Mini trobada blocaire, mig casual, a la setmana del llibre en català.
Ja sabia que hi eren, però no els vaig haver de buscar.
Passejava entre llibres i paradetes i sento:
- És la Carme!
La Mercè m'havia reconegut, fins i tot abans que acabés de passar, abans que jo pogués girar el cap allà on eren ells. Quina il·lusió! Un cop més, com en altres desvirtualitzacions (no pas desvirtuar, sinó desvirtualitzar, vam quedar així, ;) oi, Francesc) cap sorpresa pel que fa a les persones. Són ells així mateix, tal i com els coneixem al blog. Amb allò que m'agrada més de les persones: l'autenticitat, el bon rotllo, la simpatia i sobretot l'afecte que es pot percebre en molts pocs minuts.
Ells estaven un pèl ocupats amb càmeres i obligacions, però encara vam poder trobar una estoneta per a fer la xerrada.
- Però si jo a aquest senyor el conec - vaig dir en veu alta. I ell va aixecar el cap.
- Carme! :) Tu i jo no ens trobem per les muntanyes, però ens trobem entre llibres.- va dir ell fent referència a algun dels meus posts.
Sí, fa gràcia veure que, com diria la Maira, en coneixem força. No hi ha sorpreses, o al menys totes les sorpreses són agradables.
Segona foto, tots junts.
Si és que estem per tot arreu! Com si no tingués prou paranoia jo, acostar-se a una zona de risc (una fira de llibre, territori de blogaires!) ja és la bomba. Jo també hi vaig ser. Potser l'any vinent sortiré jo a les fotos... noooo, que si no hi haurà trencaments de cames aquí.
ResponEliminaMai no m'atreviria a treure't en una foto sense permís! Ja ho sé, ja ho sé.
ResponEliminaAix... com ets XeXu! :)
No, no, no et vaig veure... era fàcil, no veure't oi? No conec pas la teva cara.
Fou un dia màgic: Barcelona, la Diada, l'ambient de fusta, llibres i estelades per tot, el regal de "desvirtualitzar" ni més ni menys que a 4 blogaires: a tu, a l'Onatge, a l'Antaviana i a l'Elfreelang...
ResponEliminaUna abraçada molt forta i sentida, com la d'ahir ;-)
sembla que la virtualitat cada vegada és menys virtual.. si més no ja en conec unes quantes cares.. i per cert en tinc una bona impressió:)
ResponEliminaqualsevol dia potser.. ens trobem!
Jo no hi he anat mai a la de Barcelona i la veritat és que m'agradaria. A veure si aquest cap de setmana m'ho puc fer venir bé!
ResponEliminaQuina il·lusió trobar-vos, no? Feu molt de goig!
Però què guapos que esteu tots quatre!! :-))
ResponEliminaLes trobades així, casuals, són molt maques... Ahir a mi me'n van explicar una altre que es va produir per la tarda, a Barcelona, a la manifestació de l'Onze de Setembre a Barcelona... També tipus "Hola, tu ets...?" :-DD
M'encanta quan veus que la gent és com es mostra. Jo conec poquets blogaires, però tots són "ben bé ells" :-)
Carme, gràcies per regalar-nos aquell instant. Foren moments de forta intensitat emotiva.
ResponEliminaUna enorme abraçada
Salut i Terra
Mercè, Francesc, heu sobreviscut! Quina alegria! A la calor vull dir ;)
ResponEliminalolita, jo ja en conec un munt, totes les experiències positives. Qualsevol dia, ens trobem... :)
Guspira, molta il·lusió!
Assumpta, doncs mira a la mani jo també hi era, però allà no en vaig trobar cap i tenia al cap persones que pensava que hi serien... però la tarda no, no va ser propicia com el matí.
Una alegria trobar-los, per descomptat.
esteu guapíssims i ben contents!!
ResponEliminaJo a aquests dos també els conec de vista. Aquest estiu he llegit el seu llibre i m'ha agradat ... somiar amb Aleixia.
ResponEliminaBon dia Carme.
(No sé com t'ho fas, el teu dia ha de tenir 35 hores:))
No ens hi varem de trobar de miracle.
ResponEliminaBé, més que miracle, que mons sogres van decidir (per la cara) dinar a casa. El més miraculós és que, estranyament, fins i tot va estar bé :)
Doncs a mi encara no m'ha passat mai això de trobar-me amb algun blogaire... O potser sí perquè la majoria no sé com són físicament...
ResponEliminaGràcies, rits! :)
ResponEliminaPere, només tinc un secret. No tinc gaire feina i treballo poques hores i així vaig fent... com tot a la vida això té avantatges i inconvenients... si bé els inconvenients, evidents, no puc arreglar-los gaire, t'asseguro que gaudeixo al màxim de l'avantatge de tenir temps. Dir-me que sembla que el meu dia tingui 35 hores és un bon afalac, Pere, moltes gràcies!
