer jo amb algunes fotos que tinc! ;)
Quina gràcia! Jajaja. Ets realment bona, CARME. Et felicito. Un petó.
ResponEliminaLa opinió sembla se que es dona el vist i plau,... per mi son el que son
ResponEliminai m'agraden veure'ls il·luminats per a questa ma prodigiosa... Ja ho diu ella, constància, voluntat, fer i aixecar-se quan un fracassa, tornar a començar.
Aquest dia a la menuda de casa li deia: Escriure és pintar i pintar és escriure. Dins la mollera hi tenim l'esperit de tot això, si ho activem en la ma doncs arribarà un moment que sortirà l'espectacle,...
La pràctica treu mestre, uns mes aviat, altres no tant, però si un s'hi possa fa segons les seves possibilitats.
Proveu-ho, si sabeu escriure sabeu pintar, la tècnica és fer anar el llapis, la ploma, el pinzell ...
a més qui vol emular a Leonard da Vinci?... Ja us ho diu aquesta noia... i com que tot és voluntarietat, es refermar aquesta planta i que creixi. Anton.
Quina traça que tens Carme! T'ha quedat un dibuix molt simpàtic!!
ResponEliminaPetons!
Gràcies, Jordi! Un petó per a tu també! Je, je, je...
ResponEliminaAnton, un cop més gràcies per les teves paraules!
Barcelona, una abraçada i moltes gràcies!
Carme, estic amb en XeXu: et veig uns trets una mica trapelles, a tu. No serà que has volgut el teu alter ego una mica pillo?? ;)
ResponEliminaM'ha agradat molt aquesta foto, tot d'una us he conegut! M'encanta el que fas, Carme, fins que no t'hi poses no veus el complicat que és. Una abraçada!
ResponEliminaEm sembla Ferran que això m'ha vingut amb l'edat... jo era tant bona nena i gens trapella, però cada cop sou més els que em dieu que tinc mirada trapella o de bitxo o de trasto... que hi ha diferents versions. Al cap i a la fi podria ser que tinguéssiu raó.
ResponEliminaGràcies Ventafocs, una abraçada.