dilluns, 12 de setembre de 2011

Setmana del llibre en català

Mini trobada blocaire,  mig  casual,  a la setmana  del llibre en català.
Ja  sabia que hi eren,  però  no els  vaig  haver  de buscar.
Passejava  entre  llibres  i paradetes  i sento:
- És  la Carme!
La  Mercè  m'havia  reconegut, fins i tot abans  que  acabés  de passar,  abans  que jo  pogués  girar  el cap  allà  on eren ells.  Quina  il·lusió!  Un cop  més,  com en altres  desvirtualitzacions  (no pas  desvirtuar,  sinó  desvirtualitzar,  vam quedar  així,    ;) oi,  Francesc)   cap sorpresa  pel que fa  a les  persones.  Són ells  així  mateix,  tal i com els  coneixem  al blog.   Amb  allò  que m'agrada  més  de les  persones:  l'autenticitat, el bon rotllo,  la simpatia  i  sobretot l'afecte  que  es pot  percebre  en  molts  pocs  minuts.  

Ells estaven  un pèl  ocupats amb  càmeres  i obligacions,  però  encara  vam  poder  trobar una estoneta  per  a fer  la xerrada.

 Mentrestant,  un senyor  tot seriós  que   es  mirava  els  llibres  amb  gran interès,  va resultar  ser  un altre  blocaire,  amb qui  ja  havíem  coincidit un primer cop, en una presentació  de llibre.
- Però  si jo a  aquest  senyor  el conec - vaig  dir  en veu alta. I ell va  aixecar  el cap.
- Carme!   :)  Tu i jo no ens trobem per  les  muntanyes,  però ens  trobem entre  llibres.-  va  dir ell fent  referència  a algun dels meus  posts. 
Sí,   fa  gràcia  veure  que,  com diria  la Maira,  en coneixem força.  No hi ha sorpreses,  o al menys  totes  les  sorpreses  són agradables.
Segona foto,  tots  junts.
PD:   per  cert,  moltes  gràcies,  Francesc  i Mercè,  per  enviar-me les  fotos!

29 comentaris:

  1. Si és que estem per tot arreu! Com si no tingués prou paranoia jo, acostar-se a una zona de risc (una fira de llibre, territori de blogaires!) ja és la bomba. Jo també hi vaig ser. Potser l'any vinent sortiré jo a les fotos... noooo, que si no hi haurà trencaments de cames aquí.

    ResponElimina
  2. Mai no m'atreviria a treure't en una foto sense permís! Ja ho sé, ja ho sé.

    Aix... com ets XeXu! :)

    No, no, no et vaig veure... era fàcil, no veure't oi? No conec pas la teva cara.

    ResponElimina
  3. Fou un dia màgic: Barcelona, la Diada, l'ambient de fusta, llibres i estelades per tot, el regal de "desvirtualitzar" ni més ni menys que a 4 blogaires: a tu, a l'Onatge, a l'Antaviana i a l'Elfreelang...

    Una abraçada molt forta i sentida, com la d'ahir ;-)

    ResponElimina
  4. sembla que la virtualitat cada vegada és menys virtual.. si més no ja en conec unes quantes cares.. i per cert en tinc una bona impressió:)
    qualsevol dia potser.. ens trobem!

    ResponElimina
  5. Jo no hi he anat mai a la de Barcelona i la veritat és que m'agradaria. A veure si aquest cap de setmana m'ho puc fer venir bé!
    Quina il·lusió trobar-vos, no? Feu molt de goig!

    ResponElimina
  6. Però què guapos que esteu tots quatre!! :-))

    Les trobades així, casuals, són molt maques... Ahir a mi me'n van explicar una altre que es va produir per la tarda, a Barcelona, a la manifestació de l'Onze de Setembre a Barcelona... També tipus "Hola, tu ets...?" :-DD

    M'encanta quan veus que la gent és com es mostra. Jo conec poquets blogaires, però tots són "ben bé ells" :-)

    ResponElimina
  7. Carme, gràcies per regalar-nos aquell instant. Foren moments de forta intensitat emotiva.
    Una enorme abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  8. Mercè, Francesc, heu sobreviscut! Quina alegria! A la calor vull dir ;)

    lolita, jo ja en conec un munt, totes les experiències positives. Qualsevol dia, ens trobem... :)

    Guspira, molta il·lusió!

    Assumpta, doncs mira a la mani jo també hi era, però allà no en vaig trobar cap i tenia al cap persones que pensava que hi serien... però la tarda no, no va ser propicia com el matí.

    Una alegria trobar-los, per descomptat.

    ResponElimina
  9. esteu guapíssims i ben contents!!

    ResponElimina
  10. Jo a aquests dos també els conec de vista. Aquest estiu he llegit el seu llibre i m'ha agradat ... somiar amb Aleixia.

    Bon dia Carme.
    (No sé com t'ho fas, el teu dia ha de tenir 35 hores:))

    ResponElimina
  11. No ens hi varem de trobar de miracle.

    Bé, més que miracle, que mons sogres van decidir (per la cara) dinar a casa. El més miraculós és que, estranyament, fins i tot va estar bé :)

    ResponElimina
  12. Doncs a mi encara no m'ha passat mai això de trobar-me amb algun blogaire... O potser sí perquè la majoria no sé com són físicament...