Òscar... llàstima! A tu si que t'hagués reconegut! :) I m'alegro que el dia estigués bé, finalment! ;)
Ja et passarà, ja... un dia algú anuncia que presenta un llibre hi vas i està ple de blocaires, un altre dia uns organitzen un sopar blocaire... i així... anem fent. I en el meu cas m'hi han ajudat algunes casualitats, que si no hagués conegut la cara, està clar que no haurien tingut lloc. O bé ens n'haguéssim assabentat després com em va passar amb Galionar l'any passat. :)
Hola Carme un plaer retrobar-nos. Llàstima que tenia poc temps, però el caliu va ser profund... La Mercè i en Francesc també molt humans. Quan vaig escoltar allò de "senyor", em vaig girar enrerre a veure qui hi havia...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Oh, què xulo!!! Jo com que porto poquet encara mai m'ha passat, però m'imagino el què deu ser trobar-se i deu molt emocionant!!! Posar cara i poder fer dos petons algú a qui has llegit i comentat respectivament deu ser molt maco! Suposo que al principi deu fer un xic de vergonya, però que amb l'il·lusió no hi deu haver temps per timideses!
ResponEliminaS'us veu molt contents i cofois a les fotos, sobretot a la primera!
onatge, si realment un plaer i una casualitat que em va fer il·lusió. Tots teníem poc temps, jo també tenia poc temps i ells estaven molt "lligats" allà. Llàstima. Et vaig veure tan seriós que em va sortir així sense pensar, això de "senyor". Però va funcionar, al menys vas aixecar el cap i vaig poder veure bé que no m'equivocava.
ResponEliminaBarcelona, tens raó es xulo i fa il·lusió. Jo ja conec molts blocaires. He aprofitat les ocasions (presentacions de llibres, i un sopar) i sempre n'he estat molt contenta. I també tens raó que no hi ha gaire temps per timideses... tot va fluint com si fóssim davant del teclat. Totes les experiències han estat bones.
Però que guapa estàs, amb aquesta alegria que vesses!
ResponElimina(El "senyor" onatge, quina sorpresa!):)
Moltes gràcies, Noves Flors! :)
ResponEliminaTrobades desvirtualitzadores. I virtuoses.
ResponEliminaCarai Carme jo també hi vaig ser -hi una estoneta llampec perquè després tenia un compromís amb el fossar i un dinar familiar! el Francesc i la Mercè em van dir que hi acabaves de passar! ostres i l'onatge....llàstima no haver coincidit amb vosaltres també! Unes fotos pel record!
ResponEliminaMolt maques , Jordi!
ResponEliminaOooh! Elfree! com m'hauria agradat trobar-te! Quina llàstima, per poca estona!
Masses coses, m'hauria agradat passar per la fira, però aquest any no ha pogut ser, i encara m'hauria agradat més veure i reconèixer tants blocaires. Un altre any serà, a veure si podem.
ResponEliminaEmpar i Ferran
Eeeeh, Carme, no en feu cas de la "seriositat" d'aquest senyor que vas trobar; talment l'entranyable i enyorat homorista Eugenio, és capaç de fer-te petar de riure sense moure ni un múscul del seu rostre...
ResponEliminaQuina trobada tan maca que vau tenir, tots plegats, amb els llibres com a nexe d'unó! És bonica la vida, ben mirat, oi? Aquests records no s'esborren mai.
Una forta abraçada!
Quina desvirtualització més bonica, i damunt en un marc incomparable!
ResponElimina(ens doneu molta envej!)
Esteu ben macos en les fotos! És maco trobar-se cara a cara a persones que coneixes sense mai haver estat amb elles.
ResponEliminaPetons!
Ferran i Empar, doncs a veure si trobem una altra moment de coincidència!
ResponEliminaGalionar, ho sé, ho sé, en pocs minuts ja ens va fer riure ben bé dos o tres cops. Semblava que parlava seriós i ja ens havia explicat un acudit. :) Va ser una bonica trobada, de veritat.
maria, haurem de buscar ocasions, doncs! :)
Pilar, és maco, i realment t'adones que les coneixes! Un petó.
ResponEliminaDeu fer molta il·lusió trobar-se amb amics bloguers a la vida real, espero poder moure'm una mica més pels ambients literaris i fer-hi alguna troballa d'aquestes tan enriquidores...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Sí que en fa, sí, M Roser, es tracta només d'estar alerta quan algun blocaire anuncia alguna d'aquestes coses. Presentació de llibre o el que sigui i aprofitar-ho si pots. Jo ja en porto unes quantes i totes han estat molt profitoses.
ResponElimina