Brolla impacient
la tendresa
del broc de cada mot.
Dibuixa regalims
d'un raig esvalotat
sobre la pell
de cada sentiment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Que no pari de brollar que mai n'hi ha prou.........
ResponEliminaAixí ets tu, com l'aigua que brolla del broc, Carme. Cada mot, un doll de tendresa, que regalima per la pell dels sentiments.
ResponEliminaUna abraçada!
Frescor pintada
ResponEliminaen mirar-te m'entra set.
Beuré del teu doll.
Ai... Carme, m'has fet agafar ganes de mots tendres i sentiments innundant-ho tot, rajant d'un broll que no s'acabi mai... Haurem de tenir paciència.
ResponEliminaI quin doll de poesia.
ResponEliminaAigua i doll de vida, això ens cal...
ResponEliminaAquesta deu ser aigua màgica si va plena de tendresa... Què bona!! :-))
ResponEliminaAquest doll que brolla, joia preuada, cuida'l cada dia i no deixis que es perdi mai.
ResponEliminaPerquè ...
Quan el vent s'enporti la pluja
i el sol buidi mars i rius
s'assecaran les paraules
s'esborraran els sentiments
i fins i tot ... les llàgrimes dels homes.
Bona tarda Carme.
(Ostres això sembla un fragment de l'Apocalipsi)
Oh, sí, que brolli la tendresa i s'escampi per tot arreu. La tendresa en la mirada, en el tacte, en les paraules, en els actes. La tendresa és mostra de pau i tranquil·litat, és mostra de saber donar. La tendresa fa desfer els murs infranquejables de defensa que ens construïm les persones. La tendresa apropa, connecta. La tendresa surt de l'interior de la persona, i acosta interiors, fent-nos sentir units.
ResponEliminaUna abraçada ben dolça. I gràcies per aquest doll de paraules tan tendres.
El que brolla sempre és signe de felicitat. De plenitud. D'abundància.
ResponEliminaPer cert, Carme vull afegir-me a l'homentage a Montserrat Roig, però no veig com.
Broll de frescor i transparència.
ResponEliminaM'agrada.
Que no s'aturi mai,Carme.
ResponEliminaNi la tendresa en cada paraula, ni el sentiment en cada dibuix.
Seria bonic que quan necessitem una mica de tendresa, només ens calgués
ResponEliminabuscar un doll de paraules d'on brollessin els més dolços sentiments...
Petons amb una mica de tendresa,
M. Roser
Fresc i dolç. Si ha de brollar així, que no pare :)
ResponEliminaSi a més de mots, brollen pinzellades de poesia, què més es pot demanar?
ResponEliminaPetons
Garbí, que no pari, que no pari, que això sí que només depèn de nosaltres...
ResponEliminaAi, Galionar, gràcies, bonica. Una abraçadíssima!
Noves flors, clara i transparent!
Ja pots beure, ja!
Aix... Yáiza, no voldria pas fer-te agafar més enyorança del compte... perdona nina... et serviria una abraçada dolceta?
Gràcies, Jordi!
Ens cal, Zel, i la tendresa sobretot, per viure.
Boníssima, Assumpta!
No deixarem que es perdi, Pere, no deixarem que vingui el teu apocalipsi... :) Bona nit!
Acosta interiors, dius... bé dius moltes més coses boniques, bBrcelona, però aquesta és la que més m'ha arribat! Gràcies!
Rosa, només es tracta de fer tots els que s'hi afegeixin un post el dia 10 de novembre dedicat a ella. Cadascú al seu blog. Recollirem totes les participacions.
Gràcies, carme.
Pep... moltes gràcies per ser-hi!
M Roser, només depèn de nosaltres. Si volem podem fer-ho... si volem. N'estic segura.
Maria, que no pari, que no pari!
Petons, Judit!
Les aigües quan brollen són escuma blanca i es transformen en mirall, segons el seu continent.
ResponEliminaM'agraden les teves, sempre transparents.
La paraula, quan s'empra com a eina de comunicació intensa, està impregnada de força, nerviüda i és viva com un esmolet!
ResponEliminaAh! Jo em pensava que era el Paseante pixant a la tassa del vàter!
ResponEliminaPilar tu les veus amb bons ulls!
ResponEliminaporquet, gràcies!
Ostres, veí! t'equivoques de mig a mig... el paseante mai no ve a cas a meva i menys a pixar!