    ResponElimina
  13. Gràcies, rits! :)

    Pere, només tinc un secret. No tinc gaire feina i treballo poques hores i així vaig fent... com tot a la vida això té avantatges i inconvenients... si bé els inconvenients, evidents, no puc arreglar-los gaire, t'asseguro que gaudeixo al màxim de l'avantatge de tenir temps. Dir-me que sembla que el meu dia tingui 35 hores és un bon afalac, Pere, moltes gràcies!

    Òscar... llàstima! A tu si que t'hagués reconegut! :) I m'alegro que el dia estigués bé, finalment! ;)

    Ja et passarà, ja... un dia algú anuncia que presenta un llibre hi vas i està ple de blocaires, un altre dia uns organitzen un sopar blocaire... i així... anem fent. I en el meu cas m'hi han ajudat algunes casualitats, que si no hagués conegut la cara, està clar que no haurien tingut lloc. O bé ens n'haguéssim assabentat després com em va passar amb Galionar l'any passat. :)

    ResponElimina
  14. Hola Carme un plaer retrobar-nos. Llàstima que tenia poc temps, però el caliu va ser profund... La Mercè i en Francesc també molt humans. Quan vaig escoltar allò de "senyor", em vaig girar enrerre a veure qui hi havia...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  15. Oh, què xulo!!! Jo com que porto poquet encara mai m'ha passat, però m'imagino el què deu ser trobar-se i deu molt emocionant!!! Posar cara i poder fer dos petons algú a qui has llegit i comentat respectivament deu ser molt maco! Suposo que al principi deu fer un xic de vergonya, però que amb l'il·lusió no hi deu haver temps per timideses!

    S'us veu molt contents i cofois a les fotos, sobretot a la primera!

    ResponElimina
  16. onatge, si realment un plaer i una casualitat que em va fer il·lusió. Tots teníem poc temps, jo també tenia poc temps i ells estaven molt "lligats" allà. Llàstima. Et vaig veure tan seriós que em va sortir així sense pensar, això de "senyor". Però va funcionar, al menys vas aixecar el cap i vaig poder veure bé que no m'equivocava.

    Barcelona, tens raó es xulo i fa il·lusió. Jo ja conec molts blocaires. He aprofitat les ocasions (presentacions de llibres, i un sopar) i sempre n'he estat molt contenta. I també tens raó que no hi ha gaire temps per timideses... tot va fluint com si fóssim davant del teclat. Totes les experiències han estat bones.

    ResponElimina
  17. Però que guapa estàs, amb aquesta alegria que vesses!
    (El "senyor" onatge, quina sorpresa!):)

    ResponElimina
  18. Trobades desvirtualitzadores. I virtuoses.

    ResponElimina
  19. Carai Carme jo també hi vaig ser -hi una estoneta llampec perquè després tenia un compromís amb el fossar i un dinar familiar! el Francesc i la Mercè em van dir que hi acabaves de passar! ostres i l'onatge....llàstima no haver coincidit amb vosaltres també! Unes fotos pel record!

    ResponElimina
  20. Molt maques , Jordi!

    Oooh! Elfree! com m'hauria agradat trobar-te! Quina llàstima, per poca estona!

    ResponElimina
  21. Masses coses, m'hauria agradat passar per la fira, però aquest any no ha pogut ser, i encara m'hauria agradat més veure i reconèixer tants blocaires. Un altre any serà, a veure si podem.



    Empar i Ferran

    ResponElimina
  22. Eeeeh, Carme, no en feu cas de la "seriositat" d'aquest senyor que vas trobar; talment l'entranyable i enyorat homorista Eugenio, és capaç de fer-te petar de riure sense moure ni un múscul del seu rostre...
    Quina trobada tan maca que vau tenir, tots plegats, amb els llibres com a nexe d'unó! És bonica la vida, ben mirat, oi? Aquests records no s'esborren mai.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  23. Quina desvirtualització més bonica, i damunt en un marc incomparable!

    (ens doneu molta envej!)

    ResponElimina
  24. Esteu ben macos en les fotos! És maco trobar-se cara a cara a persones que coneixes sense mai haver estat amb elles.
    Petons!

    ResponElimina
  25. Ferran i Empar, doncs a veure si trobem una altra moment de coincidència!

    Galionar, ho sé, ho sé, en pocs minuts ja ens va fer riure ben bé dos o tres cops. Semblava que parlava seriós i ja ens havia explicat un acudit. :) Va ser una bonica trobada, de veritat.

    maria, haurem de buscar ocasions, doncs! :)

    ResponElimina
  26. Pilar, és maco, i realment t'adones que les coneixes! Un petó.

    ResponElimina
  27. Deu fer molta il·lusió trobar-se amb amics bloguers a la vida real, espero poder moure'm una mica més pels ambients literaris i fer-hi alguna troballa d'aquestes tan enriquidores...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  28. Sí que en fa, sí, M Roser, es tracta només d'estar alerta quan algun blocaire anuncia alguna d'aquestes coses. Presentació de llibre o el que sigui i aprofitar-ho si pots. Jo ja en porto unes quantes i totes han estat molt profitoses.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari