De bon matí
amb la cala deserta
en fem un tast.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Sentor de fred
ResponEliminaen la cala sorda
d'un tast tan matiner.
Bons dibuixos, continúa que arribaràs lluny!
ResponEliminaDo d'ubiqüitat,
ResponEliminaQuina és l'esperit?
Quina cos i cap ?
Translúcid mirar
que portes a sarrona
en mateix dir seus dos JOs
pinzell i digital.
............... Anton.
Quin delit, tastar la cala deserta... un plaer.
ResponEliminaDe bon matí
ResponEliminatot es desperta
al coixí de
la vida...
Des del far una abraçada amb barretina.
onatge
Cala + deserta, així, formant un únic sintagma, sona francament bé!
ResponEliminaM'agrada l'aire
ResponEliminaperfumat de colors,
quan neix el dia.
Gràcies per deixar-nos-la tastar a nosaltres a través de la teva aquarel·la, Carme!
ResponEliminaUna forta abraçada!
amb aquest canvi sobtat de temps crec que la cla romandrà deserta moooooooooooooltes estones.
ResponEliminaBon dibuix
És sensacional, el matí a vora del mar..amb poca gent...sentir l'aigua als peus al passejar per la sorra..
ResponEliminaMira¡¡ aquesta setmana faig vacances i m'has donat una idea...aniré a veure el mediterrani.
Gràcies Carme.
Quin gustàs tenir tota la cala per vosaltres sols. Ara que el temps d'estiu ja es va acabant aquest imatge serà més freqüent i també val la pena disfrutar de la platja a la tardor i a l'hivern.
ResponEliminaUna abraçada!
Aquesta tarda amb en Josep Lluís parlàvem de les teves aquarel·les!! o, no sé com en deies tu... dibuixos amb pinzellades de color? ;-)) Sigui com sigui, tots dos, mentre fèiem un tallat al Viena, hem coincidit en que ens encanta el sistema!! :-))
ResponEliminaCarme,tanco els ulls i m'hi trobo. nNmés el mar ,la caseta i jo, quina delícia!!!
ResponEliminaJordi, m'encanten sempre les teves paraules, els teus poemes. Gràcies!
ResponEliminaMª Antònia, gràcies maca!
Anton, ubiqüitat, je, je, je... què més voldria jo! Una abraçada!
Justament, un plaer, Noves Flors!
Desperta poc a poc... onatge, la cala i la gent...
Sona fantàstic, Ferran! :)
Preciós, Pilar a mi també m'agrada.
Una abraçada, Galionar!
Garbí, doncs potser que hi torni! :)
Pep, bones vacances i que gaudeixis molt del mar!
Barcelona, ami és quan més m'agrada la platja, quan ja no és estiu, per passejar, per seure i contemplar.
Assumpta, com a mínim, com a mínim us heu guanyat que us convidi al tallat... però per això he de venir fins a Reus!
Mª Roser, saber somiar és una gran sort! :)
Al Viena, que regalen pastetes!! :-DD
ResponEliminaJa he trobat el post que buscava!! ;-))
ResponEliminaPer cert, que m'acabo d'adonar que això de la finestra emergent és molt més còmode... he pogut buscar molt més ràpid... ai, què faig? m'ho canvio? :-)
Veus? Documentat i tot. T'ho dec!
ResponEliminaI la finestra emergent... i tant que sí! De seguida! Va molt bé!