dimecres, 7 de setembre de 2011

Xafardera

Dibuix  del parc dels  animals de Molló

Sempre  buscant
on és l'indret  més  alt
per veure el món.

18 comentaris:

  1. Clídice, m'has fet somriure. Tot de cop, en llegir-te m'he recordat que tu també t'enfiles tant amunt com pots! Amb una facilitat, igualment envejable, al menys per a mi!

    ResponElimina
  2. i sempre hi ha un trosset que se li escapa..:)

    ResponElimina
  3. La veritat és que és increïble per on poden arribar a anar aquests animals.

    ResponElimina
  4. És impressionant veure com salten; sembla que volin.

    ResponElimina
  5. Pàg. 19 “El seu salt era un sargit de banda a banda, un punt de sutura sobre el buit.”

    Erri De Luca, El pes de la papallona

    M'agrada tant la imatge d'aquesta frase que no m'he pogut estar de copiar-la. Veure saltar o grimpar els isards o les cabres és realment espectacular.

    ResponElimina
  6. Encara me'n recordo de les meves excursions al parc de Sobrestany i era increïble veure com aquests animals s'enfilaven per roques.

    El dibuix, molt ben fet. A mi també m'agrada força dibuixar però sóc incapaç de fer una cosa semblant només amb un programa d'ordinador (paint?)

    ResponElimina
  7. Contemplar la visa des de dalt és una autèntica meravella, el que passa és que sovint ho fem desde baix.

    ResponElimina
  8. Llefarut.
    Contemplant "la visa" de la Joana.

    ResponElimina
  9. Qui sap si un dia sabrem enfilar-nos per endorrials del mon i veure les maquinacions que des de les coves es fan contra nosaltres.
    Veure ricar-se dos animalos com aquest dalt del serral és un espectacle d'infart, ara els polítics també ho fan en lloc molt perillós, si un cau per l'espenall els corb i voltors tindran carnassa. Anton.

    ResponElimina
  10. Això m'aniria bé. Hauré d'aprendre d'ella :)

    ResponElimina
  11. la tendència a tirar amunt sempre m'ha semblat optimista i m'agrada

    ResponElimina
  12. Aquest estiu n'hi havia, enfilant-se al port de Cabús, i semblava impossible que no s'estimbessin entre aquell roquissar. Però no miraven el món com féiem nosaltres, no; amb el cap cot, només s'entretenien a menjar herba...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  13. I per això continua enfilant-se, lolita!

    Sempre sorprenents, Jp!

    Pilar, és que justament aquí on era, semblava impossible haver-hi pujat! Volant...

    Gràcies, Carme, una frase impressionant! M'encanta.

    MBosch, sí, sí, és Paint! Només és qüestió de pràctica.

    Des de massa avall, Joana! :)

    Je, je, je, Jordi, m'has fet recular a llegir la Joana de nou, jo havia llegit vida... tan tranquil·la!

    Anton, ricar-se, és per a mi una paraula nova... ja saps com m'agrada! Gràcies!

    Noves Flors, vigila, eh? No facis imprudències! ;)

    Galionar, anaven per feina, doncs!

    Assumpta... jo sí que cauria, ella rai!

    Amunt i crits, garbí!

    ResponElimina
  14. Tenir curiositat per la vida, és viure.

    Des del far amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  15. Oh! Això mateix m'agradaria fer! De fet em sembla que quan som petits tenim aquesta dèria a pujar als arbres justament per això, per aquestes ganes boges de veure món!

    Bona nit Carme! Que descansis i demà puguis seguir buscant aquest indret des d'on veure el món!

    ResponElimina
  16. Doncs visca la curioritat, onatge! Des del bosc...

    Gràcies, Barcelona, pujar als arbres és realment una dèria quan ets petit. Complicat però engrescador!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari